Documentació Gabellina i Oriental(42)
 
 
Clicant sobre la imatge es pot descarregar l'article en format PDF.


 
The dead by the side of the road.
Gary Snyder
 
Tenia en ment escriure una altra mena d’article, però l’atzar, com gairebé sempre, m’ha empès a parlar, breument i provisionalment, sobre el 18 de Juliol de 1936 a Capdepera.
Me demanaren clarícies sobre Pere Pascual Roig Patró (1893-1980), i això me va dur a revisar els papers i altra mena de documents que es troben al meu abast per tal de saber alguna cosa d’aquest homu.I llavors va aparèixer la Causa 178/37 que és la que avui em propòs mostrar i transcriure en part. Perquè amb ella tendrem una idea aproximada del que va passar a Capdepera el 18 de juliol (no gaire cosa, ja vos ho avanç) i de les conseqüències en el temps que va tenir.
* * *
El cop
 
El 17 de juliol de 1936 les tropes es revoltaren al Marroc i el 18 al matí ja dominaven tot el Protectorat. A Mallorca, els insurrectes i conspiradors contra la República encapçalats pel general Goded, també es pensaven que la revolta seria el mateix 17 i per això es concentraren a Palma diverses columnes de falangistes. Però s’ajornà.
El 18 arribà la notícia del «Pronunciamiento» al Marroc i alguns esquerrans volgueren assaltar el Círculo Mallorquín, cosa que no arribaren a fer; mentrestant els conspiradors seguien conspirant i es tornaren a concentrar a Palma.
El 19 de bon matí Goded estava nirviós perquè des de Ràdio Associació de Catalunya no emetien marxes militar, tal com estava previst. A les 7’30 ordenà a les tropes que sortissin al carrer i es declarà l’estat de guerra. Radio Mallorca sí que emetia música militar i consignes feixistes i/o patriòtiques.
Mentrestant, l’únic incident armat a Palma fou la mort del falangista Joan Barbarà i la del capità Josep Puch, però foren degudes a una confusió entre els revoltats i sembla que es dispararen entre ells.
El 20 el diari Correo de Mallorcaproclamava amb grans titulars: «Ayer fue declarado el estado de guerra en Baleares».
A les 10’30 Goded partí cap a Barcelona on, com tothom sap, hi trobà la derrota i la mort.
A Mallorca la resistència al cop d’estat va ser minsa i la vaga general convocada el mateix 19 (diumenge), es mantingué el 20, però el 21 ja pràcticament no es notava.
El 20, per altra banda, hi hagué alguns intents de resistència en alguns pobles afavorits pel fracàs dels revoltats a Madrid i Barcelona; aquests pobles foren: Pollença, Manacor, Sóller, Binissalem, Sa Pobla i Esporles. Però aquestes resistències, algunes d’elles encapçalades pels carrabiners, aviat es veren sufocades (Massot, 1997).
Jaume Alzina Sancho, llavors president de l’Agrupació Socialista de Capdepera, es queixarà amargament després d’haver pogut fugir a Menorca, que ningú els havia avisat del perill que corrien i que, per això, les agrupacions socialistes es trobaren sense directius ni plans per a l’autodefensa: 
 
«Mis amarguras de socialista empiezan allí, en Capdepera. Allí se nos vino el movimiento encima sin avisos preliminares de nadie, como no fueran los contundentes de Falange Española. Ni la Ejecutiva Nacional, ni la Provincial, ni nadie que tuviera el deber de darnos instrucciones nos puso en guardia. ¡Ah si los pueblos mallorquines hubieran sabido o recibido instrucciones u órdenes oportunas advirtiéndoles de lo que se trataba. A estas horas no habría que lamentar lo que todos lamentamos. Y no son excusas, es la verdad. En Mallorca cundió la desorientación por falta de órdenes concretas.» (Ginard, 1994:91-92).
 
Jaume Alzina, com veurem, va ser un dels que es varen «reunir» al local de l’Agrupació Socialista i de les seves Joventuts la nit del 18 al 19 de juliol. Ho sabem per diverses fonts, entre les quals la Causa 178/37 que avui ens ocupa.
Però anem per parts.
Els preparatius del cop d’estat estaven en marxa des de molt de temps abans i dins aquests preparatius hi destacaven els referits a la repressió. El general Mola a Órdenes de urgencia a cargo de la Junta de Gobierno, a més de la declaració de l’estat de guerra, hi preveu «el cumplimiento inexorable de las sanciones emanadas de los preceptos del Mando (entre ellos debe figurar la prohibición absoluta de huelgas y lock-outs...», com també la clausura de totes les Cases del Poble i locals sindicals «con prisión de todas las Juntas Directivas y agitadores más destacados» i, a més de fer llistes de futurs detinguts, es recomana «consentir ciertos tumultos a cargo de civiles armados para que eliminen determinadas personalidades, se destruyan centros y organismos revolucionarios» (Massot, 1987:51). Xerrant en plata, es recomana l’assassinat sistemàtic i/o selectiu dels dirigents esquerrans o, en tot cas, el seu empresonament.
El mateix 19 de juliol, Goded signa un ban i en el seu article 3 diu textualment: «Resuelto a mantener inflexiblemente mi autoridad y el orden será pasado por las armas todo aquel que intente en cualquier forma de obra o de palabra hacer la mínima resistencia al movimiento salvador de España» (Negreira, 2006:13). La cosa, per tant, no anava de bromes i així ens trobam que qualsevol gest, qualsevol paraula podia suposar la mort. Aquestes amenaces no caducaran i en els propers mesos es viurà una autèntica carnisseria, prou sabuda i prou estudiada, però que encara ens posa els pèls de punta només de pensar-hi, i encara més si pensam que la «democràcia» espanyola no ha pogut, o no ha volgut, depurar les responsabilitats.
 

Local de la Casa del Poble de Capdepera el 1936 (primer pis).
Als baixus hi havia el cafè de Can Mengol i la barberia.

Les primeres detencions a Capdepera
 
El mateix 19 de juliol ja detingueren alguns socialistes i republicans; una de les primeres fou la secretària de la Joventut Socialista, Maria Massot Patrona 1910-2004: «A mi em detengueren tot d’una, crec que va ésser el 19 de juliol [?]. L’horabaixa, un falangista amb carabina va presentar-se a ca nostra: “m’has d’acompanyar”. I el meu marit ja havia fugit a les muntanyes». (Capellà, 2009:165). Va passar tres mesos a la presó mentre el seu marit era amagat per Son Barbassa. Aquest era Pere Sancho Mercadal, esmentat a la causa com a inductor i haver proporcionat els carbons per a fer les pintades que es pretenen jutjar. En Mercadal no va fugir a Menorca i quan Maria Massot va tornar a ca seva, ell s’hi amagà fins que, poc temps després, va ser delatat, detingut, apallissat a les Escoles Noves i, finalment, mort a la presó de Manacor.
El 26 de juliol sabem amb certesa que la Guardia Civil d’Artà, un dels braços armats del cop, va detenir Joan Calafat Cirer Caracu, Antoni Josep Massanet Amengual, Antoni Flaquer Reynés Solleric, Esteve Gómez-Quintero Colom i Pere Antoni Massanet Massanet, i el mateix dia ingressen a la presó de Manacor.
El dia 21 ja havien substituït el President-Batle de la Comissió Gestora, Pere Joan Servera Brunet, per Bartomeu Moll Melis, sergent retirat de la Guardia Civil.
 
També com a Artà, molts socialistes i republicans gabellins s’amagaren per fora vila i d’altres restaren a les seves cases. Aquests darrers serien els primers en rebre la visita dels homusde blau fosc. També s’assaltaren els locals de les organitzacions d’esquerres i es requisaren els seus llibres d’actes i tota la documentació relacionada amb els seus afiliats, la qual cosa va servir per a les detencions i les posteriors acusacions.
Una segona onada de detencions es produí quan arribaren els rumors que des de Barcelona es preparava un gran desembarcament de tropes per tornar Mallorca a la legalitat republicana.
El 12 d’agost a Radio Mallorca ja feren una advertència sobre el desembarcament i es remarcava que podia «contar, ocultos entre los buenos ciudadanos, con siniestros cómplices de su misma laya». I deia que s’havia d’actuar contra ells perquè «el adversario solapado y traidor es más acreedor de ser pasado por las armas que el que las empuña francamente», i es donaren ordres a la Guardia Civil en aquest sentit.
El mateix dia, Franco va dir: «A toda costa deberá defenderse Mallorca fusilando al que defallezca», (Massot 1987:127-128).
I llavors hi va haver una altra onada de detencions, entre els quals les de Pere Pascual Flaquer Patró, i podem suposar que molts altres joves com ell. Poc després, però, Pere Patrófill, fou alliberat per ser detingut més tard, com veurem.
El 14 d’agost foren detinguts Enric Domínguez Verger (1883-1937) i el seu fill Melcior Domínguez Fornés (1922-1984), encausats en la Causa 251/36, en la qual el primer fou condemnat a mort i executat el 1937.
El 20 d’agost detingueren el president de la Joventut Socialista Joan Albertí Moll (1910-1979) (Causa 300/36), el qual no s’havia incorporat a files «manifestando públicamente que él no tomaría las armas contra el Gobierno de Madrid». Amb ell segurament detingueren Gori Moll JaumeTalaia(1919-1943) i Nicolau Alzina Sancho (1919-1987), també membres de les Joventuts Socialistes, com veurem més endavant. Cal dir que Nicolau Alzina era, a més, fill del president de l’Agrupació Socialista de Capdepera Jaume Alzina Sancho.
La següent onada de detencions es produí el primer de setembre, en el context del desembarcament de les tropes republicanes comandades pel capità Bayo i de l’atac aeri d’Artà del 31 d’agost, en què els aviadors italians s’equivocaren d’objectiu i provocaren onze morts civils (Morey, 2016:370-371).
Joan Huertas Ladaria (1918-2011) ho conta així (Capellà, 2014:132-133): 
 
