Una de les conseqüències que patim, per mor de la crisi que ens afecta, és l'impagament per part de les empreses, els particulars i les administracions. Especialment criticat és l'anomenat dèficit públic i el retard de les distintes administracions en el pagaments dels seus deutes.
Aquest fenòmen no és nou. L'any 1870, Pere d'Alcàntara Penya ja es queixava públicament a la revista MOSAICO, editada a Palma, de no haver cobrat dels ajuntaments (recordareu el "parcel·lari" que va fer de nombrosos ajuntaments, entre els quals el de Capdepera).
Aqui us oferim la transcripció d'aquell escrit, versificat, que té una rabiosa actualitat, malgrat haver estat publicat fa 142 anys!
UN NOVENÁRI DE BATLES O SIAN LLAMENTACIONS D’UN CONTRATISTA D’ESTADÍSTICA
(CANÇÓ QUE FARIA RIURE, SI NO FÉS PLORAR)
Qui fa favórs al comú, no’ls fá á ningú.
Cuant la societat me veu
Afectat d’estils estranys
Que hé mudat, totduna creu,
Mon procehir d’altres anys.
Y es certa en part ma mudança;
Puis veix morir ma esperança
Sense lograr son bon fi.
Altres ne tenen la culpa.
¿Qui son ells? Ho vaitx á dí.
Si’m veis que vaitx ranca-sega,
Ben diferent d’altres tems,
Y fàs esfórços suprems
Com un mariner que’s nega,
Y cuant troba un banch d’arena
Descansa un poquet y alena;
¡Ay! no en tench culpa jo,
¿Sabeu qui és qui’n te la culpa?
El batle de manacó.
Si no’m cuid de vestir bé,
Ni d’afeytarme en son dia;
Ni me mud ja la camia,
Tant sovintet com primé.
Si no’m pós noves corbates,
Ni may me frech les sabates:
No som jo, no, el descuidat.
¿Sabeu qui és el qui’s descuida?
L’Ajuntament de Ciutat.
Si ab tanta tresca la mena
Com jo duch, no puch surar;
Ni me sé despellissar,
Per bé que fás, la serena.
Si de la vida el torrent
Tropessant pás, y cayguent
De grapes per la vorera:
¿Sabeu qui’n té bona culpa ?
El batle de Capdepera.
Si d’hivernvaitx á la fresca,
Y d’estiu per dins la pols;
Y no tench cap moment dols,
Ni trop res que’m divertesca
Dins teatros, balls y festas,
Ó altres reunions honestas:
És que l’alegria’m manca
Y en podeu donar la culpa
Al Batle de Villafranca
Si deix tots sols els infans
Ab la dona tota sola ;
Y no fás aná á l’escola
Els que tench garruts y grans;
Y pujan uns perdularis
Que buydant rèols y armáris
No’m deixan la feyne retra:
Podeu donar molta culpa
A l’Ayuntament de Petra.
Si perd l’ase y les magranes
Darrera el gobernadó,
Consell y Diputació;
No ho fás perque’n tenga ganes.
Axó és feyna que no ret
Y és amarga més qu’un plet.
D’aquest perjudici gran
Qui té la culpa mes grossa
Es el batle de San Juan.
Si de l’auba al horabaixa
Fas feyna de mort a mort;
Y es tanta ma mala sort
Que may tench un dobblé’n caixa.
Y are caich, are m’axech,
Are plor, are jamech,
Me qued cent lleguas enrera;
Ne té molta part de culpa
El batle de Son Servera.
Si m’he tornat vey y raro
De treballar com un asa
Y la gent de fora casa
Me té per sull, per avaro,
Per un homo poch tractable,
Poch espansiu, poch afable;
Y visch á la bebal-lá;
Qui d’axó’n té molta culpa
Es l’ayuntament de Artá.
Si de tant d’afanyarmé
Tench croxida la galera,
Pateisch ránula i falera
Y en la nit no dorm á plé.
Si sent nirvis y singlots
Migranya, flatos y rots:
De tanta pena y martiri
Ne te molta part de culpa
L’ayuntament de Montuiri.
Nou batles son y no mes:
Nou batles que’m mouen guerra
Que cercan tirarme en terra
Y’m fan anar de través.
Y sense darse’n vergonya
M’arramban la seua ronya;
Ó ab llenguatje salopat
Carregan les seuas culpas
A certs senyors de Ciutat.
Yo veitx que vaitx á finí,
Tant cansat estich y fús.
Ya no puch aguantar pús
Un feix tan gros demunt mí.
Yo conech que sí axó dura
Me durá á la sepultura.
En veure’m tombat d’espatles,
Digau qu’hé mort per les culpes
D’un novenari de batles.
P. A. Peña
Any 1870.
NOTA. Avuy que el no pagar no’s té per falta, manco si deu haver de tenir el llamentarse de no esser pagat; maldement alguns dels deutors comensan á donar proves (de paraula) de volerse esmenar.
