Talaia de Son Jaumell



Joana Gomila.

Trescadora







Veis aquells dos pujols reblerts de bosquina, amb pinotells rodons i blaus? El de la dreta és  “na Xurigué”  i la talaia de Son Jaumell li fa de respatller; el de l’esquerra és el puig d’en Tinet, redossat en el de “s’Àliga”, que s’arbora, cap pelat i punxagut, explorant la llunyania. Aquest turó, prop del cim, duu un cinturó de paret seca amb una gran esportellada per a entrar-hi,  i sobre la curulla, en temps dels moros (ens expliquen),  hi havia una era que, naturalment, devia ésser la més ventosa del món. Veis aquell plec  entre “na Xurigué” i el puig de “sa Talaia”? És Na Llòbrega, i, veïnat, la punta de ses Covasses. Aquesta serà l’inici de la nostra “trescada” per terres gabellines. El que així s’expressa no ès gabellí, és artanenc.


Sa Punta de s'Agulló , Na Llòbrega i Cala Moltó

Ara hem de pujar a tocar mare a la torre de Son Jaumell. Ens guia un caminalot emmorenit,  mig esborrat. Topam amb una olla de forn de calç que s’espoltreix i s’esmica. Ja surten els gràcils molins de Capdepera – llapis amb la punta cap el cel – i  la randa del seu Castell i, a l’entorn, una barreja de llenques de mar, de muntanyes crestejant, unes, i les altres que s’agullen, de planiols, de collades, d’anfractuositats, de casulls i masies, d’ombres blaves  i esclats de llum orgiàstica i delirant. D’aquí, la comarca presenta una novella modalitat interessantíssima i a posta hem vingut. Com aquella que regira una pedra preciosa i l’acosta i l’allunya per a copsar més bé les seves resplendors i veure’n les facetes, també així,  nosaltres, els trescadors, exactament, donam voltes als paratges artanencs i gabellins i els miram des de diversos punts de vista per a poder-ne tenir un major coneixement. ”I  un amor més gran – comenta un dels companys de trescada i, a més, artanenc –. I per aixó correm i correríem, de tira, tants  d’anys com els que serví Jacob a son oncle a fi de mullerar-se amb la graciosa beutat deRaquel”.


Sa Talaia de Son Jaumell o Es Telègraf

La talaia ja apunta i el casalot desteulat i encrostat que, mica a mica, s’espedrega. No sé quina manera d’estupor m’envaeix ara que trepig el cim ossut i escardalenc de la muntanya. Fins i tot  em venen pensaments de descalçar-me per fer reverència, com féu Moisès devora la gavarrera flamejant, puix jo hi sent, en aquesta contrada, més viva que enlloc, la presència de Déu. Qualcú em diu que l’anomenen torre “d’es Telégrafo” i em donen la foto que adjunto.



Cala Moltó amb Ses Covasses i, al darrere Cala Agulla / Vista des de Sa Talaia

Pujam a la torre amb perill imminent de badar-nos la closca i quedar nombrats de per vida, amb una d’aquestes escales transportables d’excursionista, llançant-la al cap curucull i estirant fort, ja que el desig de veurer-ho i tocar-ho amb les mans ens fa fer bogeries. Fins que el més assenyat del grup, 63 anys, ens fa desistir. Les meravelles, l’horitzó que s’ha tornat més ample i que des de baix de la torre es beslluma, compensa el fracàs d’ encaramellar-nos a la torre.


Puig de s'Àguila, Coll de Marina i Talaia de Son Jaumell  

Quines ganes de volar, quina placidesa, quin repòs! I quin devessall de caps i cales: cala Mesquida, cala Mitjana, cala Torta, cala Estreta, es Matzoc, el cap d’es Freu, la punta d’es Buch, el Morro i el faralló d’Aubarca, la punta i el triquet d’es Morro i i el cap de Ferrutx.  ”Tots d’Artá – comenta aquell que sols defensa el que és seu –, i com que no hi ha ningú de Capdepera, avui,aquí  i ara, reivindicam l’antiga pertinença”.


Punta de Na Foguera, des de s'Agulló

Romanem un grapat d’hores sobre aquell cim, vora la torre, i ganes que ens vénen de quedar-hi 
“a fer penitènça dels nostres mancaments, seguint l’exemple de Sant Simeó l’estil·lita”, manifesta  qui , un dia, va hostatjar pel Seminari  i  ho va haver de deixar fer.


Vistes des de la Talaia de Son Jaumell


Joana Gomila