"El teatre d'aficionats és fet per la gent del poble i per al poble... És una cosa molt local i quan surts del mateix poble, ja perd interès".
"Dramatitzar ajuda sempre a desenvolupar la imaginació, estimula l'espontaneïtat i ens manté atents. Paral·lelament, també ajuda a desenvolupar la sensibilitat i la capacitat de percepció.
"...veig pocs esforços per part de les administracions públiques per reforçar-les. La cultura en general sempre s'ha vist com una despesa, no com una inversió. Mentre no canviem aquesta visió, anam malament".
Arnau Serra és el dinamitzador teatral més important del municipi. I no sols de Capdepera, també de son Servera. Al llarg dels anys ha estabilitzat diversos grups de teatre: d'adults, joves i infants. Fa 10 anys que tornà a Capdepera després d'haver estudiat "cine"... Acaba un altre curs i ja pensa en el següent. Home afable, entenedor i de bon tracte. No li agraden les etiquetes, i per tant no es considera director, ni dramaturg, ni professor, ni constructor de decorats. Però fa tot això i amb molta passió. Teníem una conversa pendent desde fa molt de temps, però la confiança... Som-hi!
- Quina valoració en fas d'aquests 10 anys? Allò que més t'ha satisfet... i el que menys?
- En aspectes generals, molt positiu. Ha crescut el nombre de participants i de totes les edats. Hem aconseguit gent que mai havia anat al teatre, ara està pendent de la programació i acudeix a la cita. Del que estic més content és que els nins que s'eduquen a través del teatre, són futurs espectadors. I del que menys...que a Capdepera no haguem aconseguit un grup estable d'infantil. Els nins i nines comencen teatre a partir dels sis anys. Sí tot va bé, enguany treballarem perquè surti un grup de 3 a 5 anys. És bona edat per començar a jugar fent teatre.
- Què ha de tenir un director per aconseguir estrenar una obra d'infants o d'afeccionats?
- Molta paciència. (rialles) La feina per mi és la mateixa. Jo li don la mateixa importància a una obra d'adults com a una de nins, per què entenc que per qui actua, és el seu moment i vol esforçar-se al màxim. Per això, acostum a escriure bastants obres, perquè és molt difícil trobar obres corals per a grups tants nombrosos. Sempre intent que cada un dels integrants, tengui el mateix pes. Que tots se sentin peces claus perquè tot encaixi a la perfecció.
- El director teatral és el màxim poder en l'àmbit escenogràfic? Més que de cine?
- El màxim poder sempre és el productor, el que posa els doblers. Tant en el món teatral com en el cinematogràfic. Evidentment, segons el prestigi del director, el productor li donarà més llibertat o no. Aquí ja entren les negociacions.
De totes maneres, en les produccions cinematogràfiques hi ha més departaments que hi participen i per tant els equips de feina són molt nombrosos.
En certa manera aquest és un dels motius per què em vaig desvincular del món del cine. El teatre, en l'àmbit que jo faig feina, tot és més artesanal, per dir-ho de qualque manera. No tenc a cap productor que em trepitja els talons. Jo assumeixo els riscos i això de vegades són encerts però en altres, errors. En el cine, les produccions en què vaig participar, no em vaig sentir realitzat creativament. El teatre m'omple en tots els sentits.
- Per cert, t'has oblidat del cine o penses tornar-hi qualque dia?
- De moment el teatre no em deixa temps per dedicar-me a res més. Però mai se sap el que passarà el dia de demà. A mi em continua fascinant el món audiovisual. De fet, sempre intent fer qualque coseta, com per exemple els tràilers de les obres o a la darrera obra del grup d'adults vàrem integrar el vídeo en directe. Jo mai tanc portes. Si qualque dia surt la possibilitat de tornar a fer cine, per què no?
- Com és el món del teatre afeccionat?
- És limitat. El teatre d'aficionats és fet per la gent del poble i per al poble. Després de les estrenes, sempre sorgeix el debat d'intentar anar altres pobles, i jo sempre els hi trec del cap. És una cosa molt local i quan surts del mateix poble, ja perd interès.
- També has dirigit espectacles professionals, quina diferència hi ha?
