inici

Cap Vermell

Joan Isaac, un cant poètic a la quotidianitat

Et deixo les maletes a la porta i un adéu sense retorn.....


I vull que balleu com mai, que us beseu com mai
i a la fi, ebris i esgotats, cremeu tot el que he escrit i cantat.
No vull deixar pistes per a l’eternitat.

El cantautor Joan Isaac presentà el seu nou espectacle Paral·lelismes, en què combinà la recitació de poemes del seu llibre Intimissimi amb una selecció de cançons del seu repertori fins als seus temes més recents, alguns inclosos en el disc que publicarà el proper mes de març, Manual d'amor. 

En l'espectacle Paral·lelismes, cadascuna de les cançons que interpretà Joan Isaac era precedida per un poema.



 
El llibre de poemes de Joan Isaac «Intimissimi» fou presentat abans de començar l’espectacle per Joan Manresa. Un luxe poètic avant la lettre que, si Isaac afirma que el seu no és un llibre de poesies, Manresa diu que la seva intervenció no és a mode de pròleg. És sols un espot publicitari perquè el llibre de Joan Isaac, esdevingui carn de lectura, passió per compartir bocins d’un mosaic que, per entendre’ns, de vegades acceptam que així és la vida.


Fa deu anys que em moria, sí,
em moria de pena de morir-me.







I ara, tanco la finestra, que m’entra fred a l’ànima....

"No és cap llibre de poesia ni de fotografia. És el resultat de l’observació del meu paisatge íntim, reclòs dins meu, i de la meva perifèria vital. Reflexions en llenguatge poètic i instants quotidians recollits amb la càmera del meu telèfon mòbil. No vull caure en el parany de la vanitat de sentir-me poeta, senzillament em despullo sense pudor, i així em dono a vosaltres, nu i imprevisible, tendre i contradictori. Assumeixo la meva condició humana sense més, i sense por". Poques vegades un autor és capaç de definir-se tan exactament. Així és el seu llibre i els seus poemes, tan senzills com profunds, fets des de la intimitat, tan personals que qualsevol lector és capaç de sentir-les com a seves. I és que és capaç de fer d'allò més proper un universal.


Els records són les pedres al fons de la llera del riu de les nostres vides....

Quan a Joan Isaac, no descobrirem ara aquest cantautor, que sense anar més lluny, a San Remo, al prestigiós festival Tenco, se l'ha batejat com un dels grans de la cançó d'autor del món.

Tot i les dimensions de l'auditori, el concert fou molt íntim, gairebé a cau d'orella. Isaac es mostrà molt proper i es buidà a l'escenari, que l'omplí de passió i sentiment a cada paraula i a cada nota.
El públic assistent gaudí d'una vetllada encisadora i molt propera.


Estiu, Temps de bicicletes i capvespres serenament ataronjats....

Isaac, acompanyat per Antoni Olaf Sabater, un gran pianista i compositor que mostrà en tot moment una gran complicitat amb el cantautor i que va fer del piano una gran orquestra, tant en les cançons com en els poemes.
El concert, de més d'hora i mitja, fou un recorregut per l'ampla discografia del cantautor a més de presentar algunes de les cançons del proper disc que sortirà en breu. 
Un plaer per a tots els sentits. 



En definitiva, una vetllada memorable que acabà amb la signatura dels llibres de poemes que el públic vol guardar al prestatge, al record i al cor.

Gràcies, Joan!


Pau, vida, mort, amor, por....
Quanta immensitat en paraules tan curtes!!!




Foto del mes












 

Horaris C E Escolar