Per totes les propostes que aporta i la seva capacitat d'extrapolació a altres indrets reproduïm íntegre el pregó del Dijous Gros 2019, a càrrec d’Andreu Genestra


"Sense risc, no hi ha innovació. Sense risc no podem somiar. La nostàlgia sempre viurà al nostre cor però a Inca hem de convertir el Dijous Gros en la fira de l’ambició cap a un producte sostenible millor".

Il.lustríssims membres del consistori.

Membres del setmanari “Dijous”.

Gràcies per donar-me l’oportunitat de poder fer el pregó d’aquesta fira del Dijous Gros.

Estimada família i amics, gràcies per acompañar-me i deixar-me que us pugui dir aquestes paraules.

Gràcies a sa meva padrina Sunsión, la meva mare Ma Carmen, la meva dona Xisca i a totes les mares d’aquest món perque només amb un dia (el dia de la Mare que celebram avui) no es pot venerar la vostra tasca, la vostra dedicació diària i el vostre seny. Podem donar gràcies a Déu i pregar a la Mare de Déu de Lluc per tenir-vos al nostre costat molts d’anys.

Me costa molt dirigir-me al poble on he nascut. Aquí he viscut moments molt bons i d’altres molt dolents. Aquí he plantat les meves arrels i he format la meva família. Som fill de sabater i cosidora, net de carnicers, restauradors i pagesos; un nucli familiar humild i faner. Tenc l’esperança de que el meus fills Africa i Andreu puguin sentir l’orgull que tenc jo dels meus referents familiars.

Tenc ben present que les meves lletres no seran les del meu professor de català Gabriel Pieras, ni podré tenir el seny del Pare Colom malgrat vaig esser escolà seu, però els valors del bon menjar sé que poden canviar moltes maneres de pensar.

El Dijous Gros és una fira d’artesans, de producte local i per a la gent gran: 3 pilars d’una societat que darrerament no posam en valor. Actualment pensam més en les modes que en la sabiesa trasmesa de generació en generació.

A ciutats com Copenaghen, Londres, Berlín, París o Barcelona - amb una saturació de gent titulada que ocupa llocs financers, del sector de la moda o, la tecnologia – trobar fusters, forners, carnicers o sabaters s’ha convertit en tot un luxe.

És així que el Dijous Gros hauria d’esser la fira de la involució: aplicar tots els coneixements actuals per entendrer millor tècniques del passat i poder així donar millors sol.lucions a problemes del nostre temps i del futur.

La gent d’Inca sempre s’ha caracterizat per tenir uns valors d’ambició, de sacrifici i capacitat de risc. Com a capital de la comarca del Raiguer eren molts els pobles que venien a resoldrer aquí les seves necessitats: d’alimentació, comercials, d’indústria i també sanitàries.

Un dels elements més bàsics i elementals i que tothom tenia era el pa. Per això es necessitava la farina que es conreava al poble. 7 molins aprofitaven la força del vent per transformar el blat en farina i, era per això, que les males llengües deien que del blat que entrava mai sortia la farina justa... Els 7 lladres foren un dels primers motors econòmics juntament amb totes les bodegues de vi que existien al voltant d’Inca i que crearen un dels primers moviments gastronòmics de la ciutat: els Cellers.

Els cellers eren llocs de trobada, on els homes de la casa, després de la jornada de feina al camp, anaven a pegar el seu glop de vi. Cadascun dels homes tenia la seva propia carabassa buida penjada amb una tatxa a les botes de fusta on es dipositava el vi. Avui en dia, com a record, encara queden aquelles tatxes com a memòria de que el Facebook no ha estat la primera xarxa social.

Però del negoci del vi va sorgir un altre negoci.

Com que cada home duia el seu troç de pa i taleca per sopar, hi havia ocasions en les quals la madona del celler els oferia peces de caça, formatge o ultramarins per compartir. És aquí on els cellers iniciaren, sense saber-ho, un moviment gastronòmic. Molts d’ells encara estan oberts i són motiu d’orgull de tot un poble. Parlam de Ca’n Gori, Sa Travessa, Ca n’Amer, Can Marrón, Can Rebassa, Can Guisca, Can Ripoll o Can Domingo, entre d’altres.

I dels Cellers va sorgir una nova tendència que està més de moda que mai actualment. La ciutat d’Inca fou referent dins el moviment del Variat i el Vermut. Els famosos variats de Can Pericàs, els vermuts del bar Maties, del bar Llabrés, el Mercantil, l’Espanyol… Com podeu veure ens vàrem avançar una altra vegada com a moviment econòmic pero no ha bastat.

No podem oblidar que el gran motor econòmic d’Inca va esser el sector de la pell, del qual me sent molt arrelat. D’aquí sortien les millors peces artesanals. La bona feina i l’ambició dels inquers va fer d’Inca un referent mundial de la sabata a nivell de qualitat, d’innovació i d’elegància. Molts oficis sorgiren arrel d’aquesta indústria, crearen molta escola i marcaren tendència. Però l’esforç, la qualitat i la feina no han bastat per poder competir en temes de costos. Els nostres competidors estrangers ténen més avantatges. És per això que hem potenciar el producte local a nivell de Govern, de Consistori i de Ciutat.

I es que de la nostàlgia no es pot viure. Tenim un mercat cobert que pot potenciar el producte local. També els mercats setmanals de dijous i diumenge. Desde aquí m’agradaria fer una reflexió: al turisme que visita Mallorca li costa trobar la cuina tradicional d’aquesta illa. A la ciutat de Palma és pràcticament impossible poder trobar un plat de cuinat de besons de fava, un d’arroç brut o un simple frit de mè.

Si cercam una sortida económica on es posi en valor el dijous Gros necessitam que Inca sigui puntera en cuina gastronómica-tradicional. Les bodegues, les tafones, els cellers, els bars, els pagesos i l’artesania ben feta, tenen cabuda dins una oferta distingida i única.

Hi ha molts inquers visionaris a nivell econòmic i un d’ells em va donar l’oportunitat de poder arriscar-me i fer la meva cuina a un hotel rural. És un clar exemple del que estam parlant. Aquest és un producte que va en contra dels beneficis estandards de qualsevol empresa convencional, ja que els marges no són els mateixos. L’ambició per recuperar una part de la nostra història va fer que Pedro Pascual me donés l’oportunitat de fer una cuina de producte, amb técnica nova, arriscada però respetant l’entorn. Hem aconseguit sorprendrer els turistes i també els clients locals d’una manera diferent. El que va esser una utopia en temps de crisi, ara mateix és una realitat que està al seu millor moment. Gràcies Pedro per ser l’artífex d’un somni. Esperam poder donar una llarga vida a Predi Son Jaumell: ca nostra.

Mallorca té la gran sort d’esser visitada per 12 milions de turistes cada any. Molts ens trien per la nostra gastronomia i, és aquí on nosaltres, com a Ciutat, com a poble, podem fer feina per arribar a ser una destinació de cuina tradicional: amb els nostres cellers, restaurants i bars.

La gent gran ha d’ensenyar-nos tota la saviesa de la feina ben feta pero també el que significa el risc. Sense risc, no hi ha innovació. Sense risc no podem somiar. La nostàlgia sempre viurà al nostre cor però a Inca hem de convertir el Dijous Gros en la fira de l’ambició cap a un producte sostenible millor.

Molts d’anys i bona fira!

Andreu Genestra

Inca, 5 de maig de 2019