El llibre per commemorar els 75 anys de l'Escolar tendrà més de 500 pàgines i 1000 fotos

“Si hi ha devuit que compleixen, l’entrenador ha de triar entre aquests devuit el que troba que donaran més rendiment, però si no més hi ha uns que compleixen aquests han de passar davant. Els jugadors amateurs han de veure recompensat el seu esforç jugant el diumenge...”

”...M’agradaria ser recordat com una persona que ha fet les coses ben fetes, que no ha discriminat i no ha fer parts i quarts”.

 

 

 

En Miquel Bestard, és un bon col·laborador de Cap Vermell. Una persona constant i amable. Com quan jugava. Sols te amics. No se li coneixen enemics. Periòdicament ens remet notícies, comentaris o entrevistes de jugadors de l’Escolar. A més ha publicat tot un seguit d’articles fent memòria de l’Escolar i dels personatges que han fet feina en distints àmbits del club. Un treball exhaustiu que aviat veurà la llum en format de llibre per commemorar els 75 aniversari de l’Escolar. Hem anat de la mà en aquest treball del llibre i de les diverses converses amb ell publicam aquesta entrevista, que ben segur no serà la darrera. No és una entrevista típica dels esports, plena de tòpics i escassos continguts. Ans al contrari. Podreu llegir reflexions serenes i madurades al llarg de molts d’anys, tota una filosofia de l’esport i la seva passió: l’Escolar.

- Quin temps fa que treballes en ell llibre de l'Escolar
?

- Fa devers quatre anys i mig. Vaig començar a replegar informació a finals de 2016 i publicar-ho a aquestes pàgines de Cap Vermell. Recordau el primer capítol? Mirau l'enllaç:
http://www.capvermell.org/index.php/actualitat/esports/19558-historia-del-c-e-escolar-1

- Com va sortir la idea? Fou una comanda
- Vaig voler fer un aplec i exposar la meva experiència de 27 temporades al club. A més de tot allò que he pogut recuperar de persones vinculades a l'esport local i dels retalls de premsa i del llibre dels 50 any de Sebastià Maleter. Així ompliria part del meu temps lliure de jubilat. Molta gent m’ha ajudat.

- Com serà aquest llibre? Pàgines, fotos...
Serà un llibre important de més de 500 pàgines i més de 1000 fotos. Pensau que te 110 capítols i destacam més de 50 persones que han estat rellevants a l’Escolar. Una bona celebració pels 75 anys a més de l’ascens!

- I el preu? Tens patrocinadors?
- Segons les converses el llibre el patrocinarà l’Ajuntament, se’n faran 2000 exemplars i serà gratuït.

- Quin paper ha tengut Cap Vermell en el procés?
- Certament m’he sentit molt acompanyat. Per una banda he publicat quinzenalment els lliuraments de cada capítol...Ho heu revisat, repassada l’ortografia, traduït al català....i tot l’assessorament per posar i ordenar tots els temes a l’hora de facilitar la documentació a l’editor. Un llibre d’aquestes característiques necessita molts d’ulls i moltes mans. N’estic molt agraït, sense tot el vostre equip no hagués estat possible o molt més difícil.

Per quan la presentació?
- Si Déu vol, el COVID ho permet i tot segueix el seu curs, tenim pensat presentar el llibre a finals d’octubre principis de novembre.
Encara que no ho sigui, és un llibre més de les vostres publicacions.

- Tu vas venir de Petra, conta com va ser la teva arribada a Cala Rajada?
- Jo amb 15 anys vaig a començar a fer feina de pintor amb un mestre de Manacor, i feia feina per Can March. A jo m’enviava a Cala Rajada a fer feines a Can March, i vaig venir durant 6 temporades i m’hostejava a Cas Bombu. De vegades estaves tres o quatre mesos, durant l’hivern, abans de venir els senyors de Can March per tenir-lo tot a punt.
Durant aquests sis anys vaig anar coneixent gent de Cala Rajada, anava al cinema Juva...  També érem uns quants que menjaven plegats a Cas Bombu.  En Pepín ( Pep Piña) era l’entrenador de l’Escolar en aquells moments i va saber que jo jugava amb el Manacor i  em va dir “ Si vens a jugar amb l’Escolar te proporcionaran feina”. El Manacor estava en tercera divisió, i jo veia que era xerequet ( jo mateix veia que no  podia jugar a tercera). En aquells temps el Son Servera, Vilafranca, etc... anaven a la cantera del Manacor a fitxar jugadors per reforçar els seus equips. En Pep i el president Sebastià Pascual me proposaren que me poses a fer feina pel meu compte amb la condició que si no em bastava el que guanyava per pagar la pensió el club afegiria el que faltés. No va importar, amb la meva feina me bastà i des de llavors som per aquí. Parlam de l’any 1968.

