Parlam a Joan Ferrer, president de l'Associació Hotelera de Capdepera i membre fundador de la Plataforma AAEE Llevant Mallorca, creada per defensar les empreses de la comarca davant la crisi provocada per la COVID-19. 

- Com i per què neix la iniciativa d’agrupar l’empresariat del Llevant ? 

- La plataforma Llevant Mallorca neix per la gran preocupació i incertesa que tenim davant la temporada turística del 2021. En el transcurs de l’any 2020 ens trobàrem amb una situació sanitària totalment inesperada per tothom, cosa que es va traduir en el tancament de tots els negocis d’hoteleria i allotjaments turístics per Decret del Govern central del 14 de març.

Aquesta situació es va prolongar fins al mes de juny i l’inici de la temporada turística fou l’1 de juliol. Però, desgraciadament, a mitjans d’agost la situació tornà a canviar, amb la recomanació, de Gran Bretanya i Alemanya, de no viatjar a Mallorca, per ser un lloc de risc d’emmalaltir-te de la Covid-19. Aquest fet suposà la finalització de la temporada, nomes 45 dies després del seu inici. Las pèrdues que la gran majoria de ses empreses des nostre municipi ja tenien clares foren molt mes importants. Els hotels obriren per a ubicar Capdepera al mapa dels destins turístics segurs i per a activar l’economia local, però tot fou molt pitjor del que pensàvem i les pèrdues econòmiques molt més greus.

Tots els negocis del municipi quedaren afectats i hagueren de fer front a unes despeses fixes, que encara que tenguis tancat has d’assumir, com per exemple: lloguer del local comercial, energia elèctrica, cànon fix de l’aigua, recollida de fems, quotes de Seguretat Social dels treballadors fent feina i dels que es troben als Ertes, etc. També hem de tenir en compte les inversions realitzades per a adaptar-se a la nova normativa a fi d’evitar la transmissió de la Covid, o només el pagament de la compres fetes pera  el inici de la temporada.

Tot plegat ens aboca a una situació insostenible de la qual tots el negocis es troben amb una manca de liquiditat molt greu i que hem hagut de solucionar així com hem pogut, això és, amb nous crèdits que s'han sumat als que ja tenies per fer front a las inversions del teu negoci o, en el cas d’hotelers, per la fallida del Touroperador turístic Thomas Cook. Aquest fallida va afectar la quasi totalitat dels establiments hotelers de Capdepera, amb una deute de uns 20.000.000€, i que evidentment s’han de tornar. I en el transcurs del 2020 no s’ha obtingut cap ajuda directa per salvar les empreses locals.

La societat necessita la reacció de tothom, dels polítics i dels ciutadans, i aquest és el motiu de la creació de la plataforma. És un crit per dir que som aquí i que per mirar el futur no ho podem fer tot sols. És una petició que feim als governs local, insular i regional perquè es posin les piles i escoltin i lluitin pel seu teixit empresarial i per tots el treballadors dels nostres municipis.

 

- En el comunicat iniciat posau l’horitzó del 2022 per a la superació de la crisi... En què us recolzau per indicar aquesta data? Podran sobreviure les empreses sense una nova “temporada turística”? 

- Són molts els factors d’incertesa que conformen aquest panorama. L’inici de la situació d’aquest 2021 ens aboca cap a una nova tragèdia sanitària i cap a una tragèdia socioeconòmica sense precedents. El futur a curt termini és molt preocupant. El tancament de tots el negocis d’hoteleria et diu a las clares que la situació sanitària ens aboca a un futur d’incertesa i que les previsions d’obertura dels establiments hotelers ha passat del mes de març al mes de juny. Però, evidentment, hi ha una cosa que ens preocupa molt més, i és la manca de vacunació que ens abocarà a un altre endarreriment de la data d’obertura dels hotels i, per tant, la resta de negocis també es veuran arrossegats cap a una previsió empresarial quasi nul·la. Si els establiments hotelers han d’obrir al mes de juliol, podem dir que una gran majoria igual no ho farà i mes després de las declaracions del president Sánchez que la vacunació del 70% de se població serà a finals de setembre. Això fa que els mercats emissors turístics mirin cap a uns altres indrets. Les Balears necessiten que aquest 70% de població vacunada ho sigui com a data màxima a finals de maig, per poder gaudir d’unes garanties sanitàries i poder obrir tots els negocis. Però el ritme de vacunació ens diu que ni a finals de setembre tendrem el 60% de la població vacunada. I aquest fet, juntament amb las reserves turístiques, ens dona la previsió de inici de recuperació per a l’any 2022.


- Insistim. Quines perspectives teniu per al proper estiu? Hi haurà temporada, hi ha reserves...? 

- Tots desitjam que hi hagi temporada, ara bé, les perspectives d’ocupació d’aquest estiu són molt baixes, per no dir que nul·les. L’obertura del hotels estava prevista per al mes de març, però això és totalment inviable, i per a la resta de temporada les reserves són pràcticament inexistents. A dia d’avui, no hi ha reserves fins al mes de juliol i aquestes són molt poques i s’estan anul·lant o canviant per a dates posteriors. Només una activació forta de vacunació tendrà un efecte d’inici de la temporada 2021 i d’aquesta manera evitar que sigui de poca activitat.


- Des de les institucions s’han activats els ERTES, el projecte Millora, ajudes directes a distints sectors, i altres mesures d’ajuda a treballadors, autònoms i empresaris... Són suficients? Què demaneu a les distintes institucions i a la societat per a superar aquesta crisis amb el major nombre de negocis “oberts”?

