LA VERGONYA

Bella honorable, que vaig cap a ella
Cantat, somrient, a dins de la ma una rosa haurà
Vermella, avergonyida el paisatge es torna vermell
Ni es verd, ni groc sinó, el renou d’un cadell

Bella honorable, l’aigua circula per les teves venes
De un riu que neix a les valls dels hiverns glaçats
Glaceres suaus i planes guarda el teu esperit ferit per la tardor
De les fulles blanques que envolta la sang bullent que he de cremar