GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE        1971

EDUCACIÓ, TEATRE, ESPORTS I GREUS SUCCEÏTS



                         
Bartomeu Melis “Meyme


 RECORDANCES GABELLINES: MIQUEL PIL•LITO
   Amb el patrocini de l’Ajuntament de Capdepera, l’agrupació teatral “Art i Jovenesa” ha posat en escena, al Teatre Principal (ara Municipal) un espectacle amb guió i direcció de Joan Nebot “Rai” que duu per nom “Recordances Gabellines”, i que retrata les tradicions, la cultura, la  música i el teatre desenvolupat al llarg dels anys a Capdepera.
    La funció es fa, al mateïx temps, per a retre homenatge a la figura d’un dels pares de la música del poble, Mestre Miquel Llull “Pil•lito”, una de les persones que més simbolitza l’esperit musical de la vila.
    Als programes promocionals de la vetllada es pot llegir: ”Aquest esperit sembla mort. Bastaria, emperò, l’esforç, la voluntat i l’ajut de tots per fer-ho ressuscitar amb la força i la impetuositat d’altre temps ja perduda. La música es un art de molt de pes a l’hora de posar dins la balança la cultura d’un poble. El mestre Pil•lito, jubilat ara fa uns quans anys, és la personificació  del saber musical  i, conseqüentment, de la nostre cultura artística”.


Miquel Llull, mestre "Pil·lito”; la seva esposa Catalina, el rector Dalmau i autoritats, en l'acte de jubilació del primer. Davant seu, dirigint la Rondalla, el gendre de l'homenajat, Bartomeu Massanet.

    Els esdeveniments culturals de cada un dels mesos de l’any es representen sobre l’escenari, com “esquitxos” d’un passat  proper. La Coral “Mare de Déu de l’Esperança”, dirigida per Joan Garau “Bessó”; la Rondalla de Guitarres i Bandúrries, sota la batuta de Miquel Llull; la Banda de Música local, dirigida per Bartomeu Oliver, i l’agrupació folklòrica “Aires Gabellins” (amb antics components de “Pincelada Española”) de Francisca Tous, amb intervenció de membres de la companya de teatre local “Art i Jovenesa”, impulsora de l’acte, completen el repartiment de tan fastuós i nostàlgic espectacle: “Recordances Gabelllines” .
     No hi falten, en acabar, els “pastels” i les “tortades” de can Pep Cetre, servits per ell mateix, portant  a la solapa el clàssic clavell, que no deixa de lluir, tant els festius com els dies feiners (un personatge irrepetible, en Pep Cetre).

 

CAFÉ-TEATRE AMB OBRES DE GRANS AUTORS
   Antoni Palmer Sancho és considerat com el pioner de la modalitat artística denominada “cafè-teatre” a Mallorca i està disposat a seguir obrint-se pas dintre l’ostracisme cultural d’un sector, el del teatre, no prou desenvolupat a la nostra regió.
Les representacions que posa en escena al “Búffalo Club” de Cala Rajada, alternant-les  amb audicions de música “camp”, ha captat els aficionats de la comarca del Llevant.














Joan Bta. De Miquel Zayas, Vicenç Marí  i Conchi Yáñez, a una obra de “cafè-teatre”

   “El camaleón”, d’Anton P.Chejov; “¡Padre! ¡Hijo!” del conegut autor de “La Codorniz” Juancho, i l’obra de Diego de Torres Villarroel, “Sainete del duende”, han obert la temporada d’hivern de cafè-teatre. Cada setmana, els dissabtes, hi ha funció. Es tracta de peces curtes, de no més de mitja hora la més llarga. 



Un moment de la posada en escena de “El camaleón” de Xejov, amb Toni Palmer i la seva companyia.

   Pirandello, García-Lorca, Ionesco, Moravia, Lope de Rueda, Cervantes i Víctor Vadorrey són els autors de la següents obres a representar per aquesta companya dirigida per Palmer Sancho, un gran amant del teatre, el qual  hagués pogut ser professional. Al seu interior s’hi agombola l’interès per animar l’endèmic panorama teatral en què está sumida l’illa, malgrat  sigui acompanyant la posada en escena amb un cuba-libre, música moderna o no tant, en un acollidor marc com són els hiverns de Cala Rajada.


