"El problema és que ja fa 25 anys que ens alimentam d'esperances i convindria que qualque dia passassin als fets abans que els que un dia foren Joves de Llevant no es converteixin en Padrins de Llevant". 
. per Miquel Piris


Diumenge passat, la Plataforma pel Tren de Llevant va organitzar una jornada de festa, reivindicació i reflexió per celebrar els vint-i-cinc anys de la primera Marxa pel Tren. Mentre uns 300 marxaires anaven de Son Carrió a Son Servera en una marxa simbòlica, TV Serverina emetia un excel·lent programa per xarxes preparat per les revistes de premsa forana amb els impulsors de les primeres marxes, els músics que hi tocaren, els batles de la comarca i les presidentes de les associacions hoteleres de Llevant.

Cridava l'atenció la unanimitat de polítics i hotelers en la defensa del retorn del tren, especialment els parlaments de la batlessa de Capdepera, Mireia Ferrer, i el de Son Servera, Jaume Servera, tots dos del PP. No és res de nou, el PP a Capdepera i Son Servera ja va donar suport a la primera Marxa pel Tren de Llevant l'any 1998, però després arribaren Bauzá i Company per destruir tot el que ja havia fet el Pacte de Progrés per dur el tren a Cala Rajada actuant contra part dels seus votants. Però després de 25 anys hi continua havent unanimitat i els batles comparteixen un pensament que resumia a la perfecció el batle de Manacor, Miquel Oliver, de MÉS: "La mobilitat, el transport públic, no és una cosa ni de dretes ni d'esquerres, ni de gent que ens visita ni de gent que viu aquí. És de tots!". Una màxima que hauria de servir per a tots els serveis públics, des del transport públic a l'educació passant per la sanitat.

Però per què aquesta màxima no s'aplica ni a Palma ni a Madrid per aconseguir que els ciutadans de les Illes Balears rebin el mateix que els de la resta de l'Estat? L'any 2005 Cantàbria rebia 685 euros per càpita i Balears tan sols 237. El 2012 ens pagaven 155 euros manco que la mitjana espanyola. Enguany tenim la sort de ser només els segons dels darrers amb 175 euros per habitant mentre Cantàbria en rebrà 507. I així, any rere any, tota la democràcia. Si aquestes xifres no indiquen clarament que som una colònia menyspreada per la metròpoli, que qualcú m'ho expliqui.

Segons dades de l'Estat espanyol (es van atrevir a publicar les balances fiscals un pic i no ho han tornat a fer perquè els hi fa vergonya deixar clar que hi ha certes parts d'Espanya a les que maltracten ferm), el dèficit fiscal balear és de 4000 milions anuals. Doblers que no tornen i serveixen perquè un nin d'Extremadura arribi a un col·legi d'Artà i demani "Donde está mi ordenador?", perquè allà en tenen un per hom (endevina qui els paga). Doblers que, si tornassin, podrien ampliar depuradores i evitar el centenar de merderes que alimenten les algues verdes que tenyeixen les aigües de les nostres platges, abans de color turquesa. Si no ho heu vist encara, anau a Cala Agulla i podreu veure aquest verdet que indica que ens banyam en aigües fecals.


Els ciutadans illencs de més poder adquisitiu poden pensar que això no els afecta. Però en tenir un problema de salut greu, molts acaben a un hospital públic perquè als privats "els quiròfans no estan tan ben preparats". És el cas de l'Hospital de Manacor, amb bon equipament tècnic i unes habitacions penoses. Tinguis un Mercedes, un Audi, un taca taca, un Dacia o un 4 llaunes, al final has de passar per les mateixes carreteres on ens jugam la vida a cada instant. O sigui, que votem qui votem, al final, aquesta deixadesa que rebem del Govern Central permesa pel Govern Balear la patim tots. En vint-i-cinc anys, el front comú per exigir un tracte just a les Illes Balears per part dels nostres representants polítics no ha existit, però els batles de Llevant diumenge passat alimentaren l'esperança. El problema és que ja fa 25 anys que ens alimentam d'esperances i convendria que qualque dia passassin als fets abans que els que un dia foren Joves de Llevant no es converteixin en Padrins de Llevant. Quants ulls s'han tancat per sempre sense haver pogut pujar al Tren de Llevant! Perquè no se'n tanquin més, els que encara hi sou, obriu-los!

Miquel Piris