Cristòfol Carrió i Sanxo ens ha fet arribar una col·laboració al voltant del municipi de Capdepera

CAPDEPERA I EL SEU CASTELL

   La porta de sortida, en direcció a l’illa germana de Menorca, està ubicada a les terres més orientals i formen part del municipi de Capdepera, amb una extensió de 55,76 km. quadrats i a 78 km. de Ciutat.
   El nom de Capdepera, deriva del llatí “caput petrae” (Cap de la Pedra) i fa referència al farelló que hi ha a la punta. del seu terme. En temps medieval era dit Cap de la Pera. I en el Llibre dels Feits, de Jaume I, hi apareix per primera vegada el nom actual, de Capdepera.
   L’any 1819 Capdepera es constituí en municipi independent. L’any següent la pesta bubònica afectà violentament a la població de la comarca de Llevant. El nou poble de Capdepera fou el que patí les menors conseqüències i només moriren 112 persones. Pel març de l’any 1837, la Diputació Provincial de les Balears ordenà que Capdepera i Son Servera fessin la segregació d’Artà, i es procedís a la divisió del termes.
   La data de 1238 és considerada com la vertadera de la fundació de Capdepera, aleshores depenent de l’Almudaina d’Artà.
 Cal dir que els habitants d’aquest poble, son coneguts amb el gentilici de gaballins, tal vegada perquè pels esmentats terrenys i surten abundosos garballons, que temps enrere eren aprofitats per fer la “llatra”, amb la que s’elaboraven senalles, senalletes, capells i altres peces d’obra de “pauma”. Per altra banda, segons el diccionari d’en Alcover–Moll, hi cap la possibilitat de que gaballí vengui del mot àrab gebli, que significa de la muntanya.



    Sigui com sigui la etimologia dels habitants de Capdepera, el que és cert és que són mereixedors del reconeixement popular, passant a les pàgines de la història, per haver estat capaços de crear una zona turística de primer ordre, doncs amb el seu esperit emprenedor, han aconseguit fer de la costa gaballina un lloc dels més destacats dins el litoral dedicat al turisme, amb nombroses platges i recers, on cada estiu des de fa més de 50 anys lluiten per donar vida a un lloc encisador, prou reconegut pels turistes que, any a any, omplen l’ample ventall d’establiments d’hostaleria.
    Canyamel, amb les Coves i el Cap Vermell, Sa Font de sa Cala, Na Taconera, Es Carreguedor, N’Aguait, Sa Preduscada, Son Moll, Cala Gat, El Faro (construït l’any 1861), Cala Lliteras, Cala Agulla, Cala Moltó, Sa Mesquida, formen amb el port i la cosmopolita Cala Rajada, el litoral de Capdepera, regit per un municipi que mima amb gran cura i sense aturall, aquets indrets, que suposen esser un dels més interessants de la geografia illenca.
    La costa de Capdepera té dos illots, el des Freu i el del Faralló.
    L’encant que la natura ha atorgat a la costa de Capdepera, ha aconseguit que dins aquesta meravellosa llenca de Mallorca, si poguessin fer la vida tot un poble i els del seu voltant, com és el cas d’Artá, que amb manca de estructures pròpies del turisme, la major part de artanencs han trobat a Cala Rajada els mitjans per viure i realitzar-se.



El Castell

   Foren més de 1400 les fortificacions que es varen construir a les Illes Balears per protegir als illencs dels atacs dels pirates que arribaven sovint a les costes de llevant.
   I una de les més antigues (hi, ha documentació de l’any 1337), pot esser, la més ben conservada. Fou la del Castell de Capdepera on el rei en Jaume I, va dirigí la conquesta de l’illa veïnada de Menorca. El s. XIV s’acabà de construr. I en el recinte es troba l’oratori que alberga la imatge de la Mare de Déu de l’Esperança.
   La relació de Capdepera amb Menorca sempre ha estat intensa i en dies clars des del castell es veu la costa de Ciutadella.
   El llarg del temps el Castell de Capdepera ha tengut diverses propietats fins que l’any 1983 l’Ajuntament el va adquirir i ara suposa esser una preuada joia del poble gaballí.



    Abans d’arribar a Canyamel i a les monumentals Coves d’Artà, sorprèn la majestuositat d’una altra fortificació també ben conservada. És la Torre de Canyamel, de forma quadricular amb torreta central, del s. XIII. En el seu interior, es pot apreciar un museu etnològic fundat per Gabriel Morell Font dels Olors.
   Cala Rajada, a dos Km. de Capdepera fou un dels indrets pioners del turisme i en l’actualitat, sense perdre el seu caràcter pescador, segueix sent un nucli de cinc estrelles.
   Anant al far de Capdepera es deixa a la dreta l’espès pinar, on està ubicat el Palau March, que alberga una admirable col•lecció d’escultures i altres obres d’art. Elionor Servera Melis, natural de Capdepera i esposa del financer Joan March Ordines, fou anomenada filla il•lustre del seu poble nadiu, per la valuosa i constant ajuda a la seva vila
    Ara ja és distint, però anys enrere cridava l’atenció passar pel carrer de Sant Pere i veure que en la casa número 3 hi havia un rètol que deia Església Evangèlica. Aquesta comunitat religiosa ha tingut que suportar moltes d’ofenses i marginacions, fins el punt de que en la reforma del cementiri, feta l’any 1951 i que va esser dirigida per l’arquitecte Gabriel Alomar Esteva, es trobava dividit en dos sectors, un catòlic i l’altre protestant. Cal pensar que la vinguda dels protestants a Capdepera fou deguda a ser un gran municipi turístic, primordialment amb visitants alemanys, mes no és així, sinó que els inicis els trobam l’any 1878, en que Bartomeu Alou va fundar la primera comunitat evangèlica i una escola primària.
   Fora vila, té bones cases de possessió, com són les de Sos Sastres, Sa Mesquida Vella, Son Jaumell, Son Favà, S’Heretat, entre altres.



    Capdepera, n’està orgullós del seu poble i el seu entorn. I per si algú ignorava la seva existència, va esser el cantautor català Joan M. Serrat qui va divulgar el nom de la vila gaballina en una formosa composició musical... “Al farero de Capdepera...”


Cristòfol Carrió i Sanxo