DE  LA TEULERA  ALS  TEATRES  DEL CARRER NOU  (3)                  
                     
     Escrivíem, fa unes setmanes, una narració sobre la darrera teulera de Capdepera. FRANCISCA ESTEVA “Pil.lita” recordava el seu pare, BARTOMEU ESTEVA –propietari, amb el seu germà Sebastià, de l’esmentada terrisseria–, per altres ocupacions o facetes a les quals ell va dedicar el seu temps.


 Llotja del Teatre Principal on estava abonat Bartomeu Esteva

     

  Un hobby que per a Tomeu “Pil•lito” es convertí en una feina i, en època de no molta sobrança, en una espècie de sobresou, fou el d’“operador de cabina de cinema, amb carnet professional”. Projectava les pel•lícules, els dissabtes, diumenges i festes de guardar, ja que la resta del seu temps era per a la família i per a la teulera, al Cinema Victòria (al carrer Nou), el primer local dedicat al setè art a Capdepera. Més endavant, en Bartomeu va contribuir a l’obertura del Cine Oriental, del Recreo, al carrer del Llum.

  
     El pare de Francisca mai no va deixar d’anar al cinema, desprès d’abandonar el quefer d’operador. Al Teatre Principal, del carrer Col.legi (avui municipal) comptava amb un abonament a llotja, on cada setmana se’l podia veure amb tots els seus.

       I, a més,  fou regidor de l’ajuntament. Bartomeu Esteva va entrar a la Sala com  a “concejal por el Tercio Familiar”, com a guanyador en uns dels pocs comicis electorals franquistes als quals els governants d’aquell temps volgueren donar un cert aire d’obertura. No era, ni molt manco, com a l’actualitat, el fet d’ostentar aquell càrrec, que era de tipus honorífic i no retribuït.

        Precisament, l’honestedat de la major part dels integrants d’aquells consistoris els impedia lucrar-se’n –malgrat no percebre cap estipendi per la seva dedicació– i sabien dimitir, si es donava el cas, abans d’incórrer en pràctiques aparentment, corruptes. Una de tantes anècdotes de l’amfitrió d’aquesta narració, en la seva estada com a membre de la corporació presidida aleshores per BARTOMEU MASSANET “Guitarró”, fou renunciar a la delegació municipal d’urbanisme, pel fet de ser el propietari d’una empresa relacionada amb la construcció: la teulera.
 
      Recordam una entrevista, quan començàvem de corresponsals de la “Revista Cort”,  que va reportar, a qui això subscriu, un bon disgust, que es va fer extensiu a la família d’en Bartomeu i, en conseqüència, a na Francisca, la nostra amable interlocutora i amiga, cosa que ens va obligar a rectificar unes manifestacions de l’edil Esteva.

       Fins aquí, idò, els “Pil•lito”. En tot cas, la figura de l’amo en Tomeu romandrà present, encara, entre les bambolines que decoren la següent narració sobre la nostra gent i els teatres del carrer Nou .

Bartomeu Melis "Saletes", actor de Ca'n Bibi, i al seu darrere, dret, Antoni Massanet "es ferrer barber"

Any 1923: TEATRE DE CA’N BIBÍ

 Una espaiosa nau, al carrer Nou, baixant a mà dreta (unes cases més avall del domicili del batle PERE ANTONI BAUZÀ “ Tacó”, conegut per “Pilón”), propietat de PERE JOAN FORTEZA, “Bibí” i de JAUME FORTEZA “Bibí”, es converteix en la primera sala de Capdepera destinada a teatre de comèdies i sainets. Els components d’una companyia transhumant de comediants, bohemis, la familia “Alcaine”, es fa càrrec de la gestió del nou teatre de ca’n Bibí,  amb actors gabellins, com BARTOMEU MELIS ALZINA “Saletes”, un altre BARTO-MEU MELIS “Patilleta” – excel.lent cantant, tenor– i  MIQUEL REUS, de “Ca’n Reus”, els quals triomfaren sobre aquell escenari. Allò va durar uns quatre anys i busques.
   La gran sala de teatre es va destinar, en anys següents, a l’activitat comercial de “trencadora” d’ametlles i “triadella” del seu fruit, el “bessó”, que va donar ocupació a moltes dones i alguns homes del poble.


Miquel Reus, actor de Ca'n Bibi, al centre de l'imatge, amb Joan Terrassa "Mosson" i Pep Terrassa "Cirera, de Sa Central"


Any 1927: CINEMA VICTÒRIA

  Sala dedicada a la projecció cinematogràfica, amb capacitat per a 359 espectadors, emplaçada on actualment hi ha el PAC sanitari municipal. Allí es  projectaven, en un mur emblanquinat, pel•lícules de curta durada, mudes, en blanc i negre i amenitzades amb música de  “cloroform”. Còmics curtmetratges, documentals de “vistes fixes”, “clixés” animats en moviment i unes incipients pel•lícules de Charles Chaplin “Charlot”, a més de llarguíssims i tremends drames que reeixien a fer vessar els llagrimers del públic, s’exhibiren en aquella pantalla.

    El llargmetratge del cel•luloide obligava l’operador de cabina a fer més de tres aturades perquè la cinta no cabia dins la petita bobina. La persona que projectava tampoc no podia donar força a bastament a la maneta que marcava el ritme de les imatges de la pel•lícula. Era l’home que tenia al seu abast el control del  ritme de la projecció:  alentia les “aferrades pel coll i besades d’amor” i, al contrari, donava velocitat a les curses de cavalls o de cotxes .

   Haurem de continuar parlant d’aquest primer cinema gabellí. Els locals d’espectacles i d’oci del municipi de Capdepera són un tema en què cal aprofundir per a conèixer aquest segment de la nostra història, en el qual s’agombolen fets i persones d’ara i d’abans.

   Fins a la pròxima, idò.

        
Bartomeu Melis  “Meyme”
 
22/11/11