El programa Cultura en xarxa del Consell de Mallorca portà el grup mallorquí Le Carromato a Cala Rajada


Quatre músics, cinc instruments, bon rotllo, una sintonia perfecte entre ells, sentit de l’humor i... carretades de música de qualitat. Al violí, Alfredo Ardanaz! Al violoncel, Miquel Àngel Aguiló! Guillermo Femenias, a la guitarra! I darrera el contrabaix, Xisco Aguiló!

No, en realitat els components de Le Carromato no van fer les presentacions d’aquesta manera. De fet, la presentació va ser una broma més entre ells, cap a les acaballes del concert. També va fer broma en Miquel Àngel cada vegada que presentava, en català i anglès, el tema següent que anaven a tocar. La broma i el sentit de l’humor seguia en l’ambient i en les seves mirades, però les mans i alguna part del seu cervell, la que pensava en la música, no estaven fent broma.



Le Carromato és un grup de persones que, pel que sembla, són música, destil·len música i sabrien transformar en música el grinyolar desgreixat dels engranatges d’una màquina rovellada. Allò que toquen ho converteixen per a les qualitats dels seus instruments de corda, i de tant en quant, d’un Charles (plats de bateria) que en Miquel Àngel canvia pel seu violoncel. S’atreveixen amb tot o gairebé tot: swing, jazz, jazz manouche, mambo, Beatles... Les seves versions són autèntiques noves creacions adaptades a instruments de corda, temes que un pot reconèixer però que gaudeix com si fossin estrenes mundials.

Diumenge van tocar a l’auditori del Centre Cap Vermell de Cala Rajada, amb una sala que no estava plena, ni de bon tros, tot i que l’entrada era gratuïta. Sobta aquest fet quan, en la seva anterior visita als Jardins de sa Torre Cega, fa un parell d’estius, no va quedar una cadira buida.