Solemnitat, dol, plors i ...poca gent


Arriben les eleccions i tot enrenou al carrer ja està bé. S'aconsegueix pressupost d'on no n'hi ha, no sia cosa que algú dels que no s'ha d'enfadar, s'enfadi... Així, de cop i volta, l'enterrament de la sardina es recupera amb l'associació de gent gran SOL NAIXENT i l'associació Festes del Carme. 



Però el fet és que l'enterrament és un bell punt i final a les festes de Carnaval. Era molta la gent que demanava el què passava. Pocs sabien el què. Ni perquè es feia entre setmana, en dimecres. O perquè no tenia res a veure amb el dimecres de cendra que celebrava l'església portes endins. Tant se val. Massa bé. El que importa és que hi ha dos col·lectius que volen sortir al carrer i fer festa. I, si aquesta dinàmica continua, en uns anys, es pot convertir en un referent més.







Gran sardina, ploradores, banda de cornetes, pregó  i una gran torrada de sardines en acabar. Ara ens queda una descafeïnada Quaresma i dos mesos de campanya electoral. Que ens sia lleu!