Titulàvem la crònica de l'any passat com a “Santa Cecília, la festa de la música”, i el mateix podríem haver fet enguany. Certament, aquest concert que ens arriba cada novembre per a commemorar la patrona dels músics, s'ha convertit en una autèntica festa, a la qual acudeix massivament un públic fidel que, indefectiblement, omple l'auditori del Centre Cap Vermell.


El concert del diumenge dia 22 es va dividir en tres parts clarament diferenciades. A la primera foren les tres corals del poble – en aquesta ocasió s'hi incorporà la Coral Sol Naixent, com ha de ser – les que hi van intervenir. Obrí el foc la Coral Gabellina (Funiculí-funiculá, Vino griego, Habaneras de Cádiz i Auras del Ebro); continuà la Coral Sol Naixent (Sarabanda, Aubada i Tercera Posada); i hi posà tancador la Coral s'Alzinar (Cor final de Mar i Cel, Credo de la Misa Campesina i dos temes de de The Soud of Music: Do-re-mi i Climb Ev'ry Mountain). Les corals foren dirigides per Elionor Gómez-Quintero i Pep Llull, respectivament. Fou una primera part en la línia a què ens tenen acostumats aquestes tres formacions, amb bones interpretacions, molt correctes totes elles.





La segona part va ser el torn del Centre Cultural Banda de Música, “reforçada”, sota la direcció de Miquel Gayà. I la Banda, com sempre, sonà esplèndida. Gabellins, A Night an the Ballet i Game of Thrones foren els temes escollits, amb els quals la temperatura musical de la vetllada anà in crescendo. Al final d'aquesta part, el públic ja havia estat  totalment seduït per la música que, especialment en l'última de les obres esmentades, va fer vibrar l'auditori.



La tercera part, cantaires i Banda uniren els seus esforços per posar un bell epíleg a la vetllada. En primer lloc va ser la Coral s'Alzinar la que s'incorporà a l'escenari, per tal d'oferir-nos l'obra de Jakob de Haan, Nerva'ls Poems. Acte seguit, s'hi afegiren els cantaires de la Coral Gabellina, i plegats, Banda i cors, atacaren l'emotiu Hymn to the Fallen (Savint Private Ryan) de John Williams. I per acabar, Capdepera, Capdepera, que, enmig de l'ovació unànime i perllongada de tot el públic, va acomiadar un altre gran concert de Santa Cecília que sí, diguem-ho una vegada més, s'ha erigit en la gran festa de la música a casa nostra.



Després del concert, músics, cantaires i acompanyants ho brufaren amb cava, xocolata i ensaïmades, tot desitjant que l'any que ve ens hi poguem trobar de bell nou. Desig aquest al qual, des de “Cap Vermell”, ens unim ferventment. Enhorabona a tots!