P. I a vostè, començada la guerra, per què el detingueren?
R. No ho sé. No em donaren cap explicació. Ni mai em preguntaren res. Els d’esquerres, dematí i vespre, havíem de comparèixer en el quarter de Falange. L’u de setembre, quan em vaig presentar, em digueren que hi havia de tornar a la una del migdia amb una eina.
P. I per què necessitava l’eina?
R. Tampoc ho sé. Deien que era per fer-nos cavar trinxeres... I jo no en tenia cap, d’eina. Feia mesos que havia deixat de fer de fuster... Bé, a la una del migdia, ens feren pujar a un camió de càrrega. Érem trenta homes. Ens dugueren a Artà i hi estiguérem fins a les sis. A les sis i busques, partírem cap a la Casa del Poble, de ciutat, convertida en quarter de Falange. Ens va rebre un falangista amb una pistola: «¡Arriba España!». Nosaltres, sense baixar del camió, contestàrem el mateix: «¡Arriba España!»
P. Es jugaven la vida.
R. A la Casa del Poble no ens volgueren. I ens traslladaren a una comissaria que hi havia prop de l’església de Santa Catalina Thomàs. I tampoc ens volgueren. Finalment, el camió enfilà cap al Col·legi de Notaris, on hi havia el Govern Civil.
P. I tampoc...?
R. Tampoc. Finalment, ja eren prop de les dotze de la nit, ens deixaren en el Castell de Bellver, que ja estava a vessar de presos. N’hi havia prop de tres-cents...! A Bellver em va tocar dormir devora un dels germans Monserrat i Parets. N’Andreu Crespí venia sovint a la meva cel·la, la número tres... Hi tenia dos amics, en Bauzà, que era el director de telègrafs, i l’apotecari Calafell.
P. Va viure vostè l’episodi de la bandera destenyida?
R. Va esser el 12 d’octubre, el matí. Va ploure i l’aigua destenyí la franja inferior de la bandera. Era vermella i tornà morada... Els presos se’n rigueren: «La bandera torna republicana...!» Va esser un espectacle. Aleshores, un oficial disparà enlaire. Era el tinent Gomila, no voldria equivocar-me... «Tothom a les cel·les...!», ordenà. Al cap de mitja hora ens feren formar, fins i tot els malats. El tinent Gomila separà tres presos de les files. Aquest, aquest, aquest...! I per avall. No sé si els coneixia o no. Jo crec que no.
P. Va triar a la ventura?
R. Em sembla que sí. Un d’ells era en Joan Vidal, de Son Servera, que havia acabat la carrera de dret. Un altre, en [Josep] Picornell, un advocat de ciutat; i el tercer era d’Esporles, però ara mateix no record que nomia [Andreu Nicolau]. Els incomunicaren dalt de tot del castell, i ja no els tornàrem veure. Els afusellaren allà mateix, al cap de vuit dies. I es donà la circumstància que el pare d’en Joan Vidal també es trobava pres a Bellver, però no se n’assabentà, que acabava de morir el seu fill.
P. Com li ho pogueren amagar?
R. Crec que poc abans de l’execució el canviaren de presidi.
P. Ni en la ficció es poden imaginar aquests drames.
 
Entre aquesta «fornada dels capells de palma» (Quetglas, 1986) s’hi trobaven el mateix Joan Huertas, Miquel Servera Barceló Llull, Pere Pascual Roig Patró, Antoni Gómez-Quintero Colom, i fins a un total de trenta homusgabellins que, com hem vist, acabaren al castell de Bellver convertit en presó. Recordem que les tropes republicanes encara eren a sa Coma, a poc més d’una desena de quilòmetres d’Artà o Capdepera i, segons contava Joan Huertas, només els vigilaven dos homusarmats. Sempre es va penedir de no haver intentat fugir!
 
La Causa 178/37
 
Com a continuació de tots aquests fets exposats, el 20 de març de 1937 és instruïda la Causa 178/37 pel comandant d’infanteria Luis Moragues Cabot «referente a la reunión que hubo en el local de la Sociedad Juventud Socialista de Capdepera en altas horas de la madrugada del día 20 de julio último». Pot sobtar que aquesta causa s’iniciï gairebé vuit mesos després dels fets i també perquè mols dels encausats o ja estaven detinguts o havien fugit cap a Menorca, però la «justícia» militar té les seves pròpies regles, a vegades incomprensibles pels simples mortals.
Els encausats eren els següents:
 
Pere Pallicer Pascual(a) Barraqueta, 
Serafí Nebot Pascual
Jaume Víctor Alzina Sancho
Miquel Juliá Melis(a) Veite [sic, Pruna, en realitat], 
Antoni Massanet Massanet(a) Carbó 
Bartolomé Gili Cirer(a) Buuc,
Antoni Josep Massanet Amengual
Joan Calafat SirerCaracu,
Antoni Flaquer ReynésSolleric,
Antoni Gómez-Quintero Colom
Miquel Moll Nebotde so na Moiana,
Jordi Sansó Ferrer Femenies
Pere Joan Massanet Ferrer Sabater
Pere Pascual Flaquer Patró,
Esteve Gómez-Quintero Colom.
 
Un total de quinze persones, de les quals els sis primers havien fugit a Menorca; Serafí Nebot es va passar a les tropes republicanes l’agost del 36 i els altres cinc, juntament amb Sebastià Gayà, aconseguiren arribar des de sa Pedruscada a Ciutadella amb el llaüt Coloml’11 de novembre de 1936. Per tant, aquests escapats no pogueren ser interrogats i foren declarats pròfugs. Els altres ja estaven tots detinguts i duien mesos de detenció «governativa» dispersos per diferents presons i camps de concentració, sense judici ni acusació precisa, que era una de les maneres que tenien els militars de nomenar la seva ferotge repressió. En començar a instruir la causa els detinguts foren concentrats a la sinistra presó de Can Mir.
 
Un antecedent d’aquesta causa és la 300/36 contra Joan Albertí Moll, Gori Moll Jaume Talaiai Nicolau Alzina Sancho, en la qual el primer fou condemnat a mort i els altres dos a sis anys de presó. [vegeu una còpia de la sentència a continuació]


De fet la causa 178/37 comença amb la reproducció de les declaracions de Gori Moll Talaia, llavors de setze anys, i de Joan Sirer Mecu, de catorze anys, fetes en 300/36. Són les que podeu llegir a continuació: 
 
Declaración del testigo Juan Sirer Melis.
Preguntado por el Sr. Juez sobre su nombre y circunstancias, manifiesta llamarse Juan Sirer Melis, de apodo Meco, de catorce años de edad, soltero, natural de y vecino de Capdepera, con domicilio en la calle del Pozo nº 7, oficio jornalero, con instrucción, no ha sido procesado. Conoce a los seis encartados y no le compren las generales de la Ley.
Preguntado para que diga si sabe quien escribió las inscripciones Viva Rusia y otras que aparecieron en la Villa de Capdepera y en que fecha, dijo: Que encontrándose en el café del Recreo de Capdepera, sobre las once y media de la noche del diez y nueve de julio último, fue llamado por el Presidente de la Juventud Socialista, llamado Juan Albertí, quien le invitó a hacer rondas por el pueblo y a pintar carteles por las paredes y le indicó que debería ir con Nicolás Alzina y Gregorio Moll marchándose los tres juntos y que entre todos escribieron de sesenta y cinco a setenta carteles; Nicolás Alzina escribió «Viva Rusia» en la fachada de la casa del Vicario de Capdepera; Gregorio Moll no escribió ninguno y el declarante escribió U.G.T. en la fachada de la casa de D. Miguel Caldentey (a) Creus y en unas cuantas casas de Vila Rotja escribió F.A.I.; en general los letreros consistieron en los anagramas U.G.T., C.N.T. y F.A.I.; escribieron algunos diciendo «Viva el comunismo» y otros «Viva Rusia». Estando en el centro del pueblo encontraron a Juan Albertí, Francisco [Flaquer] (a) Binitu y Pedro de s’Heretat, de los que Albertí les indicó que pintaran una hoz y un martillo como así lo hicieron en dichas fachadas. Que para pintar las indicadas inscripciones les dio el carbón un tal Pedro [Sancho] Mercadal. Una vez pintadas las inscripciones, volvió el declarante con sus compañeros Nicolás Alzina y Gregorio Moll al café del Recreo digo de Can Mengol donde, según les había dicho Juan Albertí, tenían un helado pagado por lo bien que lo habían hecho, en dicho café no estaba más que el propietario; pero en la sala de arriba, que era el domicilio de la Sociedad, estaban unos trece hombres; que esto sucedía a las tres de la madrugada y estaban allí entre otros que no recuerda: Pedro (a) Berrequete sobre el escenario diciendo que tenían que matar todos los fascistas para que las cosas fueran bien; estaban además: Serafín Nebot, Jaime Alzina, Antonio José Massanet, Juan Calafat, Antonio Flaquer, Esteban Gómez Quintero y Miguel de Sona Moyana, y que no recuerda más. […]
[Tornà a declarar l’1 de febrer de 1937 davant el jutge de Capdepera Antoni Garcia Flaquer.]
 