- Per a mi poca. Jo intent que els meus muntatges siguin els més professionals possibles. No ens oblidem que les representacions que fem, vendrien a ser com a un final de curs. Una mostra dels coneixements que han assolit els alumnes durant el curs. Per tant, en el món d'aficionats sempre et trobaràs que no tothom està al mateix nivell, ja que cada un té la seva pròpia evolució. Quan et mous en el món professional, tu com a director, tries els actors o fas un càsting. En el meu cas, el que faig és compondre un elenc que ja em ve donat de primer moment i engirgolar-ho perquè els diferents nivells no em desequilibrin el resultat final.
- La màxima satisfacció és quan els actors i actrius d'un grup es tornen a apuntar l'any següent?
- Evidentment. Un actor o una actriu es forja trepitjant l'escenari. Els anys d'experiència es noten. Per a mi, quan una alumna o un alumne fa tres o quatre anys seguits que actua, és quan comença a ser interessant la forma en què es mou per l'escenari.
- Quantes obres has escrit en 10 anys? No és un gran esforç escriure i adaptar les obres a un grup? No seria més fàcil adaptar-les de les que ja hi ha?
- De moment n'he escrites 47 i adaptades 39, tampoc hi ha molta diferència. Com he dit abans, m'agrada que les obres siguin corals i és molt difícil trobar obres d'altres autors que encaixin amb els components que formen aquell grup, recordem que els grups acostumen a ser de 12-15 persones i qualque any han arribat a ser 18!
- Les veurem qualque dia publicades?
- Per què no? M'agradaria, però encara consider que no estan a l'alçada.
- L'etern dilema: comèdia o drama? (i perquè)
- Drama! Sense cap dubte. Fer comèdia és molt difícil, tant d'escriure com dirigir-la. Em sent més còmode fent drama. De fet, amb el grup d'adults vàrem estar bastants d'anys a fer una comèdia. No m'atrevia.
Però també he de dir que si la comèdia surt bé, és més gratificant. Sentir riure al públic és la millor recompensa.
El públic en general, sempre prefereix les comèdies, i més ara. Ja basten les penúries que tenim en el nostre dia a dia.
- Parla'ns dels grups de teatre que ara mateix dus a Capdepera:
Taller de teatre d'adults: Enguany han interpretat l'obra talQual. Tenia ganes de mostrar el que es viu entre bambolines. Evidentment d'una manera molt exagerada, no tenia res a veure amb la realitat. Però aprofitant que el grup complia 10 anys, vaig explicar coses al públic a través del personatge de la directora.
Centre Jove 1: 6 nines d'entre 6 i 8 anys. Feren l'obra El llibre màgic.
Centre Jove 2: 8 nins i nines d'entre 9 i 12 anys. Varen fer l'obra Mans enlaire.
Centre Jove ESO: 10 joves d'entre 13 i 16 anys. Interpretaren l'obra Hospitalari.
Centre Jove majors de 18: El grup més veterà del centre jove. Interpretaren Musa. Una obra molt intensa. Vàrem fer una feinada, però va valer molt la pena i el públic ho va valorar molt positivament. Crec que ha estat la gran sorpresa d'aquest curs.
En general, tots els grups del Centre Jove enguany han minvat el nombre de participants. Recordem que a principi de curs, hi havia certa incertesa en poder realitzar extraescolars. Esperem que l'any que ve puguem tornar un poc més a la normalitat.
Teatre musical: Un any molt difícil per fer musical. Reescrivírem el musical que havíem d'interpretar el curs passat i que per culpa de la COVID no es pogué dur a terme. Per mi, el teatre musical té l'atractiu que es mesclen dues generacions: els adults i els infants. Això per mi és molt interessant, ja que em dona la possibilitat de poder contar altre tipus d'història. Però enguany amb les restriccions no es podien mesclar i per acabar de rematar-ho, havien de cantar amb mascareta. Varen fer Maletes, un musical de musicals.
- Tens totes les obres enregistrades? No seria un bon moment per fer una mostra exposició d'aquests 10 anys?
- No tenc cap obra enregistrada. I si qualcú l'ha enregistrat, jo no la tenc. El teatre no està fet per ser gravat. Per a mi, el teatre a través d'una pantalla, perd tota l'essència. Preferesc quedar-me amb el record de les sensacions del directe.
