Dir que fa calor, molta calor, no és notícia. Tot i que tothom en parla. A l'estiu sempre ha fet calor, tot i que els més vells encara recordam com els vespres d'estiu les padrines es posaven una rebequeta per anar a vora de mar.
Enguany, altra vegada, superarem rècords. I Capdepera ostenta el rècord de més nits tropicals a les Illes. Si no canvia la cosa, haurem sofert més de 100 vespres amb una temperatura mínima no inferior als 25 graus.
Pels qui hagin perdut els comptes. Anam per la quarta onada de calor declarada.
Continuarem amb les fortes temperatures i nits tropicals, molt possiblement fins diumenge o dilluns. Per tant, sant Bartomeu no banyarà els paperins, com feia un temps.
Pegant una petita ullada endarrere ens donen ràpidament compte que habitualment les temperatures han anat pujant uns 0,19 graus centígrads cada deu anys i darrerament bastant més, ja que aquestes onades de calor són de cada vegada més intenses, més freqüents i més llargues.
I la calor no ajuda a veure el tassó mig ple. Carreteres saturades, platges, restaurants, hotels, carrers, contenidors i fora dels contenidors també....que vos he de contar? No és estrany que grups de desenfeinats divertits es dediquin a canviar rètols de direcció o a posar-ne d'aquesta casta: BEACH CLOSED
Aquesta calor de més que tenim no sols ens afecta a la nostra salut, també afecta els arbres i cultius en general. Conten que les síndries, que enguany les hem pagat a preu de canari jove, si es reguen molt, amb el sol que fa els migdies, rebenten.
Quan a l'aigua de la mar és brouet. Això afecta els peixos. Diuen que enguany les llampugues han quedat al Mediterrani i no han fet la migració al tròpic. De fet, els pescadors fa estona que en veuen tot i que no començaran a pescar-les fins dia 25, sant Bartomeuet, dilluns.
Bordehore, investigador de l'Institut Multidisciplinari per a l'Estudi del Medi Ramon Margalef (IMEM) de la UA, afegeix que "tal com augmenta la temperatura de l'aigua salada, el nivell d'oxigen baixa bruscament, i això és un escenari molt propici per als invertebrats com les meduses, que en aquestes condicions òptimes creixen molt de pressa, mentre que, per contra, la manca d'oxigen alenteix el creixement dels vertebrats, és a dir, dels peixos». Peixos i meduses competeixen pel plàncton. L'augment de la temperatura del Mediterrani accelera el cicle reproductiu dels cnidaris i l'amplia des del febrer fins a l'octubre.
La manca d'oxigen a l'aigua activa el creixement d'aquests invertebrats que han doblegat la seva mida perquè la calor activa el seu metabolisme i creixen més ràpidament, i també estan molts més mesos a prop del litoral perquè les condicions idònies de temperatura es mantenen durant més temps.
Enguany, les meduses han estat una plaga molt gran. I incòmoda. A més que no se senyalitza i comunica fins a les 10,30-11 h (hora que arriben els socorristes a les platges -no és culpa seva ni de la concessionària, sinó d'aquell que fa i aprova el plec de condicions-). Clar així és impossible planificar-se. Abans, quan hi havia meduses a cala Agulla anàvem a cala Gat i al contrari. Enguany els corrents també van desbaratats i tant n'hi ha a una banda com a una altra.
Alguns municipis han posat xarxes, d'altres s'ho miren i callen. O miren cap a un altra lloc. El més curiós és que tot i haver-hi l'avís de meduses la gent continua dins d'aigua i de tant en tant veu sortir a algú dolorit per una picada, se'l miren, pensen «pobret, li ha tocat» i continuen.
L'arena crema. Les platges estibades. Cues de 12 minuts els dies feiners per entrar a l'aparcament de Cala Agulla a les 10,30 h. A les 13 h, poden arribar als 20 minuts. Sempre parl dels dies feiners. El «potencia-vitamina» continua ben igual, tot i que li costa més passar pel mig de les tovalloles perquè cada vegada hi ha menys espai. Si vols sombrilles o para-sols, just a l'entrada te n'ofereixen de tota casta. Hi ha policia de platja?
I el sumum és son Moll, que per culpa dels temporals l'arena ha minvat i amb ella la platja i queda tota a expenses del concessionari. A 17 euros l'hamaca i l'ombra.
Si algú encara no pensa que anam directament cap al col·lapse que deixi de llegir aquest article.
Mirau, l'informe de l'IPCC "Escalfament global d'1,5 °C", publicat l'octubre de 2018, descobreix que limitar l'escalfament global a 1,5 °C requeriria una reducció de les emissions globals de CO₂ (diòxid de carboni) del 45% per al 2030 en comparació amb el 2010 i arribar a zero. Emissions cap al 2050¹.
* 48% en 6 anys
* 80% en 14 anys
* 99% en 24 anys
Ho veis possible? O anam cap al col·lapse?
I com sabem que una civilització està a punt del col·lapse?
En el clàssic de fa gairebé 20 anys, Colapso: How Societies Choose to Fail or Succeed, el geògraf Jared Diamond estudiava civilitzacions del passat que es van enfrontar a greus crisis climàtiques, adaptant-se i sobrevivint o fracassant i desintegrant-se. Diamond va identificar tres indicadors clau o precursors d'una dissolució imminent:
- Un patró persistent de canvi mediambiental a pitjor, com sequeres de llarga durada.
- Signes que les maneres existents d'agricultura o producció industrial estaven agreujant la crisi.
- La incapacitat de les elits per abandonar pràctiques perjudicials i adoptar nous mitjans de producció.
En algun moment, es creua un llindar crític i invariablement sobrevé el col·lapse.
Més gent, més carreteres, més hospitals, més hotels, més depuradores, més cremar fems, més cases, més ciment, més cotxes, més saturació, més avions, més vaixells, més destrucció de Mallorca...
Un espai limitat com Mallorca ha de tenir límits. Això no és economia donut o circular. Això és l'economia de l'ensaïmada o en espiral.
Aquí ho deix...Visca Sant Bartomeu! Tomeu, Tomeu Tomeu, Tomeu!!!!