- De què jugaves?
- Jo jugava al mig centre. Record que corria molt i jugava molt al primer i segon toc... Molt de cames!

- Com en Xavi Hernández.. (rialles)
- En Jaume (Fuster) encara me diu “Va semblar que havia vingut una estrella, va ser la bomba quan vares venir per aquí!”  (això no importa ho posis!).  Havia hagut l’experiència, al llibre està escrit, que en March pagava els jugadors. Quan va deixar de pagar, estaven en tercera divisió, i a la temporada següent el club se va inscriure però no va jugar perquè no podia pagar els jugadors i no havia pedrera. Quan va agafar el club en Sebastià Pascual, va ser amb la condició que els jugadors havien de ser del poble o, si algú no era, s’havia d’integrar en el poble i vam venir de Petra en Miquel Morey i jo amb la possibilitat de tenir feina. La idea den Pascual era aquesta i fins ara s’ha mantingut.



-Però se va fitxar gent de fora, com en Jordi Morey, aquell ex-jugador del Mallorca, que no se despentinava ...
- Hi ha hagut temporades que el club volia tenir un equip competitiu i jugar a categories altes, però ha anat malament cada vegada, perquè no  s’ha pogut mantenir amb gent de fora pagant-lis. A finals dels 80, la gestió d¡’alguns presidents ho  va dur a endeutar el club, però les següent temporades van haver de reduir despeses i tornar a jugar amb gent del poble. Sempre que s’ha provat de funcionar amb jugadors de fora, pagant, ha acabat malament.

- Entrem en temes de l’Escolar. Per què creus  que pobles semblants a Capdepera (en població i economia) tenen equips molt superiors i l’Escolar tanta sort que enguany  ha sortit del pou?
- Hi ha pobles com Sa Pobla que tenen els pressuposts tancats (tenen molts de patrocinadors cada any), altres com Manacor també, malgrat enguany estigui endeutat. Per fer futbol bo, de categoria s’ha d’aportar doblers. Capdepera i Cala Rajada no és un poble com poden ser els de l’interior de Mallorca. Hi ha gent que de Manacor i sen va a Manacor, d’Artà a Artà,... i no  queden aquí. Manca gent de poble que vulgui aportar, a més s’ha de fer feina per cercar doblers entre les empreses i comerços del poble, s’han de moure per això. 
Si mires els pobles de la costa Porto Cristo, Cala Millor, Pollença, cala D’Or són a baix, l’únic que es manté és l’Alcúdia. I si se cerca doblers és per pagar fixatges bons de fora poble. Si ens limitam a la cantera com feim aquí, se juga on es pot. I si surt un jugador que destaca se’n va.
Però us diré una cosa, vos puc dir que va més gent al camp ara que juguen gent del poble a segona regional que quan jugàvem a tercera amb gent de fora.

- El futbol és un negoci?
- A nivell professional si. A nivell amateur no.


Sempre al peu del canó. D'esquena en mig del passadís. Darrer partit de la temporada 2020-21

- Ja ha acabat l’època en què els empresaris potents del poble estaven darrere el futbol?
-   Si, a Cala Rajada ha estat així. Un moment havia empresaris implicats, però va ser una jugada política. Jo ho vaig viure. Per exemple, els qui l’acompanyaven a determinat president volien promocionar Alianza Popular. Per a ells l’Escolar era un trampolí per promocionar-se políticament i atraure vots. Van ser jugades que no acabaren de sortir bé.

- S’ha parlat molt que un bon nombre de directius de l’Escolar, després  han passat per la política...
- Hi ha hagut casos que ha estat així, ara no tant. Mira, del bàsquet ningú sap qui és el president, del futbol alguns perquè alguns ens movem i treim notícies (vosaltres mateixos, En Biel i jo) però si ho deixam de fer pot ser arribarà un moment que ningú  sabrà qui és el president.
En aquells temps cercaven fer-se un nom per passar a la política, ser popular al poble perquè no hi havia res més. Aprofitaven la popularitat que els hi donava el futbol per passar a la política, però ara ja no.

