Va ser una de les celebracions més nombroses dels darrers anys



Diumenge de matinada (la nit de dissabte a diumenge), a les 4,30 per a ser més exactes, estàvem convocats a Valldemossa per a iniciar l'excursió organitzada per a celebrar Sant Bernat de Menthon. Aparcat el cotxe, fosca negra, vam veure comparèixer els primers excursionistes per acabar sent un grup molt nombrós de devers 130 marxaires. 






Les primeres salutacions, cares amigues, vells coneguts...aquestes trobades tenen això, són un excel·lent punt de trobada d'aficionats a la muntanya. Després d'escoltar quatre instruccions de Joan Carles Palos iniciaren la pujada cap al Mirador de Na Torta. Ben fosc, amb el llum de les llanternes, pujàrem cap el pla del Pouet pel camí de la Font de l'Auberada. La pujada, ben feiuxuga, ens va fer entrar en calor. Arribats al pla poguérem gaudir de les vistes del Pla de Mallorca, amb Palma il·luminada. Des del Pla del Pouet, mentre la claror de l'aubada començava a despuntar, marxàrem cap el mirador de na Torta, recentment  restaurat. 



Una espesa calitja no permeté veure la sortida del sol, però les vistes de Valldemossa i la seva vall, ho pagaven. Mentre esperàvem els darrers caminaire el xeremier Francesc Hernández donava la benvinguda als excursionistes. Allà en Joan Carles Palos ens dirigí unes paraules comentant el sentit de la trobada.





Des del mirador voltàrem pels penyals de na Torta en direcció al pla del Pouet, on mossèn Pere Orpí i mossèn Eugeni Rodríguez han concelebrat la missa en honor del sant patró dels muntanyencs, Sant Bernat de Menthon. En Pere Orpí ens oferí unes paraules compromeses en defensa de la nostra llengua, cultura i natura. Cal dir que Pere Orpí celebra aquesta missa  cada any des del 2003.





També ens comentaren el projecte de Custòdia del Territori que se realitza a Valldemossa, a la muntanya del Voltor.



Tot seguit reprenguérem la marxa en al Pas d’en Miquel i el camí de les Fontanelles per tornar a Valldemossa pel Ranxo d’en Sutro i el camí de les Basses.



De tant en tant férem aturades per a comentar l'empremta de l’Arxiduc a les terres de Valldemossa i Deià, de la seva visió de la Serra de Tramuntana i de la seva figura com a ‘arquitecte del paisatge’, dels camins, miradors i personatges que l'envoltaren.



De tornada a Valldemossa , all pati de les ‘escoles velles’, l’Ajuntament de Valldemossa va convidar a tots els assistents  a la tradicional berenada amb la que tancam la celebració, una torrada a la que no hi ha faltat de res (llonganissa, botifarró, xulla, etc). El batle Nadal Torres i l’exbatle Jaume Vila, ens acompanyaren durant tota la marxa i la berenada final.


Després, a nosaltres ens quedava el pitjor de la sortida... la tornada.



Aquest és el poema que en Pere Orpí recità:

DEIXAU-ME  SOMIAR

       Deixau-me somiar,
       Deixau-me somiar que són possibles
       els somnis i els somriures.
       Deixau-me somiar.

El món que somii
és lliure com l'àguila:
no hi ha dictadors
ni fam, ni cadenes, ni guerres,
ni esclaus i senyors.

       Deixau-me somiar...

L'amor que somii
no cerca retòriques
i el cor fa parlar:
no hi ha 'tu' ni 'jo', sols 'nosaltres'
en íntim abraç.

       Deixau-me somiar... 

L'amic que somii
és noble i demòcrata,
desprès i formal;
amb goig compartim vida i somnis,
secrets i treballs.

       Deixau-me somiar...

La pau que somii
és plena de música:
no hi tronen canons,
i aporta ressons de diàleg
i taula per tots.

       Deixau-me somiar.
       Deixau-me somiar que són possibles
       els somnis i els somriures.
       Deixau-me somiar.


Pere Orpí Ferrer,

 primavera 2004

(poema musicat pel grup Quart creixent
i enregistrat al CD "Dos colors")

Enhorabona als organitzadors i excursionistes.