Concert conjunt de la Banda de Música de Capdepera i de la Banda de l'Escola de Música


 

Amb mitja entrada llarga, el passat dissabte dia 28, l'auditori del Centre Cap Vermell acollí aquest engrescador concert que, des del títol de la convocatòria ja era una convidada poc menys que ineludible. Dues bandes locals, la de l'Escola de Música i la "gran", varen voler comparèixer en un mateix concert que, més enllà dels temes que s'hi pogueren escoltar, va assolir tot el simbolisme d'una realitat musical que és present esplèndid i que és encoratjador futur. Un concert de primavera que, d'alguna manera, també venia a simbolitzar l'eclosió d'una nova florida de músics del nostre poble.


 

Sota la direcció Víctor Ferragut, els joveníssims components de la Banda de l'Escola de Música encetaren el concert amb dos temes amb què palesaren que els fonaments que s'estan posant són prou sòlids. Tot seguit, els membres del Centre Cultural Banda de Música de Capdepera prengueren el relleu, dirigits com sempre per Miquel Gayà, i d'aquesta formació poques coses podem dir que no hàgim dit en el passat: la solidesa i la solvència de les seves actuacions fan que no hi hagi sorpreses en cap nou concert i que tot rutlli de la millor manera. Finalment, els "grans" donaren una mena d'alternativa als "petits", i tots plegats interpretaren dues obres, per a gaudi dels mateixos intèrprets i de tots els qui assistírem a l'audició.

 

Del programa sols direm que va ser dels que el públic agraeix des de la primera nota. Obres conegudes, o no tant, però totes elles bellament interpretades, com la suite "Els viatges de Gulliver", del compositor belga Bert Appermont, o les arxiconegudes "Allelujah" de Leonard Cohen i "Unchained Melody", la bella melodia d'Alex North, entre d'altres. El final, brillant, amb el també popularíssim "Do-Re-Mi" (The Sound of Music) de Richard Rodgers, que va incloure la participació (escassa) del públic.

 

En definitiva, un concert que d'entrada hem subtitulat com a primavera musical i que, de Banda a Banda, ens va menar pels camins sempre acolorits de la música. Molt bé.