Declaración del testigo Gregorio Moll Jaume.
A preguntas del Señor Juez manifiesta llamarse Gregorio Moll Jaume de apodo Telaye, de diez y seis años de edad, soltero, natural y vecino de Capdepera, con domicilio en la calle Norte número once, oficio labrador, con instrucción y no ha sido procesado. Conoce al encartado, digo a los encartados en esta causa y no le comprenden las generales de la Ley.
Preguntado por las inscripciones subversivas que aparecieron en la villa de Capdepera, dijo que estando en el café Can Mengol por la noche del diez y nueve de julio último, juntamente con Nicolás Alzina y Juan Sirer, se acercó a su mesa Juan Albertí y llamó al declarante y a Juan Sirer y les dijo que debido al Movimiento que había era conveniente que estuvieran de vigilancia, porque alguien no les hiciera una putada o les tirara una bomba y que se marcharon juntamente con Nicolás Alzina a la calle, y el indicado Alzina escribió algunos letreros con carbón que les proporcionó Pedro Mercadal esposo de una planchadora [Maria Massot], que Juan Sirer también escribió algunos letreros, y que el declarante no escribió ninguno, aunque los vio escribir. Que los letreros en general decían U.G.T., C.N.T. y F.A.I., uno que decía «Viva Rusia» en la fachada de la casa del Vicario y uno que decía «Viva el comunismo» que no recuerda donde. Que cuando Juan Albertí les mandó a la calle estaban en el café Bartolomé (a) Moma, Sebastián Mengol, Enrique Domínguez, Antoni José Alzina, Víctor Alzina, Serafín Nebot, Antonio (a) Carbó, Esteban Gómez Quintero, Miguel Juliá (a) Pruna y otros que no recuerda. Que cuando habían pintado las inscripciones encontraron en la calle a Juan Albertí y Pedro Mercadal des Forn, y éste último les felicitó por ello. Que luego fueron al café Can Mengol hacia las dos o tres de la mañana, en el café estaban Bartolomé Moma y Sebastián Mengol y en el piso donde se encontraba situada la Sociedad Juventud Socialista, estaban Miguel Juliá (a) Pruna, Antonio (a) Carbó, Jerónimo [sic] Femenias, Serafín Nebot, Juan Calafat, Antonio Flaquer, Víctor Alzina, Pedro (a) Patró, Antonio Gómez, Pedro Barraqueta y otros que no recuerda. […]
[25 de novembre de 1936, Causa 67/36]
 


Drets: Pere Pascual Flaquer, Joan Huertas Ladaria i Gori Moll Jaume.
Assegut: Marcelino López Sirer.

A més d’aquestes, a l’expedient de la Causa s’hi troben les declaracions de Pere Joan Massanet Ferrer Sabater, Miquel Moll Nebotde so na Moiana, Joan Calafat Sirer Caracu, Antoni Flaquer ReynésSolleric, Antoni Josep Massanet Amengual, Antoni Gómez-Quintero Colom, Jordi Sansó FerrerFemeniesi Pere Pascual Roig Patró,que es podran veure més endavant resumides en l’Acte de Processament. Hem reproduït aquestes dues perquè semblen les més concretes i les que més bé resumeixen els fets que s’estan «jutjant» i, per tant, ens ajuden a entendre millor les circumstàncies que envoltaren la nit del 18-19 de juliol de 1936 a Capdepera.
Entre els documents adjunts a la causa destaquen els informes del batle de Capdepera, Antoni Brunet Oliver i també el del comandant de la Guardia Civil d’Artà, el vell conegut caporal Juan Amer Vallespir. El batle de fet en fa dos en pocs mesos de diferència, i quant a la Guardia Civil només en tenim un i d’incomplet, ja que des dels fulls 30 al 40 no apareixen a l’expedient i, justament, el 29 és l’inici de l’informe de Juan Amer Vallespir. He trobat convenient reproduir-los tots per tal que el lector es faci una idea molt aproximada de com funcionaven les coses en aquell temps i com expressaven les «autoritats» el seu menyspreu vers alguns dels ciutadans, als quals se suposa haurien de servir. Més endavant ja ho comentarem, però la «literatura» d’aquests personatges ens recorda perillosament l’actualitat i la manca de separació de poders que patim en aquest Estat, hereu directe dels fets ocorreguts el 1936. La cosa ve d’enrere!
 
