Els pronoms, encara que molts ens intentin convèncer del contrari, només pretenen fer-nos la vida més senzilla. Si existeixen és per estalviar-nos la feina de repetir sencer un element que ja és conegut. Sense pronoms, trigaríem el doble a explicar les coses i possiblement el nostre interlocutor s’adormiria a la meitat.

És cert que sovint ens equivocam a l’hora de triar el pronom adequat o si el volem combinar amb altres, però l’errada no acostuma a ser la duplicació innecessària de pronoms. Ningú no diria *La va xutar la pilota amb força i *la va llançar la pilota contra la porteria. El pronom la substitueix la pilota, per tant, és redundant posar-los ambdós.

En alguns casos, però, sí que posam pronoms innecessaris, especialment amb al verb haver-hi, que ens ennuvola el pensament i ens sol portar a error. L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi, la qual cosa dona lloc a la duplicació d’elements, no és acceptable ni en els registres formals ni en els registres informals. Per això, podem dir tant Al partit hi havia molts seguidors d’ambdós equips com Al partit n’hi havia molts d’ambdós equips, però no *Al partit n’hi havia molts seguidors d’ambdós equips.

Per tant, vigilau amb l’ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi, si no voleu avorrir el personal.