Conversa de JM Rosa amb Pep Miquel


En Pep Miquel du la botiga de queviures situada al carrer dedicat als Segadors Gabellins. La va rebre dels seus pares que tenen els seus orígens a Palma i a Ferreries.
És l’horabaixa d’un dissabte. Havíem quedat devers les 16,30 h, però encara estava a la botiga i no havia dinat. Per tant ens veim devers les 18h. 

En Pep és el darrer botiguer del nucli de Capdepera. I ell ha fet tota la seva vida professional despatxant queviures als gabellins. Ha pogut observar durant un parell de dècades com ha anat variant la població de Capdepera i pensam que el seu punt de vista, com a mínim, és singular. 

- Com t’agradaria que fos Capdepera d’aquí 20 anys?
No sé si hi serem...
Veig que va creixent. De fet s’estan unint els dos nuclis i quan érem petits havia molta distància entre Capdepera i Cala Rajada. Vaig llegir el que proposaves d’un passeig entre Capdepera i Cala Rajada i m’agrada. Inclús posaria un tramvia i podríem llevar la necessitat del cotxe, llevaríem contaminació...
Ara el poble està creixent molt i no sé si s’aturarà. En canvi cada dia hi ha manco activitat al poble

- Tu tens la darrera botiga de queviures del poble...
- Si. Crec que si. A Cala Rajada en queden. Ara me ve al cap Cas Conill . Però a Capdepera crec que si som els darrers. Quan era petit n’hi havia un bon grapat. A aquest redol record can Prats, Can Mosson, La Palmera,  ca na Cabrona...

- Haurà botiga l’any 40 a Capdepera?
- No. Crec que no. És molt complicat mantenir la botiga. Competir amb les companyies grans és molt complicat. Ara bé, noltros prestam un servei que no sé com es farà quan no hi hagi ningú per fer-ho.  La població major, que no condueix, son dels principals clients de la nostra tenda. A aquesta gent prestam un servei no només per tenir  a prop una tenda sinó pel tracte, les relacions... Això no ho pot substituir internet o la compra a domicili.
Ve gent fins i tot de Vila Roja.
A Capdepera no som com els artanencs, que son més caparruts i han mantingut el mercat.

Què vols dir que hauríem de tenir un mercat municipal?
- Fins i tot seria un motiu més per visitar el poble. Els mercats donen vida al poble. El mateix mercat dels dimecres ho notem en la caixa. No és competència. Dona vida i feina a un parell de famílies.

- Inclús aquí, darrera can Melis a la cantonada del carrer Pla den Cosset, podria ser un bon lloc per un parell de despatxos de mercat...
- I tant, donaria vida a tot el centre. Vora el castell, la plaça de l’Orient... No podem buidar el poble de vida.

Passant de tema, com veus el futur de l’agricultura, de la pesca...
- Viure de l’agricultura és molt complicat i de la pesca també. Son feines difícils que s'han de complementar-se’n amb altres feines, sobretot l’agricultura.
Som pessimista en que tinguin continuïtat.

T’agradaria que el poble creixés?
-  
No. Crec que ja és prou gran. No m’agradaria que tornàs més gran. Inclús la gent que ve a viure i és estrangera, tant els que resideixen com els turistes, cerquen tranquil·litat, una qualitat de vida de poble. Inclús posen en valor el poder venir a comprar a peu.
El que si ha canviat és que hi ha més població estrangera, però son gent que demana continuar poder seguir vivint amb la tranquil·litat que dona Capdepera. Al manco és el que em fa arribar els meus clients.

Això que dius de que la teva clientela cada cop és més internacional parla del que passa al poble. Amb gent distinta com feim poble?
Difícil. Duim una tendència de gent molt variable. Gent que va i ve. Nosaltres hem de tenir les nostres tradicions i convidar. Sant Antoni és un exemple.
Pràcticament a tota la comarca tenim un sant Antoni que uneix.

- Creus que hauríem de compartir més amb els pobles veïns?
Seria interessant. Però hem de poder aparcar.

És un problema el cotxe?
- Si. Sobretot aparcar està molt fotut. L’Ajuntament ha trobat alguns petits aparcaments. Sembla que segons quines zones hi ha problemes geològics per fer-ne. La plaça de l’Ajuntament és una pena de com està.
Crec que hem de posar en valor l’edifici de l’ajuntament, la plaça... Que estigui al centre des poble, al casc antic. Forma part de la nostra història, de les nostres arrels. 

- Pep m’has de concretar els teus somnis...

Somni respecte al poble. 
- Vull dir-ne dos. El mercat municipal a Capdepera, que crec que seria fàcil de fer i un tramvia que recorri tot el municipi.

Somni sobre la gent.
- No créixer mes. M’agradaria seguir essent poble però som pessimista si seguim vivint del turisme.

La dinàmica des poble.
- La cultura i les festes nostres hauríem de ser de ses coses més importants

 

Mentre ens acomiadam em comenta que se'n torna a la botiga a repassar papers...