Alcaldía Constitucional de Capdepera
En virtud de lo interesado por V.S. respecto a los individuos que más abajo se dirán, tengo el honor de informarle lo siguiente:
Pedro Pellicer Pascual. Extremista muy significado y peligroso. Desapareció de esta villa al principio del Movimiento Nacional sin que se sepa su actual paradero.
Serafín Nebot Pascual.Marxista de acción muy peligroso y de mala índole tanto política como particular. Desaparecido en iguales circunstancias que el anterior.
Jaime Víctor Alzina Sancho.Directivo socialista, conductor de masas marxistas y furibundo propagandista del extremismo de izquierda. Daba públicamente gritos subversivos y vivas a la Revolución y a los personajes comunistas. Fugado como los anteriores.
Antonio José Massanet Amengual. Fue también directivo socialista; marxista muy antiguo que en su profesión de torrero de Faros sufrió diversos traslados por su ideología. Propagandista activo. Se dice desde hace muchos años que pertenecía a una lógica masónica de Menorca.
Miguel Juliá Melis.Directivo de Juventud de Izquierda Republicana; propagandista del marxismo en sitios públicos. Fue Presidente de la Comisión Gestora del frente popular después de las elecciones de Febrero de 1936. Fugado des del principio de Movimiento Nacional.
Antonio Massanet Massanet.Socialista exaltado y peligroso, de acción; aficionado a lo ajeno; miembro de la Comisión Gestora del Frente popular. Fugado desde el principio del Movimiento Nacional.
Bartolomé Gili Sirer. Extremista peligroso y de mala índole; conceptuado como Jefe de la rama comunista del Frente popular. Fugado como el anterior.
Miguel Moll Nebot. Socialista antiguo, aunque no muy exaltado, si bien concurría a todos los actos y manifestaciones de su partido.
Antonio Flaquer Reynés. Secretario de Izquierda Republicana y del Comité de enlace del frente popular. Propagandista en mítines y en establecimientos públicos de la ideología marxista. Se dice que también pertenecía a la UGT.
Pedro J. Massanet Ferrer.Socialista de acción, peligroso; propagandista en las tertulias de establecimientos públicos.
Esteban Gómez-Quintero Colom.Elemento de confianza de los directivos del Frente popular; significado marxista y entusiasta propagador de su ideología.
Antonio Gómez-Quintero Colom.De la misma índole que el anterior, aunque con tendencia más acusada hacia el comunismo.
Juan Calafat Sirer. Se declara públicamente anarquista y ha sido elemento directivo de las entidades del Frente popular. Muy peligroso.
Jorge Sansó Ferrer. Socialista significado y entusiasta propugnador de su ideología en tertulias.
Pedro Pascual Roig.Socialista; fue miembro de la Comisión Gestora del Frente popular y del Comité de enlace del mismo. No es muy exaltado.
Dios Guarde a V.S. muchos años.
Capdepera, 8 de Mayo de 1937
[signat, el batle] Antonio Brunet
Sr. Comandante Juez Instructor Militar don Luis Moragues. Palma.
***
Alcaldía Constitucional de Capdepera
En contestación a su atento escrito del 28 del actual relativo al menor Pedro Pascual Flaquer(a) Patró, tengo el honor de informar a V.S. que dicho individuo es de filiación socialista, algo destacado dentro del elemento joven de esta ideología. Tiene además tendencia a la embriaguez y en diversas ocasiones ha sido preciso llevarlo a su casa en aquel estado.
Dios guarde a V.S. muchos años.
Capdepera, 31 de Mayo de 1937
[signat, el batle] Antonio Brunet
***
Alcaldía Constitucional de Capdepera
En contestación a su escrito de 16 del actual relativo a los individuos que más abajo se dirán tengo el honor de informarle lo siguiente:
Pedro Pellicer Pascual.Fugado al principio del Movimiento Nacional; afiliado al partido socialista; individuo de acción, temible por su extremismo izquierdista; su fuga debe interpretarse como un reconocimiento tácito de que por su significación política era un indeseable.
Serafín Nebot Pascual.Fugado, como el anterior, por idéntica causa. Fue elemento directivo del socialismo local; sujeto de muy mala índole, indeseable por todos conceptos, pues se le considera capaz de cualquier atrocidad en una coyuntura favorable.
Jaime Víctor Alzina Sancho.Fugado como los anteriores y por iguales motivos. Al estallar el Movimiento era Presidente de la Agrupación socialista; propagandista del extremismo y políticamente muy peligroso.
Antonio José Massanet Amengual.Antes que el anterior fue también presidente de la Agrupación socialista. Revolucionario antiguo, sufrió diversas sanciones en su profesión de Torrero de faros a causa de su ideología extremista. Se ha rumoreado numerosas veces que pertenece a la masonería.
Juan Calafat Sirer. Alardeaba públicamente de ser un anarquista; sujeto de pésimos antecedentes políticos y nada favorables en cuanto a su honradez en la vida particular.
Antonio Flaquer Reynés. Secretario de Izquierda Republicana y del Comité de enlace del Frente popular; propagandista público del izquierdismo.
Esteban Gómez-Quintero Colom.Elemento destacado de Izquierda Republicana y de confianza de los directivos del Frente popular, durante cuyo mandato en la localidad le nombraron agente de vigilancia por su identificación con el extremismo.
Antonio Gómez-Quintero Colom.Afiliado al socialismo con visible tendencia al comunismo ya que no obstante sus pocos años se distinguía y caracterizaba en sus conversaciones por la última.
Miguel Moll Nebot.Socialista; de ideas disolventes desde muy antiguo. Políticamente peligroso.
Miguel Juliá Melis.Fue Presidente de la Comisión Gestora del Frente popular; propagandista activo del izquierdismo con inclinación hacia ideologías más avanzadas aún. Fugado en idénticas circunstancias y por iguales y por iguales razones que los primeros.
Antonio Massanet Massanet.Socialista; gestor del Frente popular; fugado como el anterior; individuo notable por su lenguaje agresivo y amigo de los bienes ajenos.
Jorge Sansó Ferrer. Socialista de siempre; propagandista de dicha ideología; individuo de mala índole; se le considera peligroso por muchos conceptos.
Bartolomé Gili Sirer. Comunista; propagandista del extremismo, tanto de palabra como por escrito; muy peligroso. Fugado como los primeros.
Pedro Juan Massanet Ferrer.Socialista exaltado y de acción, de mala índole y en extremo peligroso.
Dios guarde a V. S. muchos años
Capdepera, 18 agosto 1937 (2º A.T.)
[signat el batle] Antonio Brunet
Sr. Comandante Juez Instructor Militar D. Luis Moragues, Palma
***
Guardia Civil
Provincia de Baleares
Puesto de Artá
Conducta y ancetecedentes de los individuos comprendidos en la causa nº 178.
En cumplimiento a su respetable escrito fecha 23 del actual, respcto a la conducta y antecedentes de los vecinos de Capdepera que a continuación se expresan:
Pedro Pellicer Pascual(a) Berrequete, dicho individuo figura afiliado a la que era sociedad Juventud Socialista del citado pueblo; siendo su ideología acentuada y se fugó al desembarcar los rojos en esta Isla, ignorando hasta la fecha su paradero.
Serafín Nebot Pascual, estaba afiliado a las sociedades Grupo Socialista de la que ha sido Secretario y a la sociedad Renacimiento Obrero, siendo elemento destacado y peligroso; se fugó al iniciarse el Movimiento Nacional.
Jaime Víctor Alcina, es un sujeto de los dirigentes de todas las sociedades Izquierdistas del referido pueblo de Capdepera, propagandista en público en pro de ideas comunistas, peligrosísimo y fugado al iniciarse el Movimiento Nacional.
Antonio José Massanet Amengual. Antonio José Massanet Amengual, figura afiliado al Grupo Socialista, elemento distinguido en su ideología, propagandista en público en pro de sus ideas, considerado muy peligroso, su profesión era Torrero, estando destinado en el Faro de Capdepera, según antecedentes sufrió varios traslados dado a sus ideas extremistas.
[el comandant Juan Amer Vallespir]
***
Guardia Civil
Provincia de Baleares
Puesto de Artá
En cumplimiento a su respetable escrito fecha del mes último, respecto a la conducta y antecedentes del jóven, vecino de Capdepera, Pedro Pascual Flaquer (a) Patró; dicho individuo, figura afiliado a la que era Juventud Socialista de dicho pueblo, en el número 33 y al Renacimiento Obrero, con el número 54, dicha Sociedad era adicta a los Socialistas; siendo además conocido dicho sujeto en el pueblo, por ideología izquierdista acentuada.
Lo que tengo el honor de participar a la respetable Autoridad de V.S. para su superior conocimiento.
Dios guarde a V.S. muchos años.
Artá 3 de Junio de 1937.
El Comandante del Puesto, Juan Amer Vallespir.
Señor Comandante Juez Instructor, D. Luis Moragues Cabot. Palma.
 
No cal dir, com hem pogut comprovar, que el llenguatge utilitzat per les dues «autoritats», no deixa lloc a l’esperança d’un tracte humanitari i ens fan caure en el pessimisme més profund. 
 
Una vegada interrogats tots els encausats i rebuts els informes del batle de Capdepera i de la Guardia Civil d’Artà, el tribunal militar va dictar l’Acte de Processament amb aquests termes, detallant una per una les víctimes d’aquella farsa:
 
