Per Miquel Piris.




"...es veu que a Mallorca encara falta gent i cotxos per a justificar un tren com el de Llevant. Es veu que Mallorca és una terra tan pobre que mereix ser menyspreada pels pressupostos generals de l'Estat per a sempre, no els hem generat prou beneficis en aquests vint-i-cinc anys. Que en som de pobres!

Avui, justament avui, fa un quart de segle que un grup de persones de Cala Rajada, Capdepera, Artà, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor decidírem que ja n'hi havia prou de pagar tant i rebre tan poc. De ser els darrers sempre en inversions per càpita de tota Espanya. Que a Llevant també tenim drets perquè pagam tants o més impostos que la resta, que per això volíem que tornàs el tren perquè era just, ecològic, econòmic i segur. Idò han passat aquests vint-i-cinc anys i continua la injustícia; el canvi climàtic s'agreuja; la immensa majoria dels mallorquins són cada any un poc més pobres i els meus pares acaben de patir un greu accident de trànsit que per poc els hi sega la vida, com tants i tants i tants mallorquins que també n'han estat víctimes en aquest temps.

I justament avui, anant cap a l'hospital de Manacor on tenc ingressat mon pare des de fa dotze dies perquè no hi ha quiròfan lliure ni cirurgià que el pugui operar (també ens haguérem de manifestar perquè el fessin, però el construïren ben petit, no fos que mos acostumàssim a ser tractats amb dignitat). Mentre el cos de 82 de mon pare es va omplint de llagues, avui a la ràdio, IB3 dedicava el tema del dia al tren de Llevant. El viatge ha coincidit amb el final d'unes declaracions de Sant Pere Cortada (no conec persona més entregada a causes perdudes, però justes com aquest home: com més el conec, més l'admir) i, a continuació, una entrevista amb la directora general de Mobilitat, Lorena del Valle Alonso. Després de llegir un text escrit on deixava clar que el govern de Prohens vol la descarbonització i aposta per la mobilitat elèctrica, la locutora li ha demanat si farien el tren de Llevant. La resposta m'ha provocat una pujada de cortisol que em durarà uns mesos. Primer ha dit que ho havien d'estudiar: els que l'han nomenada han governat vuit dels vint-i-cinc anys que han passat. 9.125 dies en què s'han fet estudis del dret i del revés. D'acord, diguem que ha arribat fa poc al càrrec, però si a aquesta persona l'han feta directora de mobilitat és perquè de mobilitat en deu saber un poc, concretament, de mobilitat mallorquina. La següent observació que ha fet demostra que no està massa al cas: "hem de mirar si hi ha demanda". Quan governava Matas, el Partit Popular va impulsar la línia de tren entre Llubí, Muro i Sa Pobla on hi ha 22.000 habitants i 17.000 places turístiques. La senyora del Valle hauria de saber que entre Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Capdepera tenim 40.000 habitants i més de 80.000 places turístiques que no aturen de créixer. A Llevant tenim el doble d'habitants i 4 vegades més turistes que la darrera línia que va impulsar un govern del PP i han d'estudiar si hi ha demanda? Que intentin aparcar a Cala Rajada o visitin els quatre aparcaments que s'han creat a Artà en els darrers anys o morin tot el que destruirà la circumval·lació a Artà que hi ha projectada, ho entendran de cop (és una manera de parlar retòrica).

En el darrer segle hem perdut 135 quilòmetres de vies de tren i hem guanyat 1.000.000 de cotxes. De tota manera, a Manacor, en tren, hi podem anar cada dia! Això sí, és un tren que va per carretera i el formen cues de cotxes. Pel camí en duc una quarantena davant i una quarantena darrere. A estones anam a seixanta, a estones a setanta i a estones a vuitanta perquè a davant i/o al mig hi ha un camió o un tacatac que va a cinquanta o qualcú que, simplement, no vol fer via perquè va acollonat conduint, i no m'estranya.

Els que no es mouen del lloc són els polítics balears: cap partit ha reivindicat amb força el conveni ferroviari de 500 milions que van signar Antich i Zapatero. Hi han renunciat tant que Francina Armengol, quan ja no hi havia temps per fer res va dir que el 2023 començarien les obres per fer el tram urbà de Manacor amb trenta milions que volia treure dels fons europeus i del Règim Fiscal Especial de les Balears. Es veu que en els darrers quatre anys que ha tengut al seu amic Pedro Sánchez a la Moncloa, Armengol no ha tengut oportunitat per explicar-li que aquí només ens arriben inversions pel port i l'aeroport, que som els cuers en cada lliga pressupostària, que ja està bé, que volem ser, com a mínim, com Extremadura o Castella la Manxa. De pocs indrets en treuen tants d'impostos, però tots sempre reben més que nosaltres, sempre! Però na Francina ha estat tan bona al·lota i s'ha queixat tan poc que ara l'han feta presidenta del Congrés. Enhorabona! Mem si ara que ja tens un bon càrrec pots donar un copet de mà, que diu na Lorena del Valle que ara volen reclamar el conveni ferroviari, a la fi. Això sí, primer han d'estudiar la demanda, que es veu que a Mallorca encara falta gent i cotxos per a justificar un tren com el de Llevant. Es veu que Mallorca és una terra tan pobre que mereix ser menyspreada pels pressupostos generals de l'Estat per a sempre, no els hem generat prou beneficis en aquests vint-i-cinc anys. Que en som de pobres!

Miquel Piris