BUROCRÀCIA

(seguit d’una prova indubtable)

El rei de Prússia Frederic el Gran creà un dels primers exèrcits moderns, obligant als seus enemics a entrar en la carrera de millores militars. Així, el Sacre Imperi Romà Germànic creà comissions d’oficials i buròcrates civils encarregats de confeccionar llistats de reclutes obligatoris entre els mascles menys valuosos econòmicament, i se pintaren de negre números d’uns vuit centímetres d’alt a les façanes de les cases per saber on vivien (1760). Al Conseller Àulic Wenzel Anton, Príncep de Kaunitz-Rietberg, un dels últims homes de mentalitat medieval, tot plegat li semblava espantós, pensava que les reformes “suposaven la major esclavitud i atrocitat... i (era) repulsiu”. El pobre home no aconseguí deturar el que considerava la militarització de la societat.

En la actual fornada d’innovacions tècniques-científiques les possibilitats de control de la població  per part dels Estats ha entrat en una nova dimensió. Això si, aquesta vegada, amb el recolzament entusiasta dels súbdits. 

Prova fefaent de la idocia dels buròcrates