Auto
Resultando.
En Palma, a veintiuno de agosto de mil novecientos treintisiete.
Se ha instruido esta causa a consecuencia de testimonio de particulares deducido de la causa nº 300 de 1936, instruida contra Juan Albertí Moll, referente a las declaraciones obrantes en al misma de los testigos Juan Sirer MelisGregorio Moll JaumeNicolás Alcina Sancho, en esclarecimiento de una reunión que hubo en el local de la Juventud Socialista de Capdepera la madrugada del 18 al 19 de julio del año pasado, de los siguientes individuos vecinos de dicha Villa: Pedro Pallicer (a) Berrequeta,Serafín Nebot Pacual [sic], Jaime Víctor Alcina SanchoAntonio José Massanet Amengual, Juan Calafat Sirer, Antonio Flaquer ReinesEstebanAntonio Gómez QuinteroMiguel Moll NebotMiguel Julia Melis (a) Veyete[sic], Antonio Massanet Massanet (a) Querbó, Jorge Sansó Ferrer (a) Femenies,Pedro Pascual Flaquer (a) PetróBartolomé Gili Ferrer[sic] (a) Buch, y Pedro Juan Massanet Ferrer (a) Sebeté.
Resultando. Al folio 21 vuelto declara Pedro Juan Massanet Ferrer con referencia a la reunión que se celebró en la madrugada del 18 al 19 de julio de 1936, en el local de la Juventud Socialista de Capdepera que no asistió a tal reunión ni tiene conocimiento de que la haya habido. Que no era socio de tal sociedad. Que estuvo la citada noche en el Café, en la planta baja hasta las doce que marchó a su casa. Que pertenecía al partido Izquierda Republicana, hasta unos dos meses antes del Movimiento sin que fuera directivo en el año 1932 y 1933 pertenecía al partido Socialista de Capdepera ocupando el cargo de vocal; que no ha tomado parte en actos públicos ni propagandas.
El detenido Miguel Moll Nebot «De Son Moyane»dice folio 30, vuelto que el 18 de julio serían las diez de la noche entró en el café Mengol con Jaime Víctor Alcina, Serafín Nebot y Antonio «Carbó». Serían las once y media de la noche marchó a su casa, no viendo a ninguno de los encausados excepto a Pedro (a) Berrequete al lado del portal del casino; no vio subir a nadie en el piso de la Juventud. Pertenece hace años al partido Socialista habiendo desempeñado el cargo de vocal de la directiva el año 1935.
Juan Calafat Sirer dice, folio 31, que la noche de autos no asistió a ninguna reunión en el local de la Juventud aunque no recuerda si asistió aquella noche en dicho local, no recordando tampoco si se movió en Cala Ratjada aquella noche. Pertenece desde hace tres años a la Juventud Socialista habiendo desempeñado el cargo de presidente de la misma y habiendo desempeñado el cargo de presidente de la misma y habiendo cesado unos dos años antes del Movimiento Nacional; no intervino en mítines ni propagandas significadas. Fue detenido en Cala Ratjada el 26 de julio acusado de haber asistido a reuniones habiendo sido sobre-seida la causa quedando detenido Gubernativamente.
Antonio Flaquer Reines, folio 32, dice que la noche de autos cree marcharía al café como de costumbre sin saber cual, donde acostumbraba estar hasta la hora de apagar las luces que eran las doce de la noche. No recuerda si estuvo en el local de la Juventud como tampoco viera a ninguno de los encartados en esta causa. Perteneció a Esquerra Republicana; cuatro o cinco meses antes del Movimiento se intentó formar la Juventud de Esquerra nombrándole secretario de la misma; lo que no llegó a efectuar. No se significó en propagandas políticas, ni contra el Movimiento.
Antonio Massanet Amengualdice, folio 32 vuelto, que el 18 salió serían las tres de la tarde, marchó al casino del Recreo para afeitarse y después antes de la puesta del sol estaba de nuevo en casa. La noche de autos, se encontraba enfermo no habiendo asistido a ninguna reunión ni sociedad política. Perteneció al partido socialista de Capdepera sin que haya desempeñado cargo en la Junta, habiendo intervenido en una o dos ocasiones en propagandas políticas dirigiendo la palabra al público a petición de este, inclinándose por el socialismo moderado, por cuyo motivo no gozaba de la confianza de sus corelegionarios. Se le instruyó causa que se le ha sobreseído.
Antonio Gómez Quintero [sic] Colomdice folio 33 vuelto que la noche de autos estuvo en el local de la Juventud sería las siete, estando unos cinco o seis minutos sin que hubiera ninguna reunión. Marcho después a cenar a su casa, saliendo luego marchando al café Orient estando con su amigo Antonio Servera, paseando después con este. No vio en ningún casino a los demás encartados excepto a Pedro Barrequete y Antonio Carbó. También vio a Juan Sirer; al casino no volvió después de cenar. Perteneció a la Juventud Socialista habiendo desempeñado durante un año el cargo de vice secretario de la junta, no habiendo intervenido en propagandas. En concepto de gubernativo ha estado detenido desde primeros de septiembre.
Jorge Sansó Ferrer (a) Femeniesdice folio 34 vuelto, que el día 18 de autos a las siete y media de la tarde marchó a la peluquería del café Mengol donde le afeitó Antonio «Coch», marchando a las nueve a su casa de la que no volvió a salir. Nada sabe de que hubiera habido ninguna reunión en el local de la juventud socialista y no recuerda haber visto a ninguno de los encartados en esta causa, como tampoco a Gregorio Moll (a) Telaye. Pertenece hace años al partido socialista, habiendo desempeñado el cargo de vocal de la junta durante un año, no ha tomado parte en mítines ni en propagandas políticas. Fue detenido a primeros de septiembre sin que se le haya seguido causa.
Pedro Pascual Roig (a) Petró, dice folio 35, que la tarde del día 18, trabajó en uno de los diferentes trozos de tierra que tienen en su casa, después de cenar serían las nueve y media marchó al café Mengol; a las diez y media aproximadamente marchó a su casa sin que volviera a salir, no teniendo noticias de que hubiera ninguna reunión en el local de la juventud aquella noche. Ignora si vio a ninguno de los demás encartados. Perteneció al partido socialista durante dos años dándose de baja en mayo por no querer intervenir más en política; desempeñó el cargo de vice presidente durante dos años, no tomó parte en propagandas ni mítines. Como gubernativo ha estado detenido desde septiembre sin que se le haya seguido causa.
Gregorio Moll Fullana[sic] dice folio 36 vuelto que al nombrar a Pedro Patró como concurrente en la reunión se refería al hijo y no al padre y que no puede asegurar que Juan Calafat estuviera la madrugada en el piso, aunque recuerda lo vio por la tarde en el café. Que no sabe hubiera ninguna reunión lo que puede consignar es que había lo que manifestó en su declaración en el local de la Juventud. Estuvo unos diez minutos en el mismo, observando escuchaban la radio Barcelona y que la cambiaban cada momento haciendo comentarios sobre quien ganaría. El día 18 serían las siete de la tarde estuvo en el café Mengol y Juan Albertí encargó al dicente y a Sirer vigilaran lo que hicieron en unión de Nicolás Alcina. Después de haber pintado dicho Alcina y Sirer distintos emblemas marchistas e inscripciones serían las dos de la madrugada del 19 de julio cuando se retiraron y subieron Alcina y el declarante al local de la juventud. Se afirma en su declaración que en copia obra al folio 3. Después de explicar la actuación la noche de autos de Juan Sirer, Gregorio Moll y el declarante (por dichos hechos fue remitido testimonio al Tribunal de Menores en cuanto al primero, y respecto a los otros dos y Juan Alcina les sigue este juzgado causa), dice que estaban en el piso de la sociedad Miguel Juliá (a) Prune, Antonio (a) Carbó, Jerónimo Femenias, Serafín Nebot, Juan Calafat, Antonio Flaquer, Víctor Alcina, Pedro (a) Petró, Antonio Gómez, Pedro (a) Berrequete y otros que no recuerda.
Nicolás Alcina Sanchosus declaraciones en folios 5 y 37 vuelto que en copia obra la primera, hace referencia a la reunión de autos y dice llegaron al casino a les 3 y media de la madrugada; allí había el padre del declarante Jaime Víctor Alcina, Bartolomé (a) Buch, Serafín Nebot, Pedro Pallecer (a) Berrequete, amo Pedro Juan Sabater, Miguel Juliá (a) Prune, Juan Calafat y hermanos Antonio y Sebastián [sic] Gómez Quintero y otras muchas personas que aquella hora había en el casino. Estuvo un rato en el mismo oyendo que Pedro Berrequete dijo «es preciso acabar con esta gente», refiriéndose a las derechas. Tiene que rectificar que Juan Calafat no estuvo la madrugada del 19 de julio en el casino como había manifestado, si no que se refería que lo había visto antes en dicho local. Que serían las dos y media de la madrugada al retirarse subió a la sociedad con sus dos compañeros Juan Sirer y Gregorio Moll. El declarante manifiesta que no tenían reunión solo estaban de conversación oyendo la radio.
Esteban Gómez Quintero dice folio 41 que no estuvo en ninguna reunión la madrugada del 18 de julio como tampoco recuerda si estuvo la tarde del 18, que de estarlo no pasaría de cinco minutos y antes de las once de la noche. Pertenece a la Juventud de Izquierda Republicana desde unos tres meses antes del Movimiento nacional siendo vocal de la directiva.
Pedro Pascual Flaquer (a) Patródice folio 50 que las ocho y media de la noche del 18 de julio después de cenar fue al local de la Juventud viendo a Antonio Carbó y Bartolome (a) Buch que delante de él subían el piso. Estaba en aquella hora la sociedad llena de hombres y mujeres escuchando la radio. Estuvo breve rato y seguidamente marchó a dormir. Pertenece a la Juventud Socialista desde hace dos o tres años no habiendo desempeñado cargo; no ha hecho propagandas ni se ha significado en política.
Al folio 56 declara Bartolomé Flaquer Pallicer (a) Momeque nunca ha prestado servicio de moso en el café Sampol [sic] ni en el local de la Juventud Socialista. Era socio de dicha Juventud; cree serían las nueve o nueve y media del sábado 18 de julio estuvo en el café, subiendo después al casino viendo diez o doce personas que escuchaban radio Barcelona, no vio ninguna reunión ni oyó lo que hablaban. Que únicamente recuerda vio la noche citada a Jaime Víctor Alcina Sancho, Juan Calafat y Antonio Massanet, que no recuerda viera a Gregorio Moll.
Sebastián Melis Mengoldice folio 61, que subía con frecuencia al casino de la Juventud para servir del café Mengol a los socios concurrentes. Que la madrugada del dicho día subió repetidamente a dicho casino entre cuyos concurrentes recuerda a Juan Calafat y Víctor Alcina dentro de los encartados, que escuchaban con frecuencia las emisoras Madrid Barcelona desconociendo los comentarios que hacían que la noche de autos estuvieron en el local hasta las cuatro y media de la madrugada.
Al folio 64 dice Antonio Flaquer Sanchoque tenía arrendado al dueño del café Sampol [sic] una habitación situada en la planta baja del mismo con salida al exterior, donde instaló la barbería de su propiedad. Que subió la fecha de autos al local de la Juventud ignorando se celebraría ninguna reunión. Que ignora si tenían puesta la radio; como también si los individuos de autos eran concurrentes a la Juventud.
Al folio 69 declara Catalina Servera Alcinaque únicamente detrás del mostrador ha prestado servicio en el café Mengol, que las noches que encima de dicho café se celebraba baile servía alguna gaseosa a alguna mujer, que las noches que celebraban junta no subía porque no dejaban subir al que no era socio y ella no lo era. Que nada sabe referente a si hubo una reunión en la Juventud la noche del 18 al 19 de julio.
Juan Sirer Melisfolio 69 vuelto, se ratifica en su declaración que en copia obra al folio 3; que cuando subió al local la radio funcionaba per no se fijó quien la escuchaba ni con que emisora, no pudiendo añadir nada mas a lo ya manifestado. No recuerda haber visto a ninguno de los individuos de autos excepto a Bartolomé Gili (a) Buch. Rectifica que no recuerda haya declarado, después haber visto a Juan Calafat la repetida noche, pues no lo vio.
Miguel Terrassa (a) Mosondice folios 72 y 74 que fue mozo de la barbería situada en el café Mengol, que la noche de autos se fue a dormir al cerrar la barbería y que nada sabe referente a que hubiera una reunión en el local de la Juventud que está encima del café. No subió a dicho local y a las doce y media se marchó, no pudiendo precisar los individuos que había en el repetido local.
Al folio 79 declara Bartolomé Melis Sansó, que no era barbero de la Juventud Socialista y que sólo trabajaba como oficial del patrono Antonio Flaquer los miércoles, sábados y domingos, ignorando si hubo reunión en el citado local, que ignora también si estuvo puesta la radio y las emisoras que escuchaban. Que la citada noche fueron a afeitarse varios sin que viera a los demás ni oyera conversación alguna referente al Movimiento Nacional, aunque los reconoce a todos como izquierdistas de acción.
Al folio 81 vuelto consta careo entre el testigo Sebastián Melis Mayol  y el encartado Juan Calafat Sirer. El primero se afirma en que entre las doce y una de la madrugada vio a Calafat en el local de la Juventud Socialista, estando sentado escuchando la radio, sin poder concretar hasta que hora continuó allí. Juan Calafat manifiesta es posible le viera hasta las once de la noche, pero que después no. A lo que insiste Melis que más tarde de las doce de la noche estaba Calafat sentado en dicho lugar, a lo que replica éste que no estuvo mas que hasta las once.
Al folio 29 se una oficio del Jefe de la Guardia Civildel Puesto de Artá informando sobre los encartados en esta causa.
Al folio 43 se une el Boletín Oficial de la Provincia con requisitoria llamando a Pedro Pallicer Pascual (a) Berrequete,Serafín Nebot PascualJaime Víctor Alcina SanchoMiguel Juliá Melis (a) Veyeta[sic], Antonio Massanet Massanet (a) CarbóBartolomé Gili Sirer (a) Buch. Al folio 50 consta auto declarándoles rebeldes.
Al folio 52 se une oficio del Señor Alcalde de Capdepera, en que se dice que Pedro Pascual Flaquer es de filiación socialista y algo destacado dentro del elemento joven, teniendo además tendencia a la embriaguez.
Al folio 55 se une oficio del Jefe de la Guardia Civil de Artá informando que el antes mencionado Pascual Flaquerfigura filiado a la Juventud Socialista y Renacimiento Obrero siendo conocido por su izquierdismo acentuado.
Al folio 83 consta oficio del Alcalde de Artá [sic] informando sobre la conducta y antecedentes de 14 de los encartados en esta causa.
 
