Un artista és com un riu que discorre sense sortir dels seus marges, sense ser més ni menys que ningú, però sempre ha de ser profundament humà, acceptant les influències d'allò conegut i viscut. Cap dia és igual un de l'altre, encara que s'anomenin de la mateixa manera. Ni tan sols dues postes de sol no tenen el mateix to. Per no caure en la rutina solc realitzar col•leccions, totes amb un llenguatge que s'identifica amb el moment anímic i amb el que vull expressar. Qui segueix meva obra (i jo mateix) pot estudiar el meu treball amb molta més facilitat. Canvii i m'atur, dibuix, faig ceràmica i escultura, tot per evitar la monotonia, que és l'autèntica enemiga de la creació". Així presenta Manolo Coronado aquesta exposició que segueix l'estela que inicià l'any passat Gustavo i que situa Cala Rajada com a cita artística a Mallorca i que sens dubte serà un dels esdeveniments culturals d'aquest estiu a Capdepera.

Detall d'un tríptic. Época de luces, 2007

Manuel Coronado neix a Águilas el 28 de març de 1942, sota el signe d'Àries. A l'edat de 7 anys marxa amb la seva família a les Balears. Les seves inquietuds artístiques són canalitzades a través del pintor mallorquí Mestre Matas i de l'ensenyament de l'Escola d'Arts i Oficis de Palma, pilars fonamentals en la seva formació acadèmica. L'any 60 per diferents circumstàncies va becat a Suècia on aconsegueix el primer premi de pintura "Composició i figura". La seva admiració pels clàssics el porta a Grècia on resideix una llarga temporada a Mikonos, Santorini i Atenes. Al 63 viatja a Anglaterra on neix la seva filla Júlia. Exposa a la Galeria "Petit" de Londres. Viatja a París l'any 68, es relaciona amb artistes llatins i coincideix amb el pintor Roberto Garcia York, els uneix una gran amistat i fa algunes exposicions col·lectives amb el grup surrealista.

Torna a les Illes Balears. L'Ateneu de Maó organitza uns premis artístics, Coronado guanya el premi d'Aquarel i d'Escultura. És convidat a exposar. Resideix a Maó a Casa del seu amic ceramista el Suís Bernat Rush, que l'anima a que accepti l'exposició a l'Ateneu. A partir d'aquest moment comença a acceptar exposicions. Exposa a l'Ateneu de Maó. El pintor mallorquí Pere Quetglas Xam i Pilar Vitienes obren una Galeria Palma. S'interessa per l'obra de Coronat i el convida a exposar. Durant anys és pintor permanent d'aquesta galeria. La galeria d'Estocolm de "Inga la Ronda", el convida a exposar la seva obra.

Viatja a Madrid i coneix a Celedonio Perellón. Exposa a la galeria de Manolo Vicens "Galeria el Col · leccionista". Passa una temporada a Eivissa i exposa a la Galeria Vallribera. La influència psicodèlica de l'època eivissenca i les seves vivències amb el pintor Esteban Sanz suposen un canvi en la seva pintura. Es presenta al premi "Blanc i Negre" organitzat pel diari ABC on queda finalista. L'Ateneu de Madrid el convida a exposar i presenta una obra a la Fundació March on se li atorga la Beca de la Fundació March. Torna a Itàlia, ia Florència ajuda a restaurar i netejar els quadres espatllats per la inundació del riu Arno. Exposa a la galeria "La Beduïna", Roma; el "Gianniccolo", Peruggia; i la galeria "Reggio", a Calàbria.

L'aventura al Canadà: exposa a Vancouver. Viatja a Nova York, per a l'exposició "Pintura Jove Espanyola", que s'exposa a la Casa d'Espanya. Torna a Espanya i exposa a la Sala "Llibres" de Saragossa, a la galeria "Nipence" de Barcelona, galeria "Punt" de València, galeria "Windsor" de Bilbao, galeria "Àries" de Sant Sebastià, "Piquio" de Santander, galeria "Maturana Ituriza" d'Alava i galeria "Tagra" de Burgos. Torna a Mallorca per dirigir la "Galeria Llatina".