- Quina funció social creus que té ara mateix l’Escolar?
- La funció social del futbol en el poble és molt bona. Primer perquè es tracta d’un esport d’equip, en el que s’ajunten persones de qualsevol nivell. Amb tots els respectes a l’equip juguen el fill del més pobre i el del més ric del poble, convivent plegats, guanyen i perden plegats, pugen plegats... són amics i companys. Els esports d’equip uneix els al·lots.
Un cas de cara a l’any vinent. El club fins ara volia fer equips competitius des de benjamins (vulgarment els més bons a un equip i els menys a un altre) i la directiva nova vol implantar els equips per edats, perquè si fas dos equips juguen separats i si ho fas per edats són els mateixos  amics d’escola i jocs, tots junts. Per a mi és una opció bona. Els amics d’infància ho són per a tota la vida.
La directiva del club ha de promocionar companyerisme, el respecte i ajudar a ser més educats als camps (no protestar als àrbitres, no dir males paraules als companys, no pegar coces a destemps...). A més de la sanció federativa hi ha la del club, s’ha d’educar en l’esport.

- Abans els bons jugaven i els altres...
- M’agrada aquesta pregunta!



-...però si encara no l’he feta...(rialles)
- ...ja però sé cap a on vas. Jo entenc que a l’esport professional sempre han de jugar els millors, bé sempre han de jugar els millor però amb unes condicions. Quan vaig conèixer en Jaume Bauzá (entrenador del Mallorca), amb qui vaig fer molts de sopars plegats,  me va dir “ És mes bo entrenar el Mallorca que el Cardassar”. Al Mallorca fitxen, estan pel club, cobren doblers del club i ho han de donar tot, ara un jove de Capdepera que fa feina de picapedrer i un dia falla a l’entrenament.  Jo entenc que en el futbol de poble s’han de guanyar els lloc en els entrenaments, poden mirar els millors... però en el meu punt de vista això és un mal assumpte. Si hi ha devuit que compleixen, l’entrenador ha de triar entre aquests divuit el que troba que donaran més rendiment, però si no més hi ha uns que compleixen aquests han de passar davant. Els jugadors amateurs han de veure recompensat el seu esforç jugant el diumenge, a equips com l’Escolar. És el meu pensar.
Jo he entrenat quinze temporades i sempre he emprat aquest criteri.  Quan me deien posa aquests que és millor que s’altre, jo contestava “si el poso segur que guanyarem?” i ningú ho assegurava. Generalment ho deien perquè aquell l’agradava més que l’altre.

- Creim que tu has arribat a crear una filosofia dins l’Escolar...
- Pot ser. Bé, aquesta filosofia arranca d’en Sebastià Pascual. Ell va ser qui va posar aquests fonaments mentre que al futbol no se pagava. Quan van arribar altres presidents que pagaven van canviar aquestes idees. Venien alguns de fora hi havia de jugar.
Et contaré una anècdota. Amb jo l’Artà va ascendir de categoria, i la temporada següent va començar a dur gent de fora poble i me deien “ja de jugar aquell, o s’altre...malgrat no entreni perquè és bo” i jo vaig deixar d’entrenar perquè els que venien del poble a jugar i complien els entrenaments no podien perquè havia de posar aquell o l’altre de fora poble, sense venir als entrenaments. Els vaig dir que aviat els jugadors d’Artà tampoc no vindran a entrenar si tanmateix no juguen després. I vaig deixar l’Artà.

- Abans jugar era la prioritat dels jugadors. Però són joves i dissabtes de marxa i després el diumenge no rendien. O que als entrenaments són només set, o se planteja anar a entrenar a Palma... Que és fa?
-  De vegades el treball i els estudis rompen l’equip. Els jugadors han d’entrenar per jugar, i el club vol que tots els jugadors entrenin. Si hi ha un parell de jugadors a Palma o Manacor, el club contacta amb equips d’allà perquè entrenin amb ells. O una temporada que l’entrenador anava dos pics a la setmana a entrenar a Palma perquè hi  havia jugadors de dues categories que estudiaven a Palma. El jugador s’ha de sacrificar en grup, aquí amb tots els companys, i si les circumstàncies obliguen de forma individual Hi ha equips com s’Arrabal que han entrenat jugadors de l’Escolar.


