El passat dimecres se celebrà el Ple de la Fundació del Castell amb la finalitat de donar compte de l'activitat desenvolupada durant l'any i aprovar el pressupost del 2025.
Més enllà d'aquests tràmits administratius es parlà de la recaptació d'enguany (303.000 euros), superior a la d'anys anteriors, i es donaren els percentatges mensuals d'aquest increment de la recaptació respecte al mateix mes del 2023. Aquests són els resultats:
Febrer + 80 % Juliol +18 %
Març + 62 % Agost - 6 %
Abril + 15 % Set. - 14 %
Maig + 48 % Oct. + 10 %
Juny + 35 % Nov. + 26 %
Durant el mes de gener, com era habitual els darrers anys, el castell va romandre tancat per donar vacances al personal. Cal afegir que el proper gener la fortificació restarà oberta gràcies a l'augment de personal, cosa que també permetrà obrir els dilluns.
Allò que vull remarcar és el canvi de tendència que s'està donant en el nombre de visitants. Fins ara els mesos fluixos eren els primers de l'any, aquells que no formaven part de la temporada turística. Ara, en canvi, són els que més pugen, especialment els mesos de febrer, març i maig. El setembre, que fins ara era un dels millors mesos, perd afluència de visitants i amb un percentatge prou alt.
La tendència seguida fins ara comença a capgirar-se i allò que era la tònica habitual anirà variant any rere any. Tot fa pensar que s'han iniciat uns canvis que no sabem cap a on ens portaran perquè ho desconeixem tot: durada, intensitat i les conseqüències que se'n puguin derivar.
A efectes climàtics el Mediterrani s'ha convertit en un indret imprevisible amb resultats catastròfics. Ha augmentat la temperatura atmosfèrica i també la de la mar en uns dos graus; cosa que provoca una gran acumulació d'energia a l'atmosfera. Aquest mes de setembre una tempesta formada en el Mediterrani entrà en el continent europeu pel nord d'Itàlia, passà per Àustria, Alemanya i Hongria i arribà fins a Polònia deixant una catastròfica petjada: fortes pluges, inundacions i destrosses. A més de les conseqüències del temporal allò que sorprèn és la intensitat de la pluja, la durada del temporal i l’extensió de l'àrea afectada.
El mateix ha passat a València amb la DANA. Allò que ha sorprès a tothom, i que resulta més inquietant, és l'enorme extensió de la tempesta i especialment la seva llargària, uns dos-cents quilòmetres (la província de València i part de Conca); la intensitat de la pluja (que a certs indrets superà els 400 litres per metre quadrat en dues hores) i la llarga durada del temporal. Encara s'hi pot afegir un altra tret i és que després de la DANA la temperatura no va baixar; allò normal era que després d'una gota freda, és a dir, d'una descàrrega energètica d'aquest envergadura la temperatura es normalitzés, però no succeí.
I tot això passa quan la mediterrània pateix una forta sequera.
Josep Terrassa Flaquer
