Escriuré un tractat sobre
la “Inutilitat del ser de
Cap Vermell”










El darrer club de lectura abans de les festes de Nadal es tanca amb una intrèpida lectura de Sándor Márai


"...i en un moment determinat ens digueren que la GUÀRDIA CIVIL venia a segrestar-nos la revista número 9. Igual va ser un «bulo» però la informació vengué de nosaltres mateixos, de Cap Vermell...i nosaltres ens repartiren les revistes i les guardàrem uns dies a les nostres cases. Amb un ensurt que no ens ho podíem llevar del cos. Era el setembre de 1981, el 23F era molt present".

El futur dels mitjans de proximitat en català



"...si els mitjans de comunicació de proximitat no fan ús del català a les xarxes socials, ho faran uns altres i en una altra llengua, que acabarà sent la que arrelarà a la comunitat. Per tant, hem de fer aquest esforç per ser-hi".


Els Estudis i la premsa local al segle XXI. Volum I: La premsa. IEB, 2009.
"Crec que a tots ens unia un fil conductor: una ideologia basada en reclamar major justícia social i una identitat amb l'entorn i amb el teu poble".
"Record especialment el divendres següent al 23 de febrer del 81. Vaig prendre consciència que tocàvem els nassos a gent que feia dos-tres anys que ho controlava tot. I ho fèiem en català. Això no era com muntar el campament d'estiu o les festes del Carme".

"Durant aquest 40 anys, Cap Vermell ha estat un dels motors i, sobretot, un agitador imprescindible de la cultura, la societat i la política del poble".



40 Aniversari de Cap Vermell. 

 i II.  Un referent cultural


Cap Vermell ha estat, i segueix essent, una gran empresa capitalista, que ha arribat a atresorar unes quantitats immenses de capital humà. Aquest capital humà ha subvencionat tots aquests anys d’existència d’una associació cultural sense ànim de lucre, però que, evidentment, s’ha lucrat amb tot això que es diu amor i amistat. Per tant, no som tan rojus com creien alguns, sinó que estam completament al servei d’aquest tipus de capitalisme.
Miquel Llull i Maria Llissa damunt un escenari a la plaça des Sitjar en una data indeterminada.


«El funcionament de Cap Vermell és un misteri i és un miracle, és un caos meravellós que, malgrat tot, se’n surt i té l’aparença d’un mitjà de comunicació seriós i a l’altura de les circumstàncies». 

«Si volguéssim convertir l’exèrcit de Panxo Villa en una mena d’esquadrons prussians perdríem aquesta batalla per la utopia i ens hauríem de retirar al nord de Saxònia a passar l’hivern».




Amb motiu dels 40 anys de Cap Vermell




"Soc una fan de Cap Vermell i pas molt de gust de llegir-lo. Trob a faltar seccions tipo Na Maria per sa cuina, i sobretot que entri gent jove que s'hi posi de bon de veres".

L'estrena de la revista,
va ser un esdeveniment,
tengué molt bona acollida,
tot-hom estava content.
...

Un encert el nom triat,
ha agradat a molta gent,
tant que el mos han copiat,
fins i tot s'Ajuntament.

Després de cinc mesos de feina, i amb col·laboració de l'alumnat, ha canviat la façana del centre educatiu



40 Aniversari de Cap Vermell. 

Les ganes de fer poble.



"El paisatge que dona sentit a aquestes quatre dècades de Cap Vermell és sempre el mateix: Capdepera".

La Mecànica i els teatres Principal i de Capdepera coprodueixen aquest procés de creació per al públic familiar

Que posteriorment donà aixopluc legal a la revista Cap Vermell com a butlletí de l'OCB de Capdepera-Cala Rajada.


"La meva generació som responsables d’oferir als qui venen darrera el millor del que nosaltres hem viscut, lluitat i obtingut. Una missió de la qual esper que “Cap Vermell” també se senti responsable i col·laborador." 













"El més important, tant de mi com den Biel Pérez, és que no cercàvem ser “protagonistes”, no cercàvem cap honor o penjar-nos medalles. Ho fèiem com a homes d’església i ciutadans al mateix temps. A peu pla. Iguals. Compartint allò que ens deia el Vaticà II: somnis i esperances, treballs i angoixes de tothom... Amb paraules d’ara podríem dir que, tots plegats, creàvem xarxa. Poble o Comunitat. Crec que mai vaig cercar fer-me una foto o ser notícia... La feina amagada és una bona sembra i, potser, té futur. I, convé repetir-ho, amb tota la gent que s’hi apuntava. Encara que semblàs una petita aportació. Tot sumava i suma".


Benvolguts amics, us presento aquesta novetat editorial acabada de sortir del forn: Caçadors de silencis.


El premi fou interpretar dos concerts amb aquesta formació i
una masterclass amb el violinista Barry Sargent.


Imatge de Maria del Mar Alzina
"...una audició de les que aixequen l’ànim en temps de pandèmia."

Subcategories