CAPDEPERA ESTRENA AMB JOIA L’ESCOLA DE S’ALZINAR

   Nines vestides de pageses, “paumes” portades a l’aire pels escolars i la Rondalla “Aplec de Gabellins” dirigida per Bartomeu Massanet, entonant l’himne amb lletra de Joan Nebot  i música del mestre Oliver, donaren la benvinguda a les autoritats acadèmiques i civils, encapçalades pel Governador, Víctor Hellín; representants del Ministeri d’Ensenyança, Ajuntament i la comissió escolar, presidida per Joan Moyà, amb el propòsit d’inaugurar les noves escoles de S’Alzinar, que va passar a beneir el canonge, fill del poble, Llorenç Tous, el qual predicà sobre l’Eclesiastès i el concepte de sabiduria, amb lloança  per la solemnitat de l’acte.
   El nin Miquel Gili va agrair, en nom de la població infantil, tan destacada millora per a la cultura local i el batle, Jaume Fuster, va resumir les gestions que l’Ajuntament havia realitzat en els 14.000 metres quadrats de l’extens alzinar, on s’erigien les noves escoles, el qual fou adquirir l’any 1925 i on un picapedrer, Llorenç Sancho, ja havia posat  la primera pedra. Aquest 8 d’abril de 1971 s’acabava de col•locar la darrera, amb tan magna celebració.


Autoritats provincials i locals, i altres personalitats, el dia de la inauguració de l’escola de  S’Alzinar

   El delegat del Ministeri d’Educació i Ciència, Bartomeu Pastor, va voler patentitzar el seu orgull enfront d’un complex escolar com el que s’estrenava a un lloc tan incomparable. El Governador tancà la tanda de parlaments sol•licitant la necessària col•laboració entre les famílies de Capdepera i la institució de s’Alzinar. 


Instantània del grup escolar de S’Alzinar, el dia de la seva inauguració

    Seguidament, es va tallar la simbòlica cinta i se n’entregà  un petit tros a cada una de les nines vestides de pagesetes. La comitiva oficial i els nombrosos assistents visitaren el recinte de l’edifici, ubicat en una extensió de 150 metres quadrats, dotat de 8 aules, (i preparat per a una ampliació de fins a 16), capaç per a 350 alumnes, modern menjador, saló d’usos múltiples, amb calefacció, camp de jocs i altres dependències.


EL “TANIT” I “EL PESCADOR”

   El Servei d’Arqueologia Submarina disposa ja d’un barco per a la realització de prospeccions. En el port de Cala Rajada, el 3 de febrer, i en presència del Dr. Martin Almagro, comissari general d’Excavacions Arqueològiques, al qual acompanyen diverses personalitats destacades del SEAS balear, fou botat el “Tanit”, nom que ha rebut el buc i que fa al•lusió a la deessa púnica del mateix nom.

   La cerimònia se celebra sobre la coberta i allí se signa la donació de la nau a la direcció general de Belles Arts. El “Tanit” disposa d’un modern equipament de radar per a 34 milles, emissora, sonda i altres instruments que permeten la navegació en mar oberta amb les millors garanties. 


   36,6 tones de desplaçament, 22 metres d’eslora, 6 de màniga i 3 de puntal, amb tres poderosos motors que permeten una velocitat de 30 nus. Serà el “Tanit” la nau científica provincial per a les prospeccions marítimes, segons va informar el doctor Almagro, i tendrà aquesta zona del llevant mallorquí com a base d’operacions.

***   El mes d’octubre, les Confraries de Balears firmen el contracte de propietat del nou barco experimental polivalent, denominat “El Pescador”, de tall longitudinal, del qual n’és promotor Pere Fuster Massanet, president de la Confraría de Cala Rajada. “El Pescador” tendrà la destinació als “bancals de pesca” de la zona oriental de l’illa i també està preparat per a prospeccions.

El “Tanit”, al port de Cala Rajada


UN ANY DE CAPTURES FORA MIDA
  Si bé el valor obtingut en concepte de pesca pels professionals de Cala Rajada, en l’exercici anterior, ha ascendit a 25 milions de pessetes, s’han de destacar, com a excepcions, les captures de 7 tonyines que pesaren 515 quilograms, per l’embarcació “Rompeolas” d’“El Niño” ,  i  d’una tonyina de 218 quilograms, pels germans “Pinet”.
    Fora de mida, s’ha agafat un descomunal “caça-tonyines”, el “pelegrí”, de 1.300 quilograms.
   Per si pogués semblar poc, una “balena”, de la família de les marsopes, va anar a varar a Cala Mesquida, on morí per les ferides infligides per arpons profunds i amb molta sang. El cetaci amidava uns cinc metres i va pesar dues tones. L’expectació dels curiosos va estar servida, fins al desallotjament de l’animal de damunt la sorra.

