"Crec que ha tingut tan bona rebuda perquè a Mallorca és inèdit. I a l’hora de cercar els grups, teníem clar que volíem". 


 

Un grup de joves de Capdepera s’han implicat molt per treure endavant una proposta musical inèdita a les Illes. Es tracta del concert Caparruts, que pretén difondre la música urbana més actual en català. S’han mogut molt i han aconseguit que sigui un festival que ha reunit sis grups: Piru, Drew K, Lal’Ba, Figa Flawas i Plan-ET. La plaça des Sitjar acollirà el concert, des de les 20 hores.

Hem parlat amb na Carme Sureda i n’Àlvaro Durán, promotors d’aquesta iniciativa des del primer moment.

- Primer ens agradaria conèixer com sorgí l’idea d’organitzar aquest festival de música urbana i en català?

- Carme: Començ. Al desembre vaig assistir a una activitat en què xerraven d’influencers de Capdepera, en què hi havia poca gent i va resultar una mica trist. I vaig pensar que havíem de fer qualque cosa per moure més gent. Vaig veure a n’Àlvaro, amb el que tinc gustos en comú (escoltàvem na Julieta, que ens agrada a tots dos) i li vaig dir hem de muntar alguna cosa tu i jo.

-Àlvaro: Sí, va ser així, record que era Nadal i me va escriure na Carme. Ella estava a Catalunya  i jo també, a Barcelona, i com estic ficat en la indústria musical i veia com aquest tipus de música estava creixent molt, vaig fer aquesta proposta. I vam començar a donar-li forma a la idea.

Carme: Això era al gener, els pressuposts ja estaven tancats i tot va anar una mica lent. Bé, ha estat lent en un principi, però després s’accelerà, la primera reunió va ser per Pasqua (amb l’anterior equip de govern) i ens van assegurar que teníem el seu suport i que ens ajudarien, però van venir les eleccions i el canvi de govern municipal.

- Àlvaro: Era com que ens donaven el suport cent per cent per dur endavant el projecte, però amb el canvi de govern s’havien de tornar a acordar. A la fi ha tirat endavant amb el suport del nou equip de govern i la Comissió de Festes.

- Carme: En un principi vam començar nosaltres dos, després s’afegí en Joan Campins i altres joves que ens han ajudat a fer créixer el projecte especialment a les xarxes socials. El nostre públic fan servir molt les xarxes i ens han ajudat.

- Àlvaro: No tenim pressupost per tenir un equip de comunicació així que tot és amb voluntaris com en Tomeu Sureda, Toni Giscafré o Eva Artigues que ens han ajudat molt en el tema de les xarxes.

 

- Quin tipus de música escoltarà la gent? A quin tipus de públic està dirigit el concert?

- Carme: Jo tenia molt clar que hi havia d’haver una feina de Llengua. Quan ho penses et dius «tots els DJ pinxen el mateix, tot el temps la mateixa música, el mateix reggaeton» I clarament és la música que mou el jovent “...i per què no fer-la en català?” Ara hi ha grups que la fan en català i té un so diferent, això ho teníem molt clar.

- Àlvaro: Hem trobat com un forat. Aquí a Mallorca no se feia res per aquesta música. És cert que hi ha els festivals com el Canet Rock, el MoboFest... però així urbà i amb aquest tipus de música no hem sentit que es fes a Mallorca. No hi ha una proposta tan específica.
Crec que ha tingut tan bona rebuda perquè a Mallorca és inèdit. I a l’hora de cercar els grups, teníem clar que volíem. Crec que en aquesta escena està clar qui són els capdavanters del moviment i d’aquí hem anat seleccionant qui podia venir i les limitacions econòmiques. La qüestió econòmica marca molt, teníem una previsió d’artistes que havien de venir i pel tema del pressupost hem hagut de retallar i no han pogut venir. Així i tot hem muntat un bon cartell, molt atractiu.

- Carme: I més per una primera edició, anant amb el temps tant just. Fa una setmana confirmàvem el darrer artista. Aquesta música és molt emergent. A Catalunya s’ha consolidat molt més i a Mallorca ens hem quedat amb Txarango, i de música en català hi ha molt més

- Àlvaro: És molt interessant que una música en una llengua molt concreta arribi a altres bandes. Per exemple The Tyets se va fer viral a Espanya, ara tenen un concert a Madrid. Cosa està passant amb aquesta música que està arribant a molta gent i és molt rellevant.
La idea d’aquest festival és que malgrat ser local sigui de referència a l’illa, i crec que l’objectiu s’està complint.
 

