Cap Vermell ha estat, i segueix essent, una gran empresa capitalista, que ha arribat a atresorar unes quantitats immenses de capital humà. Aquest capital humà ha subvencionat tots aquests anys d’existència d’una associació cultural sense ànim de lucre, però que, evidentment, s’ha lucrat amb tot això que es diu amor i amistat. Per tant, no som tan rojus com creien alguns, sinó que estam completament al servei d’aquest tipus de capitalisme.
Miquel Llull i Maria Llissa damunt un escenari a la plaça des Sitjar en una data indeterminada.


«El funcionament de Cap Vermell és un misteri i és un miracle, és un caos meravellós que, malgrat tot, se’n surt i té l’aparença d’un mitjà de comunicació seriós i a l’altura de les circumstàncies». 

«Si volguéssim convertir l’exèrcit de Panxo Villa en una mena d’esquadrons prussians perdríem aquesta batalla per la utopia i ens hauríem de retirar al nord de Saxònia a passar l’hivern».




Amb motiu dels 40 anys de Cap Vermell




"Soc una fan de Cap Vermell i pas molt de gust de llegir-lo. Trob a faltar seccions tipo Na Maria per sa cuina, i sobretot que entri gent jove que s'hi posi de bon de veres".

L'estrena de la revista,
va ser un esdeveniment,
tengué molt bona acollida,
tot-hom estava content.
...

Un encert el nom triat,
ha agradat a molta gent,
tant que el mos han copiat,
fins i tot s'Ajuntament.

Després de cinc mesos de feina, i amb col·laboració de l'alumnat, ha canviat la façana del centre educatiu




Cap Vermell del meu cor

"Cap Vermell és això, un punt de trobada obrat per persones que acostumen a fer miracles empesos per l'amor infinit que desprenen cap aquest poble, la seva cultura i la seva gent."





40 Aniversari de Cap Vermell. 

Les ganes de fer poble.



"El paisatge que dona sentit a aquestes quatre dècades de Cap Vermell és sempre el mateix: Capdepera".

La Mecànica i els teatres Principal i de Capdepera coprodueixen aquest procés de creació per al públic familiar

Que posteriorment donà aixopluc legal a la revista Cap Vermell com a butlletí de l'OCB de Capdepera-Cala Rajada.


"La meva generació som responsables d’oferir als qui venen darrera el millor del que nosaltres hem viscut, lluitat i obtingut. Una missió de la qual esper que “Cap Vermell” també se senti responsable i col·laborador." 













"El més important, tant de mi com den Biel Pérez, és que no cercàvem ser “protagonistes”, no cercàvem cap honor o penjar-nos medalles. Ho fèiem com a homes d’església i ciutadans al mateix temps. A peu pla. Iguals. Compartint allò que ens deia el Vaticà II: somnis i esperances, treballs i angoixes de tothom... Amb paraules d’ara podríem dir que, tots plegats, creàvem xarxa. Poble o Comunitat. Crec que mai vaig cercar fer-me una foto o ser notícia... La feina amagada és una bona sembra i, potser, té futur. I, convé repetir-ho, amb tota la gent que s’hi apuntava. Encara que semblàs una petita aportació. Tot sumava i suma".


Benvolguts amics, us presento aquesta novetat editorial acabada de sortir del forn: Caçadors de silencis.


El premi fou interpretar dos concerts amb aquesta formació i
una masterclass amb el violinista Barry Sargent.


Imatge de Maria del Mar Alzina
"...una audició de les que aixequen l’ànim en temps de pandèmia."

"Cap Vermell” va funcionar des del primer dia, i així ha continuat, gràcies a la tasca absolutament desinteressada de tots els qui l’han fet possible. És a dir que, com que ningú n’ha tret un velló, sinó que la majoria n’hi ha posat dels seus, per aquesta banda no ha donat maldecaps. 

“Cap Vermell” ha fet una tasca informativa molt senzilla i molt honesta, obrint les finestres de pinte en ample i, des de la versió digital, ha arribat arreu del món, cosa que ha permès a la gent del poble que viu fora tenir accés al dia a dia del nostre municipi.



 “Cap Vermell” em va estimular a créixer com a persona, especialment en l’àmbit de la cultura, i fins i tot em va impulsar a fer una carrera universitària quan ja no tenia edat per a aquestes coses. “Cap Vermell” em va marcar un camí que no sé si he estat capaç de seguir fidelment, però que passa per la comprensió de l’altre, per la renúncia a veritats absolutes, especialment les polítiques, i per la potenciació d'un cert esperit de servei.

IES Capdepera, CEIP s'Alzinar, Ajuntament de Capdepera i Taula rodona "CAPDEPERA, UNA PERSPECTIVA LILA"

Com un oasi...







A propòsit de les tres preguntes que aquesta web llança als seus lectors per mor del seu quadragèsim aniversari...



Amb la idea d’anar a veure una obra de teatre ens trobam de cop amb un espectacle rodó, multidisciplinari, innovador i fascinant.

El documental arribà a la localitat on Dorothea Bate va trobar el primer fòssil de Myotragus


Subcategories