Considerando. Que se han practicado las diligencias pertinentes para el mejor esclarecimiento de los hechos elévese la presente causa la Ilmo. Señor Auditor de Guerra a los fines del artículo 532 del Código de Justicia Militar.
Así lo manda y firma S.S. Doy fe
Luis Moragues, José Villalonga
 
El cas de Pere Pascual Roig Patró(1893-1980)
 
Com hem vist, un dels detinguts del dimarts 1 de setembre del 36 fou Pere Patró, i el seu cas ens servirà per a il·lustrar l’arbitrarietat amb la qual funcionava la «justícia» feixista.
Després de la detenció va anar a parar al castell de Bellver, on només hi havia presuspolítics tancats en dotze cel·les al voltant del pati i també a les torres. Estaven custodiats per soldats a l’exterior i per funcionaris de presons a l’interior, amb una pèssima alimentació i sense règim de visites. Allà Pere Patró hi va viure l’afer de la bandera, que com ens ha contat Joan Huertas, va acabar amb l’assassinat de tres presos. També hi assassinaren el gabellí metodista Miquel Serra Bessó(Ginard, 1991:31-33).
De Bellver va passar al camp de concentració de Regana, en el qual s’hi està entre desembre i del 36 i març del 37: «[…] a mitjan desembre es posà en funcionament el camp de concentració de Regana, constituït amb uns dos-cents presos procedents de Can Mir i del castell de Bellver. El campament, tancat amb filferrada, constava de set o vuit tendes de campanya. Entre els presos hi havia l’aparellador Miquel Fullana, el dirigent socialista Sebastià Ferretjans, l’apotecari artanenc Cano, el metge de Sant Joan, Sebastià Soler, i el músic Carles Simonceli. Els presos eren vigilats per militars comandats per un tinent d’artilleria; entre ells hi havia el capità d’enginyers Vicente Torres Socazau, uns dels famosos “jinetes de Alcalá”. El treball consistia en la construcció de la carretera Punta Llobera - Cala Regana». (Ginard, 1991:56).
I mentre s’estava a Regana és quan comença la instrucció de la Causa i, juntament amb Jordi Sansó Femenies, és conduït fins a la presó de Can Mir per tal de ser interrogats. De fet, el jutge militar demanà a la Guardia Civil que li portàs tots el implicats, o bé presuso bé fugats, i que fossin tancats dins aquella terrorífica presó (Suàrez, 2011), d’on el gener havia estat tret Baltasar Moyà per ser assassinat a Porreres, com s’ha pogut comprovar científicament.
Com dèiem, estant a Can Mir va ser cridat a declarar, i aquesta és la transcripció de les seves paraules:
 
En Palma a veintitres de abril de mil novecientos treintaisiete; constituido el Juzgado de Prisión Estaciones, […] hizo comparecer al encartado del margen y enterado de la obligación que tenía de decir verdad y de las penas de falso testimonio prestó juramento […] edad 44, casado, natural y vecino de Capdepera, domiciliado en la calle de Regaró nº 12, oficio labrador y que sabe leer y escribir.
Preguntado manifieste si asistió a la reunión que tuvo lugar en el local de la Juventud: Dijo: que la tarde del día diez y ocho trabajó en uno de los diferentes trozos de tierra que tiene en su casa, después de cenar serían las nueve y media de la noche marchó al café Mengol, le afeitó no recuerda que peluquero y a las diez aproximadamente marchó a su casa sin que volviera a salir, no habiendo tenido noticia de que tuviera que haber ninguna reunión en el local de la Juventud aquella noche. Que ignora si vio a alguno de los demás encartados en esta Causa por quien se le pregunta.
Preguntado. Cual es su actuación política y su filiación y si era directivo. Dijo: que perteneció al partido socialista durante dos años dándose de baja el día siete de mayo por no querer intervenir más en política; desempeñó el cargo de vice-presidente de la sociedad durante dos años; que no intervino en propaganda ni tenía parte en mítines.
Preguntado. Cuando fue detenido y cual fue su actuación después del Movimiento. Dijo: que fue detenido el día primero de septiembre habiendo estado en el Castillo de Bellver y en Regana hasta hace siete días, en que fue conducido a esta Prisión. No ha sido encausado, ha estado detenido en concepto de gubernativo; después del diez y nueve de julio no ha hecho manifestación alguna relacionada con el Movimiento Nacional.
Preguntado. Como se llaman los peluqueros del casino socialista. Dijo: que Antonio Flaquer (a) Coch, Bartolomé Melis (a) Segó y Miguel (a) Moron.
Preguntado. Hasta que hora acostumbraban estar los peluqueros los sábados en el café. Dijo: que hasta las doce y cuarto o doce y media.
Que no teína nada más que decir pues lo dicho es la verdad y leída que ha sido su declaración se afirmó y ratificó en su contenido y para que conste la firma […].


 
Pere Pascual Roig a la Manifestación del Primer de Maia de 1932 a Capdepera.

Però realment de què acusaven Pere Patró? Com acabarem de confirmar més endavant, en realitat no l’acusaven de res en concret, potser només de ser socialista. I efectivament va ser vicepresident de l’Agrupació gabellina i també membre de la Comissió Gestora de l’Ajuntament del Front Popular entre el 7 de maig i el 22 de juliol del 1936, en què les autoritats republicanes foren substituïdes pels revoltats.
Però el cas és que tornen a cridar a declarar a Gori Moll, el qual diu que «se afirma y ratifica en su contenido [de la declaració anterior] excepto en que al nombrar a Pedro (a) Patró como concurrente a la reunión de la madrugada se refería al hijo no al padre, cuyo hijo tiene unos diez y ocho años de edad». Es tracta de Pere Pascual Flaquer Patrói el jutge militar ordena a la Guardia Civil d’Artà que el detingui i així ho fa el 15 de maig de 1937 i després el trasllada a Palma per ser interrogat. Allà, entre altres coses, diu que pertanyia a les Joventuts Socialistes i que ja havia estat detingut a l’agost, quan desembarcaren els republicans a Son Servera, però posat en llibertat unes hores després sense ser ni tan sols ser interrogat.
Mentrestant, el jutge ordena el trasllat del pare a la Presó Provincial, on continuarà de manera indefinida en condició de pres «governatiu».
Així les coses, ens trobam que el fill substitueix el pare en la Causa 178/37, i el pare passa a la Presó Provincial fins que el 24 de setembre de 1937 és traslladat un altre cop al castell de Bellver, on acaba el seu periple dibuixat en els papers excretats per la «Justicia» militar.
Per tant, Pere Pascual Roig Patróva passar, com a mínim, un any tancat a diverses presons i camps de concentració, sense judici i moltes vegades sense ni un paper que indicàs la seva situació processal. De fet, si hem de fer cas als papers, no sabem quan ni com va ser alliberat i ens temem que hi va passar bastant més d’un any.
 
