Per Llorenç Tous












Catedral de Mallorca 




El que ull mai no va veure ni orella va sentir ni cap home ha imaginat, allò que Déu ha preparat als qui l'estimen”, ens ho ha preparat Déu a nosaltres per mitjà del seu Esperit. 1 Cor 2,9. Són paraules de Sant Pau on parla també de si mateix:
Jo sé un cristià que fa catorze anys va ser arrabassat fins al tercer cel; amb el cos o sense el cos, què sé jo? Déu ho sap. El cert és que aquest home va ser arrabassat al paradís i va sentir paraules arcanes, que un home no és capaç de repetir; amb el cos o sense el cos, què sé jo? Déu ho sap.” 2 Cor 12, 2-4.

Els cristians hem après del mateix Jesús que Déu és Pare infinit d'amor. Aquesta veritat també l'hem descobert a l'Església, on l'Esperit Sant promou la nostra maduració en la fe, no només pel baptisme i l'eucaristia, sinó també per la seva acció personalitzada al llarg de la nostra vida cristiana. Així anem avançant en el sentit de la nostra existència com a fills de Déu.
Ara bé, l'amor s'alimenta de la presència i de la comunicació, no aguanta la distància que separa ni el silenci que bloqueja la comunicació. En aquest cas, moriria.

La mort no pot amb Déu ni amb el seu amor infinit. Sant Pau la personifica, s'enfronta amb ella i li planteja: “On és, oh mort, la teva victòria?”. 1 Cor 15,55. Abans ha escrit: ” Si es proclama que Crist va ressuscitar de la mort, com dieu alguns que no hi ha resurrecció de morts? Si no hi ha resurrecció de morts, tampoc Crist no ha ressuscitat”. 1 Cor 15, 12-13.

A la mort de Jesús a la creu va seguir la seva resurrecció. “Avui seràs amb mi al Paradís”, li va contestar Jesús al bon lladre.
Déu ens concedeixi escoltar les mateixes paraules de Jesús al final de la nostra vida en aquest món.

Llorenç Tous
31/07/2023