La veritat és que tenc molt de material per muntar una exposició. Però no sé si ara és bon moment. Tenc molts projectes pendents i no li podria dedicar tot el temps que m'agradaria. Jo si faig una cosa, la vull fer ben feta. Potser podem esperar a fer-la als 15 o 20 anys, encara tendré més material (rialles).
- Capdepera, Son Servera, Manacor... Teatralment, quines diferències hi ha? On t'has sentit més còmode?
- Indiscutiblement a Manacor hi ha molta diferència, quan a infraestructura, com també el fet que el teatre allà està molt arrelat. Pràcticament a totes les escoles de Manacor fan teatre des d'infantil, i això es nota.
A Son Severa ho visc d'una manera molt especial. Allà tenc més d'un centenar d'alumnes, des de 3 fins a gairebé 90 anys. El que m'agrada de Son Severa és que tot forma part del mateix projecte. En canvi a Capdepera el teatre musical és de l'escola de música, els grups del centre jove per una altra banda i el grup dels adults que és un projecte propi. No està unificat com en el cas de Son Servera.
- Quina importància creus que té el teatre com a formació?
- El teatre té un component pedagògic i educatiu transcendent i, a banda de la faceta estrictament d'aprenentatge teatral, també es potencien les habilitats socials, la interacció amb els companys i el treball en equip.
Dramatitzar ajuda sempre a desenvolupar la imaginació, estimula l'espontaneïtat i ens manté atents. Paral·lelament, també ajuda a desenvolupar la sensibilitat i la capacitat de percepció.
Per altra banda, un dels beneficis del teatre és que representar a una altra persona, és a dir, a un personatge, ens ajuda a superar les nostres pors i complexos, ja que qui actua no és ell mateix.
- I tu, no t'animes a pujar a l'escenari? (rialles)
- De moment em sent més còmode entre bambolines. Encara que no vos ho cregueu, fins i tot em fa vergonya sortir a saludar. No m'agrada exposar-me en públic. Així que per ara, no crec que em vegeu actuar.
- Com analitzes l'escena illenca i la gabellina des del punt de vista educatiu? Quin és el panorama teatral on som? Quines són les mancances que hi veus ...i també els punts forts?
- En primer lloc, crec que el teatre s'hauria d'instaurar a les escoles públiques com una signatura més. Com he mencionat abans, el teatre és molt beneficiós i ajuda en el creixement personal dels infants. A part, també seria una manera d'incentivar a la gent que anés al teatre. En general, crec que aquest art és desconegut per a molta gent. M'he trobat bastants casos de gent que no anava al teatre, i per compromís quan va anar-hi a veure qualque familiar es va sorprendre. Repeteixen.
Per altra banda, la cultura sempre surt molt perjudicada en totes les crisis. Això fa que la indústria s'hagi de reinventar. En certa manera, això és bo, perquè sorgeixen nous formats, nous llenguatges, nous espais. Però veig pocs esforços per part de les administracions públiques per reforçar-les. La cultura en general sempre s'ha vist com una despesa, no com una inversió. Mentre no canviem aquesta visió, anam malament.
Crec que el plat fort que tenim a les Balears són les produccions petites. Les que necessiten pocs recursos, poc pressupost. En certa manera, les nostres produccions no poden tenir un llarg recorregut, estam molt limitats. Excepte qualque producció puntera que acaba viatjant a la península.
La peça que estam preparant és sobre en Joan Rai a partir de varis dels seus textos que publicà a Cap Vermell els anys vuitanta. La interpretarà en Marc Bibiloni. Ja fa temps que tenia ganes de fer qualque cosa sobre en Rai, però mai trobava l'ocasió. Evidentment quinze minuts no donen per molta cosa, però potser això derivi a un projecte un poquet més gros. Ja veurem.
- Alguna cosa més per afegir?
Per part meva, res més. Agrair-vos la difusió que ens heu fet al llarg de tots aquests anys. Per ser-hi sempre! Mil gràcies.
Gràcies a tu.
Si voleu veure, fil per randa, tot el que fa, disposa d'una pàgina web molt completa i que ho paga visistar-la: https://www.arnauserra.com/