 

MARIHUANA “MADE IN CAPDEPERA”
   Amb aquest títol, els mitjans informatius, no tan sols de Mallorca, sinó també nacionals, publicaren un fet insòlit: ”En un hort de Capdepera, paradisíaca vila dedicada exclusivament a provocar amb els seus encants la consideració i estima dels  visitants, algú havia tingut l’ocurrència de sembrar una plantació de “cannabis indica”, més coneguda vulgarment pel nom de marihuana, substància tòxica i estupefaent”.
   Al carrer Miquel Joan Nebot (avui dels Molins) E.G.G. havia estat denunciat per un  veïnat i detingut. La condemna fou de 12 anys de presó major i multa de 50.000 pessetes. ”No som cap drogoaddicte, en fum quan tinc necessitat, no trafic amb ella. La inclinació que tenc prové de la meva estància al Marroc, quan el servei  militar. El meu veïnat compartia amb mi l’aigua per a regar-la i m’ha denunciat. Ell també havia estat al Marroc. A Barcelona en vaig comprar 300 grams, per a sembrar-la al meu corral, però per a consum propi, de ningú més”, expresà el detingut.
   Quan l’esposa del condemnat –present a la sala– va oir la sentència, caigué acubada al terra i va haver de ser assistida d’urgència.
   La plantació de marihuana havia totalitzat uns 4 quilograms i mig, la Guàrdia Civil  l’arrabassà i la va confiscar, a més d’uns 140 grams de “cannabis”  per al consum. El cicle vegetatiu únicament havia tengut una durada de 4 mesos, i la substància confiscada no comptava amb cap tipus d’elaboració per a un immediat consum. La sentència fou reduïda a dos anys.

 
CAU DINS UN FORN DE CALÇ I MOR
   Quan treballaven a un forn de calç, un pare i els seus dos fills, i l’omplien de llenya, la part superior de la sitja es va enfonsar per la part de dalt, on es trobaven els homes. Amb tan mala fortuna que el major del fills, P.S.A., de 23 anys, es precipità cap a l’interior  i morí a l’acte, ja que les temperatures d’aquests forns són superiors als mil graus. El pare i el germà intentaren ajudar-lo, sense èxit, i tots dos patiren greus ferides, amb cremades de primer grau.

*** En el capítol de sinistres, cal ressenyar que 4 turistes varen morir ofegats.  A Cala Mesquida, un jove de 18 anys; a Cala Agulla (un alemany de 29 anys),  i a Son Moll,  una dona de 41 anys. El quart sinistre correspon a una nina de 5 anys, de nacionalitat sueca, víctima d’una caiguda en una piscina d’un hotel de Cala Rajada.


8 OBRERS ARRASTRATS PER LA MALA MAR: 2 DE MORTS
    La forta turmenta de tramuntana que ha assotat amb intensitat la nostra costa, amb forta pluja, ha impedit efectuar les obres de construcció del nou espigó del port de Cala Rajada. Quan la pluja ha minvat, malgrat continuar el temporal a la mar, els 19 treballadors han reprès les obres.
   Sobtadament, un fort cop de mar ha arrossegat 8 dels obrers, que han caigut a l’enfuriat mar. Cinc d’ells han pogut  ser rescatats en els primers moments del drama, gràcies als cables llançats pels seus propis companys. Els tres restants foren auxiliats per un grup de socorristes especialitzats.
   F.G.P., de 41 anys, fou traslladat al dispensari metge local on va quedar internat. D.G.P., de 55 anys, va expirar al mateix moment de treure’l de les aigües. El tercer, M.I.G., de 43 anys, va morir dins la mar, a causa de l’impacte de la forta mar contra els rompents de les ones i fou rescatat 3 hores més tard. 