- Els ERTES han estat una mesura molt important que ha permès que les empreses hagin capejat un poc el temporal i que el treballador hagi pogut disposar d’una ajuda important per a la supervivència de la família. Totes les mesures cap al treballador i els autònoms són importants, molt importants, ara bé, els negocis, directament, no han obtingut cap tipus d’ajuda finalista. Els ERTES han evitat els ERES, i per aquest motiu és molt necessari que es prolonguin fins a març del 2022 i que las exempcions a la Seguretat Social siguin del 100%, a fi d’ajudar a mantenir totes les empreses que no puguin obrir i evitar-ne la fallida.

 
- Concretament, a Capdepera, què penses que s’hauria de fer? Què heu demanat, o demanau, a l’Ajuntament?

- La Plataforma demana dues coses claríssimes: SANITAT i FISCALITAT. Que s’acceleri la vacunació de la població  i que la vacunació de grup, o sigui del 70% de la població, sigui abans de finals d’abril, i que la fiscalitat dels organismes públics sigui reduïda, per poder subsistir aquest any. Estam pagant per uns serveis que no utilitzam. Els rebuts de la recollida de fems ha augmentat un 30% i els que han obert només ho han fet per un període de dos mesos. Pagam un cànon de sanejament sense utilitzar-ho. Quan tens temporada, no et preocupa el fet de pagar els 12 mesos, però quan la temporada és mínima i la liquiditat econòmica nul·la és totalment insuportable. Per aquest motiu, demanam sensibilitat als governants per reduir las quotes de fems, clavegueram, reserva d’espais per a la descàrrega de mercaderies, ocupació de via pública, de la qual el Batle ha dit que no es pagarà, i de la possibilitat d’endarrerir el pagament dels imposts sense recàrrec, com ja ha passat a altres comunitats autònomes.

Si no tenim temporada turística, no hi haurà possibilitat de supervivència econòmica.


- A Capdepera duim un parell d’anys amb “temporades atípiques”. Darrerament, la fallida de Thomas Cook i la COVID han fet mal al turisme i per extensió a tota l’economia del municipi... Hem de reflexionar i plantejar-nos un futur diferent o tot ha de seguir “com abans de la COVID”?

- D’entrada, vull dir que tots som turistes i a tothom li agrada viatjar i conèixer llocs diferents, divertir-nos, sortir i desconnectar de les rutines diàries. El PIB del turisme a les Balears suposa més del 46%, la qual cosa ho diu tot. La fallida de Thomas Cook fou molt greu per al sector hoteler i això ha estat una passa més per intentar vendre més producte mitjançant portals online i mitjançant venta directa. Ara bé, tot i això, no és suficient per a atreure els turistes cap al nostre indret i seguim tenint dependència important dels operadors turístics. Hem de seguir amb l’esforç de modernització de la planta hotelera, però també és necessària la inversió de l’administració publica a les nostres zones turístiques.


- Molts empresaris, com ara els hotelers, han comentat que hauran de tancar o vendre els negocis si la propera temporada no s’activa mínimament el turisme. Què considerau imprescindible i immediat per a reactivar l’economia i evitar el tancament d’empreses?

- Com he dit abans, lo important és ajudar a la manca de liquiditat que les empreses tenen a dia d’avui per fer front a una temporada que es preveu molt curta, si la tenim, i per tant hem de salvar totes i cada una d’aquestes empreses d’una possible fallida. Al nostra municipi, les empreses són familiars i això és un fet molt important. I per tant, unes de les mesures que s’han de prendre, entre d’altres, són: Ajudes directes a tots els empresaris del municipi; disminució de la pressió fiscal municipal, autonòmica i estatal; possibilitat la demora dels pagaments dels tributs, sense interessos; lluitar perquè es fons europeus arribin a Capdepera.

Ara bé, es molt important que els polítics, tots el polítics, siguin sensibles amb les reivindicacions que estan damunt la taula i amb les que aniran sortint per la supervivència i per poder afrontar el repte real de tenir una temporada 2022 amb el teixit empresarial viu.

Necessitam que aquesta sensibilitat sigui, per exemple, com la del Govern de de Canàries, que ha anunciat una moratòria fiscal i ajudes directes a fons perdut per a les empreses i els autònoms. Si no salvem el 2021, l ’economia s’enfonsarà i el futur serà molt incert. Per això necessitam aquesta sensibilitat que deia abans. És un esforç que no podem fer els empresaris tot sols. Nomes cal recordar que hi ha empreses que a inici d’octubre del 2019 tancaren las seves portes i que a dia d’avui encara no han obert, i aquesta situació fa que sigui insuportable i un autèntic drama.



- S’ha calculat que els darrers 5 anys l’oferta turística, i no només hotelera, ha crescut devers un 24%, amb 79.410 nous llits. Cal reduir o encara hi ha marge per créixer en el nombre de places turístiques?

 - No cal xerrar de créixer, sinó de millorar el que tenim, en tots el conceptes, i fer que el nostre municipi segueixi sent tan atractiu com fins ara. Els empresaris del municipi apostam per una major qualitat de producte i de servei, i tots els esforços van cap a aquesta direcció.

 
- Res més a afegir?

 - Agrair a “Cap Vermell” el seu interès per donar veu a aquesta plataforma i poder conscienciar la societat gabellina de la difícil situació a la qual hem de fer front aquest 2021.