El mes de maig, les “cranques” hi tornàrem a realitzar un clàssic de l’excursionisme mallorquí, la Volta al Puig Roig


   Per a alguns era una tornada, després de dos anys, però per la majoria era la primera vegada que feien l’itinerari.



   Com comença a ser habitual la trobada va ser a la plaça de la Constitució, ja avançada a les vuit del matí.  Ens omplim  els cotxes i partim cap a Lluc, amb una aturada a Inca per a fer un cafè i esperar uns amics que vénen de Palma. Deixam els cotxes als aparcaments del monestir i començam a les portes de la possessió. Cal dir que la finca obre tots els diumenges pel pas dels excursionistes. Un simpàtic guarda ens fa les fotos de rigor i començam la caminada cap a les cases, entre marjades  i camps ben cuidats. Just darrere les cases (a l’esquerra) surt un camí  de ferradura. Nosaltres ens aturam a berenar. Mentre, passa una roll d’excursionistes. Amb la panxa plena començam  el camí ascendent cap el coll dels Ases.



La vista del Puig Tomir és omnipresent. Arribats al coll (molt característic per l’existència d’un únic pi, prendrem el camí que volta cap a la esquerra – mirant a la mar-, sense pujar  ni baixar massa, i  un poc després trobarem una pica anomenada el cocó de sa Balma.  Fet un breu descans seguirem el nostre camí , que puja lleugerament, fins un revolt molt pronunciat anomenat pas d’en Segarra, lloc des del qual se comença a veure l’impressionant costa nord, amb els penya-segats del Morro de sa Vaca. Aquí la sessió fotogràfica és obligada. Pel camí hi ha nombroses balmes, que conserven l’humitat i uns microclimes,  per això no són difícils d’observar algunes plantes endèmiques o  curioses. 



   El camí de la volta al puig Roig és llarg, però no té grans desnivells. Així com avançam  la panoràmica se va ampliant amb unes vistes magnífiques sobre la Serra i la costa, també apareix la Torre de Lluc situada sobre el morro d’en Bordils. Aquesta zona té una vegetació baixa de càrritx i mates, que ens fa pensar en la calorada que deu fer a l’estiu (sense cap ombra protectora) però afortunadament avui corr un oratge fresquet. Després de caminar una bona estona arribam a les restes d’una paret, sota una gran paret anomenada Penya Roja, moment en què l’itinerari canvia de direcció (cap al sud).



Apareixen alguns pins solitaris de gran mida i sa sota podem veure el Quarter dels Carabiners. Poc després arribam al Cosconar, no tenim prevista una aturada per dinar i reposar una estona.



Les cases des Cosconar són una joia de l’arquitectura rural. Mentre dinam arriba un nombrós grup excursionista. Amb ells va el nostre amic Gaspar Valero, amb qui gaudim de xerrar una estona. 



   Des de les cases des Cosconar prenem un ampli camí –una carretera diríem- que després d’un parell de giravolts en baixada constant, ens du a les cas es de Can Pontico. Des de les quals el camí ja es troba asfaltat. Travessam l’amplia vall d’Albarca i enfilam la pujada cap a Lluc. La carretera fa molts de revolts entre marjades amb olivers mil•lenàries, que poden acursar-se amb dreceres.



 Arribats a la  plaça dels monestir només ens queda fer un refresc a la terrassa  i visitar la mare de Déu de Lluc.. i partir cap a cases.



La propera excursió (i darrera de la temporada) serà dia 20 de juny a Cala S’Almunia- Far de Ses Salines.
Aviat us convocarem.


Cranques reumàtiques

Grup excursionista de Capdepera i Cala Rajada