NOCES D’OR DEL CONVENT DE MONGES DE CALA RAJADA
   El 16 de maig de 1921 es va inaugurar la casa-convent de les Religioses Franciscanes de Cala Rajada. Mateu Melis i Catalina Servera foren els promotors de l’edifici i padrins del nou Convent. Enguany se’n compleix el 50è aniversari.
   Joan March Servera i Francisca Riera Servera, nebots d’aquells piadosos fundadors, han presidit els actes de commemoració de l’efemèride, juntament amb el clergat  parroquial, encapçalat pel rector de Capdepera, Miquel Picornell ( pocs dies abans havia cessat com a tal, per destinació a Manacor);  el seu substitut, Mateu Gomila; Rafel Umbert, ecònom de Cala Rajada, i el Canonge Lectoral de la S.I.C.B., Llorenç Tous, fill de la vila, amb l’ Ajuntament al complet.
   La pràctica totalitat dels veïnats del port s’han sumat a la festa i han participat a la llarga processó des de l’església al convent, amb la Banda de Música. Al centre de la desfilada, les religioses que actualment l’habiten.


PASQUAL PONS, ESPORTISTA EXEMPLAR
   Pasqual Pons Vinent, menorquí de Ciutadella, esportista de cap a peus, rep un homenatge del club local, l’Escolar. La seva trajectòria es demostració de l’estimació que sent pel futbol, des que es va iniciar com a ordenador de camp a l’equip de la  seva  ciutat natal.
   Quan va contreure matrimoni va passar a viure a Capdepera, combinant la seva professió de sabater (molt pròpia de Menorca) amb el futbol. Va militar a les files dels equips Levante, Oviedo, Manacor, Cardessar, Capdepera  i d’altres.
   A Capdepera, va desenvolupar el càrrec d’entrenador d’al·lots, O.A.R. Aguilas, precursor de l’actual Escolar juvenil. En Joan Sard “Terres” fou el seu ajudant, o segon entrenador.
   Ni un sol diumenge, després de la seva retirada del futbol (on va exercir durant de 20 anys), deixa d’acudir al camp de futbol amb la seva esposa Catalina, com el primer dels  fanàtics de l’equip gabellí.
   Fins que, a la sortida d’un partit, Catalina va trobar tràgica mort en ser envestida per un vehicle. Des d’aquell dia, Pasqual mai no ha tornat al camp d’esports. Fou un cop massa fort.
   Passat un temps considerable des del trist succés, Pasqual Pons ha rebut l’homenatge de tot el poble de Capdepera, al qual ha estat vinculat per haver-hi nascut les seves filles i els néts. La festa va estar precedida d’una missa en sufragi de la seva esposa.


  Formacions del O.A.R. Aguilas, de futbol, “filial” de l'Escolar, en temps de Pasqual Pons:  P.Moll, P.Alzina, M.Garau, --Pascual Pons--, Biel Flaquer, A.Gutiérrez, Pep Gómez, Xisco Gayà, Jaume Fuster, Joan Garau, M.Pascual i C.Fernández.  

   Un partit amistós Escolar-Manacor, amb treta d’honor que comparteix amb un petit nét (que en el transcurs del temps es convertirà en un destacat jugador de l’Escolar, com un altre nét i un  besnét). Un cop finalitzat el partit, don Miquel Moll Coll -fundador del club- li fa entrega de la insígnia d’or, i el president, Felipe Cardiel, del carnet de soci d’honor. Pasqual, tot emoció,  no pot articular paraula. “Gràcies, moltes grácies”, és l’únic que diu.


   Toni de S’Horta, T.Melis, Tomeu Bolló, Miquel Gallo, Joan Caraco, Sebastià Cruia, Climent Murta, Joan Terres (2n, entrenador), Biel Sant, Pedro Blai, Jaume Matalasser, Pep Gómez, Pedro de Son Amoiana, P.Mas, Biel Bunyol, Toni Blanes, Joan Racó, M.Pascual, A.Gutiérrez, Biel Ros i Joan Ruís.



LA FILLA I ELS NÉTS DE FRANCO  AL “TIR AL COLOMÍ”
   En el “planxet” de Son Jaumell s’ha realitzat una “tirada al colomí”. L’han presidida Carmen Franco, filla del “Caudillo”, i el seu marit Dr. Martinez Bordíu, marquesos de Villaverde.
   Hi han estat presents, a més dels fills de la parella, Elionor March Cencillo i el seu promès, Javier Chico de Guzmán, Marqués de las Amarillas, i els senyors  Fierro.
   Els néts del “Jefe del Estado”, Francisco Franco, i Mery Martínez-Bordiu guanyaren la competició; en la categoria de “damas”, Elionor March i Conchita Fierro; en “juniors”, Llorenç Roses i Manolo March. El primer local classificat fou  Sebastià Vives “Sanvi” (aleshores fotògraf de premsa i caçador).