Faci sol, fred o plogui, sempre hi és. Encara que no el deixin entrar al camp. Mes de maig de 2021

Allò de sortir per la nit el dia abans del partit és responsabilitat del jugador. Jo he vist jugadors que han sortit de juerga, han vomitat abans del partit, i han estat dels millors en el camp. L’entrenador ha de ser una mica tolerant amb aquestes coses, però el jugador ha de rendir i si ho fa no pot jugar. No se pot obligar a tots els jugadors a ser a les 8 o les 9  a jeure... és impossible.

- Tu has passat per tots els llocs del club: jugador, directiu,  entrenador... Com t’agradaria que se’t recordàs?
- Tot no, no  he estat mai delegat. A mi m’agradaria ser recordat com una persona que ha fet les coses ben fetes, que no ha discriminat i no ha fer parts i quarts. Mira, quan un fa la pretemporada marca  amb els jugadors el que vols fer. I tot els que proposes que has de fer ho has de complir, si no ets capaç t’has d’anar. Jo m’agradaria que me recordéssim que com una persona que no ha fet cap putada a ningú. De vegades involuntàriament en fas, sense voler.
Una anècdota.. estrenant el Serverense, a un jugador el vaig canviar abans d’acabar la primera part. Un temps després ens trobàrem en un lloc, i li vaig comentar que m’havia sabut greu canviar-ho. Aquell jugador ho va comprendre i me contestà que no s’ho havia pres malament, que estava amb jo. Me va donar una alegria.

- I com sorgeix la teva vessant periodística, de fer cròniques?
- De periodista no en tinc res,...(rialles) supòs que és una broma...Senzillament som un aficionat que amb l'ajuda de persones com vosaltres segueixo endavant. Una persona que als 12 anys deixa d'estudiar, ha de fer ÉS CAP VIU. Sempre, de petit, tant de part del meu ofici com del futbol m'ha agradat fer preguntes sobre el treball que faig. Saber l'opinió dels altres engrandeix la teva personalitat. Sobre pintura sempre he estat al corrent de les darreres novetats per a aprendre. L'experiència dels altres al costat de la meva pròpia és importantíssima, per això he pogut fer feina pel meu compte uns quaranta anys.
Saps que he viscut sempre ficat en l'esport del futbol, a part, m'agraden gairebé tots els esports, i per la raó que t'explicat abans sempre he tingut inquietuds preguntant. Els darrers anys den Jato a Manacor Comarcal jo li feia les entrevista de futbol encara que les signàs elll (m'era igual).
Una vegada deixada la presidència de l'Escolar, en Fabio em va demanar que li fes les cròniques cosa que vaig fer primer amb Tòfol (Beto) després sol. Publicàrem amb en Tòfol en una pàgina Web de l'Escolar ja desapareguda, qui és qui del Escolar?
Primer amb Tòfol perquè jugava el seu fill em desplaçava amb ell tots els partits i la darrera temporada ho he fet amb Biel Torres. Què faré quan en Biel ho deixi? segurament faré el mateix que perquè ja trobaré amb qui desplaçar-me amb la nova gent que avui està ficada en el futbol.

- Quan vas tornar a ser president, vas formar part d’una mena de “junta de salvació”, no?
- No, primer foren presidents en Pedro Morey, en Biel Torres i en Matías Sánchez. Després, en Ramon de ses cuines, millor dit va arrancar amb en Jaume de sa Coca-cola (amb Miquel Caselles, en Calobra, entre d’altres), perquè l’Escolar se va anar a baix en tots els aspectes. En Jaume va arreplegar gent per treure el club endavant. Després vam seguir altres, jo inclòs. En Pep Fuster diu que amb aquests presidents  l’Escolar va canviar, va haver un abans i un després. Vam fer una feina de reestructuració del club, per exemple no hi havia un coordinador ( jo vaig ser cinc temporades), no hi havia preparador físic ( i vam contractar Biel Gili)... Tot això queda explicat al llibre. No és sols la història d’un equipi de futbol, també d’un poble.

- Com veus l’Escolar d’aquí  cinc o deu anys?
-  Si continua amb la línia que te ara el veig a categories superiors . Amb els al·lots que pugen, jo els veig a preferent d’aquí un parell d’anys.
Hi ha una estructura sòlida i  cal no espenyar-la. La directiva ha de marca una línia i seguir-la. Jo no puc xerrar malament de cap president ni cap directiva, amb totes l’Escolar ha continuat.

 
Moltes gràcies, és un plaer parlar amb tu i tornarem a parlar! Seguim en contacte a través dels teus articles!

Escolar campió. Temporada 20-21. Foto Bestard
 
Temporada 2017-18. Clicau damunt la imatge per a ampliar-la