En aquesta època a Mallorca hi ha una moguda molt interessant en l'art, on Coronado intenta introduir l'avantguarda convidant Manolo Millars, Manolo Mompó, José M ª Llaura, Mariano Villalta, Carpani, Di Bianco, Vicente Calbet, Celedonio Perellón, juntament amb els pintors mallorquins Toni Riera, Tinus Castanyer, Cati Bonnin i el valencià Juan Alcón. Amb aquesta atmosfera es trasllada a Alaró, on compra la seva casa-estudi, se li fa fill predilecte i durant anys hi ha un interessant moviment artístic. Se li atorga el Premi Ciutat de Palma i havent tornat a Múrcia se li atorga el Premi Ciutat de Múrcia i el Premi Línies de les Arts. Exposa a la Galeria Thais de Lorca, Galeria Zen de Molina de Segura ia la Sala Sant Esteve de Múrcia. Coronat és un pintor imparable, s'enamora de Mojácar i durant un temps es dedica només a pintar a casa Alborinque.

Àguiles vol recuperar el seu fill i li nomena "Fill Predilecte", posant un carrer amb el seu nom. Coronado decideix passar llargues temporades a Águilas. A Águilas es construeix la casa de cultura Paco Rabal. Coronado intenta que Àguiles sigui un centre cultural i posa tot el seu esforç en això. Exposa a la Casa de Cultura i fa que bon nombre dels seus amics passin per aquesta Casa.

En els anys 80 es marca per a Coronado la seva època més trista, la pèrdua de Mariano Villalta, Mompó, el seu gran amic el crític d'art Raúl Chavarri, Vicente Calbet, Zobel, José M ª Llaura; Coronado es tanca a la casa d'Águilas i la seva casa de Consell. L'alcalde de Consell, Joan Bibiloni el nomena fill adoptiu, la qual cosa va ser una injecció de força per a l'artista, que començà un altre període més amb més il · lusió; exposa a la Sala Joan March, i més endavant Pere Serra li selecciona unes obres per al "Museu Es Baluard" de Palma, exposa al "Club financer" i al "Balcó de la Moraleja" de Madrid, a la sala La Prisión de Molina de Segura, a la galeria Vanrell de Palma de Mallorca, Delfos de Mojácar, entre altres exposicions, i fins al dia d'avui, que segueix incombustible.

http://www.manuelcoronado.com

“Leonardo da Vinci assegura que la pintura és una poesia muda i la poesia, una pintura cega. Coronado pensa el mateix (i si no ho pensa, ho intueix, que tant se val) i en les seves teles la poesia canta en silenci i es despulla, descarada i gloriosa, davant el nostre mirar estupefacte i també agraït. (Potser, tancant els ulls davant un quadre de Coronado, es pot escoltar la seva melodia, sentir la seva cadència)”.

Camilo José Cela

“La pintura de Manuel Coronado conté la influència del que li ha tocat viure: des del color i la sensualitat formal mediterrànies al provincialisme imposat per la dictadura franquista i el cosmopolitisme i la dimensió llibertària amb què el pintor va neutralitzar les exigències merament comercials del mercat de l'època”.

Ignacio Fontes

“Manolo Coronado sap convertir la vida quotidiana en una festa estupenda, allò fugaç en perenne, allò transitori en permanent. Al seu costat podem sentir el clima de l'inesperat, de la màgia i la sorpresa, que es converteixen en contertulians habituals. Sap crear un ambient diferent, alhora captivador i familiar, on sentim que per estrany que sembli tot és real i normal, tot és veritat perquè ho hem somiat”.

Juan Pla

“Manuel Coronado (Múrcia, 1942) ha inscrit gairebé tota la seva vida a Palma de Mallorca, es forma a Suècia i aquests darrers deu anys ha compartit veïnatge a Alaró abans de tornar a Águilas (Múrcia), on va néixer. Amb serè mestratge s'ha guanyat un lloc de ciutadania en la pintura espanyola del nostre temps”.

Raúl Chavarri