La filla de Franco, marquesa de Villaverde, entregant un trofeu a Sebastià Vives, guanyador local de la tirada al colomí.

   Els marquesoos de Villaverde i els seus fills passen uns dies de vacances al Palau March. Han participat, a més, com a membres del jurat, del certamen de bellesa “Reina del Turismo Cala Ratjada 1971” a la plaça dels Pins.



TRAVESSIA EN PIRAGUA, MALLORCA-MENORCA
   El 8 d’agost, 4 palistes mallorquins han arribat al port de Ciutadella, procedents de Cala Rajada, custodiats pel dragamines de la Marina, “Eume”.
   Paco Jaume, de 25 anys; Miquel López, de 19;  Antoni Gayà i Ventura Sala, de 17 anys, han aconseguit creuatr, amb molt  bon temps, el canal Mallorca-Menorca en piragua.
   L’únic aliment de les dues petites embarcacions és suc de taronja. El total de milles recorregudes és d’unes 40, i s’han invertit 7 hores. La sortida de Cala Rajada havia tengut lloc a les 4 de la matinada. El vent ha bufat de popa, al seu favor.
   Paco Jaume és el preparador i Miquel López compta amb experiència en el descens del riu Bidasoa. 
   El president de la Federació Regional de Piragüisme, senyor Bonnín Crespí, i autoritats menorquines, els han rebut al cap d’Artrutx, a Ciutadella.

 

ENCONTRE INTERNACIONAL DE PÚGILS
   Propiciat pel conegut empresari hoteler i promotor de boxa, Hans Hasse, ha tEngut lloc una trobada de púgils a Cala Mesquida.



- José Legrá, púgil "showman" espanyol.
-  El promotor de boxa, Hans Hasse, i el preparador dels "minaires" de Kamp Lindtford

   S’ha aprofitat l’avinentesa per A celebrar, al cinema d’estiu “Estrella” de Cala Rajada, una vetllada d’aquest esport, entre els minaires de “Kamp Lindtford” i membres del club palmesà de boxa. L’excampió mundial, José Legrá , convertit darrerament en “showman” , ha assisit a la reunió.



-El púgil espanyol, José Hernández, campió nacional





- El campió d'Europa de boxa, Jürgen Blin i família.



   L’excampió britànic Walter McGowan, l’actual campió Brian London i el campió d’Europa, Jurgen Blin, es donen cita, aquests dies, a Capdepera, en unió dels espanyols José Hernández i José Durán (actual campió del món de “super-welters” ), convidats per Hasse.
   Practiquen l’esquí nàutic, van als “toros” i descansen amb les respectives famílies. Jürgen Blin té emparaulat un combat per als propers dos mesos, contra Urtain, a la plaça de bous de Palma.     


NOVA TRAVESSIA, NEDANT, MENORCA-MALLORCA
    Dellys Beynon i Kewin Murphy, “tragamilles” anglesos, aconseguiren creuar el canal entre Ciutadella i Cala Rajada i superar amb 9 minuts el rècord assolit l’any passat per Kendall Mellor. Aquest, juntament amb la catalana Montserrat Tresserres, foren els directors de la prova. El primer, com a president de la Federació Anglesa de Llargues Distàncies i l’espanyola com a “recordwoman” d’aquesta mateixa travessia.
   Hi participaven, així mateix, Chris Carter i Collin Proctor, també britànics, que es varen haver de retirar per esgotament. El nedador hawaià Harry Huffaker, quint en discòrdia, va poder arribar a Ciutadella uns 40 minuts després dels guanyadors.


ALBERTÍ, TOUS, LOSHUERTOS: NOVES CREACIONS LITERÀRIES
   Josep Albertí, escriptor local, compta amb un nou premi, aconseguit a Maria de la Salut, el “Font i Roig” de narració curta, per la seva obra “La mort que tens a la cara”. A la Casa de Cultura de Manacor, fou premiat amb el “Blanquerna”, amb el llibre “Modus Vivendi”.
   Llorenç Tous, canonge de la Seu de Mallorca i fill del poble, acaba d’editar “Cala Gat. Avançada dintre la mar gabelllina”, amb fotografies de Gabriel Flaquer “de Son Pocapalla”, obra que ha arrasat a les llibreries de Ciutat.
  Finalment, Lluís Loshuertos ha exposat, al Cercle de Belles Arts, els seus dibuixos inspirats en les nostres costes, els quals seran en el futur la base d’un petit recull literari del mateix Loshuertos.