Amb la idea d’anar a veure una obra de teatre ens trobam de cop amb un espectacle rodó, multidisciplinari, innovador i fascinant.



Excalibur i altres animals morts 
arriba a Capdepera amb un extens recorregut fet i un bon bagatge a les esquenes. Des de Maig del 2019 en que es va posar en marxa aquest projecte ha trepitjat molts d'escenaris i ciutats, ha recollit premis (Premi de la critica “Eines Digitals”2019, guanyador Beca DespertaLab, Premi Atapib millor Espectacle 2019, Nominació als XXV Premis Butaca del Teatre de Catalunya) i es va veure interrompuda la seva gira degut al que tots ja sabem: una pandèmia, un confinament i les posteriors restriccions que hem patit a tots els àmbits de la societat, el teatre i la cultura especialment.

Molts de mesos abans de que el mon es trobés immers dins aquesta bogeria i com a una mena de premonició aquest espectacle ja parlava de la paranoia dels humans, de la seva manca de sensibilitat vers els animals, de les eines que el poder fa servir per tenir a la societat al seus peus, del control d’unes elits i de la por de la majoria.

Aquesta es una creació de la Companyia Hermanas Picahueso, la direcció va a càrrec de Lluki Portas i Diego Ingold, ells dos són els actors que donen vida i veu als personatges recolzats per Gal.la Peire i Marc Homar damunt l’escenari.

El format es innovador, a més a més del treball dels actors (que va ser impecable tant en la coordinació dels elements com en la força en que donaven vida a les titelles amb la seva veu) ens trobem tot un desplegament de càmeres, un decorat ple de petits elements que sàviament tocats per la tecnologia ens feia viatjar en avió, arribar al camp anglès o a la Sibèria més freda.

 

De cop i volta som els espectadors de la gravació d’un programa de televisió (el Ornitorrincó) tan curiós com revelador, presentadora, reporters i entrevistats son tots animals i tots ja morts i hem de dir que no parlen gaire bé dels humans, deu esser perquè veritablement ens ho mereixem. Els animals, els nostres companys a la gran casa que es el mon, no tenen gaire motius per estar contents de nosaltres.

Dolly, la primera ovella clonada al mon i que va viure dins un laboratori per esser contínuament sotmesa a experiments, es la conductora del programa, del seu programa com no deixa de recordar. Laika, la gossa espacial i especial, el primer esser viu enviat a l’espai exterior es la reportera autora de grans documentals. Clara, una gallina anònima que ens conta com la seva propietària, una dona culta i que es preveu amb sentint comú i capacitada per pensar per ella mateixa, cau dins la trampa dels mitjans d’informació, dins la por per les malalties i acaba matant a la Clara i a tota la família de plumíferes per no contraure una grip aviar. Una vaca anglesa que ens explica el per què moltes de la seva espècie, varen contraure aquella malaltia que els va fer anomenar “vaques boges”, perquè clar si a un animal herbívor els hi dones pinso fet d’ossos d’altres animals per minimitzar cost i ampliar el benefici, els pobres cervells de les vaques es tornen bojos, ella ho va explicar molt be lo dels prions i els cervells “espongiformes”. La ronda d’entrevistes acaben amb el gos Excalibur. Directament “assassinat” per les autoritats sanitàries, tan sols perquè la seva propietària s’havia infectat d’Èbola i sense proves ni judici el van comdemnar a mort.

 

Totes les entrevistes o històries, provenen de fets ocorreguts en els darrers anys, noticies de les que tots hem sentit parlar i hem de creure que tot era veritat.

Amb una ironia molt sàviament utilitzada ens fan pensar en un mon envaït pels grans interessos comercials, per les farmacèutiques, els bancs, el poder econòmic més ferotge, per la tirania dels mitjans de comunicació al servei de les elits. Nosaltres, pobres animals humans anònims, no tenim massa escapatòria, entram en la paranoia que ens han venut, el pànic s’apodera de nosaltres, quedam a mercè de la por i el control que exerceixen damunt nosaltres, ens tenen dominats. I el pitjor es que aquesta dominació inclou no tenir cura dels altres animals, els no humans.

Arribant al final del seu programa, na Dolly, rebé uns nous convidats, humans, son els creadors del joc “Expolio”, hem de pensar que aquest joc ha tingut molt d’èxit dins el seu mon d’animals morts. Ens fan quatre cèntims del joc, revelador el fet de que les cartes duen noms i dibuixos d’animals per parlar del pitjor dels humans, així els bancs ho representa un porc, les farmacèutiques una serp i la pau un colom. Sempre hem fet servir animals per representar les nostres pitjors condicions. No s’ho mereixen això els animals.

 

Ja per acabar el programa, les coses no acaben be. La gallina Clara mor decapitada al plató, la Laika farta de la prepotència de na Dolly decideix partir. Ai Laika, Laika, Laika.

Na Dolly trista i abatuda queda al seu programa escoltant les cançons de na Dolly Parton.

Una visió nova i lúdica de la realitat del món, o del que ens fan creure que és la realitat.

Pandèmies apart el món seguirà el seu camí cap a la destrucció de la ma dels humans.

Gràcies Hermanas Picahueso per aquesta lliçó de bon fer, per portar-nos un espectacle exquisit i fer-nos pensar un poquet.