La causa cau pel seu propi pes
 
Finalment, el crac Luis Moragues Cabot, comandant d’infanteria i jutge instructor, es veu desautoritzat pels auditors militars, els quals decideixen sobreseure la causa perquè ni ells mateixos acaben d’entendre què és el que va passar realment aquella nit del 18-19 de juliol de 1936 a Capdepera. Ho fan amb aquestes paraules:
 
Resultado que la presente causa nº 178 del corriente año fue iniciada con un testimonio de particulares deducido de la nº 300 del pasado año, habiendo tenido por objeto investigar si en la madrugada del día 18 al 19 de julio del año 1936 se celebró una reunión clandestina en el local que ocupaba la Juventud Socialista del pueblo de Capdepera y si en dicha reunión se profirieron frases encaminadas a oponerse a la buena marcha del Glorioso Movimiento Nacional, sin que de las investigaciones sumariales practicadas haya aparecido prueba bastante para poder estimar que los hechos perseguidos hubieran tenido realización efectiva.
Resultando que llamados por edictos y no habiendo comparecido a la presencia judicial fueron declarados rebeldes los presuntos inculpados Pedro Pallicer Pascual(a) Berrequeta, Serafín Nebot PascualJaime Víctor Alzina SanchoMiguel Juliá Melis(a) Veite [sic], Antonio Massanet Massanet(a) Carbó y Bartolomé Gili Cirer(a) Buch.
Resultando que los demás presuntos inculpados Antonio José Massanet AmengualJuan Calafat SirerAntonio Flaquer ReynésAntonio Gómez Quintero ColomMiguel Moll NebotJorge Sansó FerrerPedro Juan MassanetPedro PascualEsteban Gómez Quintero, éste último detenido en el Fuerte de Illetas, al igual que los declarados rebeldes, son todos ellos de ideología política francamente izquierdista y afiliados a partidos integrantes del Frente Popular, según los informes de la Guardia Civil y Alcaldía que figuran en los folios 39 y 83.
Considerando que cuando no resulta debidamente justificada la perpetración del delito perseguido procede acordar el sobreseimiento provisional de la causa, en méritos de los dispuesto en el artículo 538 del Código de Justicia Militar.
Vistos dicho artículo y el 663 y siguientes del mismo Cuerpo legal,
Procede el sobreseimiento provisional de la presente causa y la suspensión de la misma, por lo que a los encartados declarados en rebeldía, cuya declaración debe ser aprobada y que los demás individuos relacionados en el segundo resultando, a excepción de Esteban Gómez Quintero Colomque continuará detenido en el Fuerte de Illetas, sean puestos a disposición del Sr. Delegado Militar en los Servicios de Orden Público en atención al carácter de sus antecedentes político-sociales, debiendo el Instructor remitir copia de dichos informes a dicho Delegado.
V.E no obstante resolverá.
Palma, a 8 de octubre de 1937. 2º T.
El auditor [signatura il·legible]
*
Palma de Mallorca a 13 de octubre de 1937 - 2ºT.
De conformidad con el precedente dictamen del Ilmo. Sr. Auditor de Guerra de esta Comandancia Militar, sobreséase provisionalmente la presente CAUSA NÚMERO 178 del año actual, en cuanto atañe a los encartados Antonio José Massanet Amengua, Juan Calafat Sirer, Antonio Flaquer Reinés, Antonio Gómez Quintero Colom, Miguel Moll Nebot, Jorge Sancho [sic] Ferrer, Pedro Juan Massanet, Pedro Pascual y Esteban Gómez Quintero, los cuales continuarán detenidos con carácter gubernativo y a disposición del Sr. Delegado Militar de los Servicios de Orden Público, a quien se remitirá por el Instructor copia certificada de los informes que respecto a los citados individuos figuran en los folios 39 y 83, debiendo el último de los citados individuos llamado Esteban Gómez Quintero Colom continuar en el Fuerte de Illetas en la misma situación de detenido en que se encuentra.
Por lo que respecta a los presuntos inculpados Pedro Pallicer Pascual(a) Berrequeta, Serafín Nebot PascualJaime Víctor Alzina SanchoMiguel Juliá Melis(a) Veite [sic], Antonio Massanet Massanet(a) Carbó y Bartolomé Gili Cirer(a) Buch, todos ellos declarados en rebeldía, resuelvo se suspendan estas actuaciones hasta su presentación o captura.
Para cumplimiento de esta mi resolución y demás diligencias de trámite, vuelvan estas actuaciones a su Juez Instructor el Comandante de Infantería D. Luis Moragues Cabot.
El General Comandante Militar
Cánovas
 
Ara bé, tot i això els detinguts continuaran a la presó, perquè realment els «judicis» no serveixen per res i l’important no és fer «justícia» sinó continuar amb la repressió i llevar del mig a totes les persones significades en la defensa de la República.
 
Però, i els fets?
 
De tot això se’n dedueixen un parell de coses, però la més clara és que el president de l’Agrupació Jaume Alzina Sancho tenia raó quan es queixava que les agrupacions socialistes no varen ser avisades de cap perill i, per tant, s’hagueren d’espavilar pel seu compte per a saber noves del que passava i del que podria passar.
Sens dubte, fou a través de la ràdio que els republicans i socialistes s’assabentaren de la revolta militar iniciada al Marroc, encara que, com sabem, els rumors havien començat uns dies o setmanes abans. Ara bé, i què deia la ràdio? Idò a la ràdio el govern republicà tractava de tranquil·litzar la població amb uns comunicats a través dels quals semblava que ho tenia tot controlat i que, per tant, no hi havia perill de res. El mateix 18 de juliol al matí les ràdios deien en nom del govern:
 
Se ha frustrado un nuevo intento criminal contra la República. El Gobierno no ha querido dirigirse al país hasta tener conocimiento exacto de lo sucedido y poner las medidas para combatirlo. Una parte del Ejército que representa a España en Marruecos se ha levantado en armas contra la República, sublevándose contra su propia Patria realizando actos vergonzosos contra el poder nacional. El Gobierno declara que el movimiento está circunscrito a determinadas ciudades de la zona del Protectorado, y que nadie, absolutamente nadie, se ha sumado en la Península a tan absurdo intento. Por el contrario, los Españoles han reaccionado unánimemente y con la más profunda indignación contra esta tentativa frustrada en su nacimiento. (Garitaonaindía, 1988:146)
 
A Capdepera, per tant, es tenia aquesta sensació de tranquil·litat que transmetia el govern de la República en els seus comunicats. El fracàs del cop a les grans ciutats, Madrid i Barcelona especialment, afegia més motius per confirmar aquesta sensació. Els membres més destacats del Front Popular (Esquerra Republicana Balear (ERB), Partit Socialista, Joventut Socialista Unificada (JSU), Grup Femení Socialista i la incipient cèl·lula comunista), es reuniren al local dels socialistes del carrer de la Llum, el qual comptava amb aparell de ràdio, per escoltar les darreres notícies. En aquest local, la Casa del Poble, s’hi arribaren a trobar moltes persones, tant homes com dones, i, com dèiem, de totes les tendències republicanes. Si repassam la llista dels encausats i de les declaracions dels que foren detinguts, veurem que hi havia els dirigents d’ERB, Miquel Julià Prunai Antoni Flaquer Solleric, els dirigents socialistes Jaume Alzina i Xerafí Nebot, a més d’un dels impulsors de la cèl·lula comunista Bartomeu Gili Buuc, com també Joan Albertí, dirigent de la Joventut Socialista Unificada, o Maria Vaquer [declaració de Sebastià Melis Mayol feta el dia 19 de juny de 1937], que havia estat presidenta del Grup Femení Socialista, tots ells acompanyats per una munió de militants de les diverses tendències, entre les quals destacaven els de les JSU, que eren el resultat del procés d’unificació de les joventuts socialistes i comunistes, iniciat feia pocs mesos i ja culminat.
Ara bé, al llarg d’aquesta reunió no sembla que es prenguessin decisions rellevants per fer front al cop, ni tampoc que sospitassin que el feixisme podia guanyar i convertir-se en un perill mortal.
Quant a les declaracions i posteriors acusacions, l’únic que se’n dedueix és que els republicans feren unes quantes pintades per tot el poble, promogudes per Joan Albertí, i que els únics que les feren foren els membres més joves de les Joventuts: Gori Moll Talaia, Nicolau Alzina i Joan Sirer Mecu. Ho feren amb uns carbons que els va proporcionar Pere Sancho Mercadal, el qual no surt citat a la causa perquè ja havia estat assassinat amb un llarg suplici de pallisses i tortures. 
Els tres joves tenien un gelat pagat, perquè feren una feina que s’allargà fins a altes hores de la matinada.
També es va allargar la «reunió» fins molt tard, al llarg de la qual hi passaren, com hem dit, multitud de persones.
Ara bé, la confusió sobre els participants està a l’ordre del dia des del moment en què al mateix edifici de dues plantes hi havia la Casa del Poble, el cafè de Can Mengol i una barberia.
Alguns dels que anaven al cafè o a la barberia es veren involucrats en la reunió del Front Popular i, molts d’ells, s’espolsaren les mosques així com pogueren.
Evidentment, no sabem fins a quin punt alguns diuen la veritat, o si és que feren les tres coses: anar al cafè, al barber i pujar a escoltar la ràdio per tal d’assabentar-se del que estava passant amb el feixisme i els militars.
 
