Exposició de fotografies de l’arxiu de Sebastià Ferrer “Maleter”
   Inauguració dia 4 de febrer a les 19.00h al Centre Cap Vermell, amb xerrada-col·loqui.


    Les explicacions científiques aniran a càrrec del servei de meteorologia de Televisió de Mallorca

55è ANIVERSARI DE L’ANY DE LA NEU. 1956

Acompanyat de la gent d’aquell temps i de la projecció comentada d'imatges i explicació  científica per part del servei de meteorologia de Televisió  de Mallorca [M]

Amb la col·laboració d'Antoni Flaquer “Coix” i de l'estanc de Pep Serra. 




1956 any de la neu. Capdepera Mallorca. L'episodi més fred del segle XX.
La nevada dels  dies de Nadal de 1926, al costat dels successos de febrer de 1956, Nadal de 1970 i gener de 1985, són els episodis de fred més importants entre els patits al llarg del segle XX.  Ara bé, segons el Centres Meteorològics Territorials, aquell febrer de 1956 ha estat el més fred des de 1900 fins a avui. Va resultar l'ona de fred més intensa que han sofert les Balears des que es vénen fent observacions meteorològiques. És més, els experts en Climatologia històrica apunten que 'per la seva intensitat caldria recular fins a la Petita Edat Glacial, que va succeir durant els segles XVI i XVII, per a trobar una cosa similar'. Durant el segle XVIII es tenen notícies d'una nevada excepcional -del 26 al 30 de desembre de 1788, quatre dies de neu continuada- que afectà molt el Pla de Mallorca, amb cases esfondrades i una curiosa estadística ( Relacions dels perjudicis fets a tota l'Illa per la nevada de finals de desembre de 1788 ) que recompta els palms de neu que hi havia ( Algaida 4 palms, Montuiri de 5 a 6, Petra 6 o més, Sant Joan entre sis i set, Sencelles 4, Sineu cinc o sis...). "Es gelaren els abeuradors, safareigs i, fins i tot, l'aigua dels càntirs dins les cases..."
            Va ser tal la cruesa d'aquell febrer d'ara fa cinquanta anys, el 1956, que les precipitacions de neu acumulaven més d'un metre de gruix en un parell de dies. Tant  era el fred que en algunes localitats les temperatures màximes no sobrepassaren els 0º durant diversos dies, o baixaren fins als -14º de temperatura mínima, a alguns llocs de Mallorca. El panorama es completava amb les carreteres tallades i pobles bloquejats i aïllats.





            Què va provocar aquella situació meteorològica? Un potent anticicló sobre Escandinàvia i una baixa pressió sobre el Mediterrani. Per entremig hi va circular aire polar continental, que va arribar a la península Ibèrica en tres onades, dues d'elles qualificades com "intensíssimes" pels meteoròlegs. En el moment de major cruesa la massa d'aire va arribar una temperatura de -20º entre els 1.000 i 1.500 metres, "una autèntica exageració". El Centre Meteorològic recorda que en els temporals més durs de l'hivern, aquestes masses d'aire arriben tenen temperatures compreses entre els -8º i -12º.
            La clau de l´anormalitat climatològica del mes de febrer de 1956 respon, segons ha informat el meteoròleg Agustí Jansà, a una situació caracteritzada per un potent anticicló estès sobre les Illes Britàniques i Escandinàvia, fins a Sibèria, que va tancar el pas a les influències suavitzadors de l´aire atlàntic. Amb aquestes premisses, l´aire continental euro-siberà va quedar aïllat i es va refredar de forma extraordinària, essent impulsat cap a la Península Ibèrica i la Mediterrània occidental. La irrupció d´aire fred es va produir en tres onades diferents, de les quals els dies més freds van ser durant la primera (2 al 4) i la segona (10 al 12), tot i que la tercera ( 20 al 22), acabà de reblir el clau. El dia 3 el termòmetre ja va baixar per davall els zero graus, cosa que faria diverses vegades més durant els vint dies següents.