- I parlant de continuïtat, teniu prevista una nova edició?

- Carme: Des del principi ens ho vam prendre com un projecte que durés més anys.

- Àlvaro: El problema que hem tingut per tot és no tenir temps. A tots els problemes la solució és  «l’any vinent ho hem de fer així». Encara estam xerrant ara i ens diem « l’any vinent farem això o allò». Òbviament ho volem fer l’any vinent amb més temps i tot d’una que acabi aquesta edició volem treballar per la propera. També tenim marques darrere que s’han interessat en el projecte i el volem fer més gran, més interessant amb un cartell més atractiu. També mirarem la ubicació.

- Carme: Enguany estam dins el programa de les festes de Sant Bartomeu i ho feim en la plaça des Sitjar i no hem pensat en fer un festival sinó un concert. És el que tenim, però ho volem millorar malgrat no sigui fàcil trobar una altra ubicació.

-  Àlvaro: Hem pensat altres ubicacions però totes tenen un emperò. El pàrquing de la piscina és molt gran però pot fer molta calor i farien falta carpes... L’objectiu és que tot surti bé enguany, que sigui un èxit .
 

- Caparruts té intenció de ser un acte amb repercussió exterior.

- Carme: Nosaltres teníem clar que no fos només per gent de Capdepera, que tingués certa repercussió a l’exterior.

- Àlvaro: Jo crec que a Capdepera faltava una festa o un esdeveniment que mogués la gent d’altres pobles. Per exemple a Sineu tenen el Much. Aquí tenim el Mercat Medieval, però és una altra història, és un mercat. A més hem de tenir en compte que som lluny de tot. El nom de Caparruts també fa referència a Capdepera.

- Carme: L’objectiu també és deixar-nos veure.
 

- És important que és música en català. Quan un nou tipus de música arriba a  les illes hi ha tendència a usar el castellà i passa un temps fins que s’usa el català, perquè penseu que és així?

- Carme: És una qüestió de referents i aquest festival també vol crear donar a conèixer referents en català, perquè n’hi ha i al final en català pots fer de tot, se pot anar de festa, se pot cantar reggaeton i se pot cantrar trap.

- Àlvaro: Jo crec que la gent que comença a cantar en  castellà és perquè els seus referents principals ho fan en castellà. Amb aquesta iniciativa i tot el moviment que s’ha creat és un bon moment per tenir referències en català i veure que també pot funcionar en català.

- Carme: Ara s’ha creat aquesta escena i si comences en grup és com més fàcil. A veure si surten artistes emergents a Capdepera a partir d’ara.

- A quin públic està dirigit el concert?

-  Carme: Realment per a tothom. Per la gent que els agrada anar de festa.

- Àlvaro: En aquesta música, generalment és per a un públic entre 16 anys i 22 o 23 anys, però veig que amb aquesta música en català s’ha obert el grup d’edat de 15 a trenta i busques, hi ha gent de més de 30 anys que els agrada.
Jo quan venc tinc la sensació que a nivell musical no passa el temps. Jo he sortit de festa a Barcelona en un ambient semblant al que pot haver aquí hi ha més varietat. A Mallorca estam escoltant les mateixes cançons durant 10 anys, i les 2 o 3 novetats que surten de  regueton les escoltarem 5 o 6 vegades en la nit. Falta cercar nous referents, investigar... ara el referent de música urbana a Espanya és en Quevedo però no pots punxar deu cançons seves en una sessió... Hi ha més coses, i en català hi ha propostes tan bones o més, però s’han de cercar.

- Voleu afegir alguna cosa?

- Carme: Animar a la gent a venir. Fins i tot si no han escoltat mai aquesta música els agradarà, de vegades si no saps les cançons quedes un poc out, però en aquest cas balles. És una música molt moguda, per fer festa.


Na Carme i n’Àlvaro transmeten alegria i entusiasme. S’han bolcat perquè Caparruts sigui tot un èxit artístic i de públic.  Esperem que així sigui i el seu projecte tingui continuïtat.

Caparruts compta amb el suport del SAL Capdepera, les regidories de Cultura i Festes, l’Obra Cultural Balear i Plataforma per la Llengua.