En tot cas, aquella «justícia» militar, feia el mateix que fa avui en dia la «justícia» monàrquica: no persegueixen actes delictius, només ideologia; els rojus sónperillosusperquè pensen d’una determinada manera, no pel que han fet, perquè en el fons tothom sap que ningú no ha fet res malament ni delictiu, i només la «justícia» actua d’una manera criminal, talment com ho fa ara mateix.
Molts d’aquells homus i dones, molts d’ells joves, passaran llargues temporades a presons i a camps de concentració, moltes vegades sense judici i de manera completament arbitrària. Alguns dels nostrusprotagonistes d’avui moriran pel camí: el primer, Pere Sancho Mercadal el mateix 1936, com hem dit; també Bartomeu Gili Buuc, assassinat a Menorca el 1939; i Gori Moll Talaia morirà el 1943 en un hospital militar de les colònies africanes. D’altres, com el mateix Pere Patró, pare, o Joan Huertas, passaran una llarga temporada a la presó sense que ningú els acusi de res obertament i tenguin dret a una defensa.
 
 
Epíleg
 
Vull acabar aquest article amb una text de Joan Rai, com moltes vegades he fet al llarg dels meus escrits. És un plany per la mort d’un amic seu, company de joc i desventures, perquè tots dos varen viure una gran part de la seva infància amb els pares perseguits i empresonats. El pare de Joan Rai era Serafí Nebot i la mare Maria Vaquer; el pare de Colau Pascual, l’amic coral de Joan Rai, era en Pere Pascual Roig Patrói, per tant, tots dos fills d’empresonats i perseguits.
Això, per tant, és un epíleg, però també és una de les conclusions que es poden confirmar tant amb el meu text, com amb el de Joan Rai: les conseqüències del fets de juliol de 1936 es varen allargar en el temps i varen ser vàries les generacions que en patiren les conseqüències.
Espanya no ha sabut i no ha volgut tancar les ferides i els protagonistes de tots aquells disbarats han continuat manant des de les estructures de l’Estat, moltes vegades fins i tot amb els mateixus noms, perquè els càrrecs han passat de pares a fills. Això mateix és el que ha passat amb els derrotats: la seva derrota ha passat de pares a fills, i més tard als néts, i, per tant, encara són moltes les generacions que se senten amenaçades per un Estat que mai no ha volgut assumir els valors democràtics que encarnava la República, talment com ara mateix la democràcia és encarnada per la nostra República catalana que alguns mai no deixarem de perseguir fins que no la poguem fer efectiva i real, perquè, com ja he dit altres vegades, aquest és el nostrusomni i també el nostrudret.
 
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
 

 
Plany de rèquiem
 
Ens has deixat, Colau.
Ens has deixat.
I un plant de dol ha enfosquit l’aubada.
Sí, Colau, ens has deixat i, amb l’acorada de l’angoixa trepenant-me el pit, el pensament, per a alliberar-se del dolor, ha pres volada cap a contrades més plaïbles d’un ahir llunyà.
 
Érem joves, molt joves.
Érem nins.
Érem nins d’un temps difícils, d’escasseses, de penúries, d’estretors i, sobretot, de fretures.
Perquè no teníem res ho freturàvem tot.
Recordo aquell matí que, des de l’habitació de ca la padrina, on dormíem el meus cosins i jo, sentírem l’esclafit d’un tret dins l’ametlerar de son Magdalè.


Ens posàrem a l’aguait: uns homes vestits de blau, fusell en mà, corrien entre els ametlers.
Més tard un veí contava la feta al padrí: Aquest matí han caçat en Patró.
Aquell Patró era el teu pare.
Per una mena de simbiosi d’amics-parents entre els teus pares i els meus padrins, aquella nit vengueres a jeure amb nosaltres.
I fórem quatre a fer-nos, des de la nostra ignorància i feblesa, preguntes sobre la bogeria que fou aquella maleïda guerra.
I així et vaig conèixer.
Així ens coneguérem.
Així començàrem una amistat que, malgrat al llarg de la vida no hàgim tengut molta convivència, l’hem duta estotjada al punt més noble dels nostres sentiments.
Com una garantia.
Com una penyora d’un valor compartit.
I ara ja, quan amb els anys tenim necessitat d’apaivagar les nostres angoixes, de fer balanç, sempre tornam a la infantesa.
I la meva infantesa està plena dels meus cosins i de tu. Formares part del nostre cercle familiar, del grup d’amics, de nins que jugàvem a ser homes, que anàvem descobrint a poc a poc, perquè aleshores tot era silenci i misteri, com n’és d’intrincada la vida quan manquen la llibertat i la comunicació. Compartir la vida és molt bo de dir, però, a vegades, és mal de fer. I aquell camí de jocs, berenades, sestes, preguntes i descobertes compartides, el férem junts per les contrades de son Magdalè i es Regueró.
Per tot això, que ningú s’estranyi si ha vist que se m’humitejaven els ulls quan davant mi es parlava del perill que corria la teva vida, perquè el neguit em repicava els polsos, com dues esquelles.
 
I al matí, en assabentar-me de la teva mort, ha estat com un cop als buits, que m’ha trencat l’alenada. I he plorat.
Sí, he plorat.
He plorat per tu, per mi, per la vida i per la mort, i per aquells temps que, malgrat tot, foren delitosos.
Ens has deixat, Colau.
Avui.
Ens has deixat avui, un dia de febrer, esplendorós de llum i de bonança, quan els ametlers han esclafit de blancors i tot l’aire s’omple de la seva flaire.
Un dia en què la saba puja de la terra a les branques en un concert generós d’existència, de vida.
I tu l’has perduda.
Irremissiblement.
S’ha aturat el rellotge de les teves hores.
Tots els rellotges.
S’han acabat les petjades que feien camí.
Totes les petjades.
El darrer batec ha emmudit els polsos.
Tots els polsos.
El silenci s’ha omplert de silencis.
De tots els silencis.
I allà dalt, per les contrades dels estels, hi ha un concert de llumades entonant les benaurances.
Totes les benaurances.
I t’imagino, vull imaginar-te, més enllà de la vida, la immensa planícia d’un sementer d’eternitat.
Vull imaginar-te muntant un tractor de potent cilindrada traient el goret de les contrades estelars.
Vull imaginar-te obrint solcs entre els núvols per a sembrar-hi les llavors miraculoses de la pau.
I que la collita et sigui generosa.
Una abraçada.
 
Joan Rai
Cap Vermell(febrer 2002), p. 27.
 
 
 Pere Pascual Roig, Colau Pascual Flaquer i Francisca Flaquer Ferrer.

 
Bibliografia
 
Capellà, Margalida (2009). Dones republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939). Vol. I. Palma: Lleonard Muntaner.
Capellà, Margalida (2014). Veus republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939). Vol. III. Palma: Lleonard Muntaner Editor. 
FlaquerLlull,Miquel (2016). «La idea és infinita»: El socialisme a Capdepera (1900-1936).Palma: Documenta Balear. 
Garitaonaindía, C.(1988): La radio en España (1923-1939): de altavoz musical a arma de propaganda. Madrid: Siglo XXI.
Ginard i Féron, David (1991). «Centres de reclusió a la Mallorca en guerra (1936-1939)». A: Randa, 28, p. 19-67.
Ginard i Féron, David (1994). L’esquerra mallorquina i el franquisme. Palma: Documenta Balear.
Ginard i Féron, David (2012). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears (1930-1950). Palma: Documenta Balear, vol. I. 
Ginard i Féron, David (2014). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears (1930-1950). Palma: Documenta Balear, vol. II. 
Massot i Muntaner, Josep (1987). El desembarcament de Bayo a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Morey, Jaume (2016). Artà: llarg camí cap al desastre. Palma: Documenta Balear. 
Negreira Parets,Juan J. (ed.) (2006).Ordeno y mando: los bandos y edictos durante la Guerra Civil en Baleares. Palma: Lleonard Muntaner Editor.
Quetglas, Damià (1986). «La fornada dels capells de palma». Memòria Civil 35 (31 agost).
Sanllorente, Francisco (2005). La persecución económica de los derrotados. El Tribunal de Responsabilidades políticas de Baleares (1939-1942).Palma: Miquel Font Editor. 
Suárez Salvà, Manel (2011). La presó de Can Mir: un exemple de la repressió feixista durant la Guerra Civil a Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner.
 
 
 
 
I shut my book.
It was all behind me, all in the past.
 
Ahead, as I have said, was silence.
 
I spoke to no one.
Sometimes the phone rang.
 
Day alternated with night, the earth and sky
taking turns being illuminated.
 
Vaig tancar el llibre.
Tot era al meu darrere, tot en el passat.
 
Davant, com he dit, hi havia el silenci.
 
No parlava amb ningú.
De vegades sonava el telèfon.
 
El dia alternava amb la nit, mentre la terra i el cel
feien torns per a il·luminar-se.
 
Louis Glück
versió catalana de Núria Busquet