"A les Balears va ser prou conegut a Menorca, especialment a Maó i Es Castell, on s'obriren centres espiritistes que editaren una revista: La Estrella Polar. A Mallorca era conegut a Palma, però únicament arrelà a Capdepera."







                                                        

 El proper 12 de maig l'Associació Cap Vermell presentarà al Teatre de Capdepera un llibre sobre l'espiritisme local, del qual som autor. El discurs que expòs a dit treball ha madurat durant anys a partir d'uns interrogants bàsics: Com havia arrelat a Capdepera una creença gairebé desconeguda a Mallorca? I, ¿quins trets socials, econòmics i culturals ho feren possible i, alhora, ens diferenciaven dels altres pobles de l'illa?

L'espiritisme ha format part de la cultura europea. Nat a mitjan segle XIX, es va estendre per França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Rússia i per la costa mediterrània espanyola, amb una especial incidència a Catalunya, on es va fer molt popular. A les Balears va ser prou conegut a Menorca, especialment a Maó i Es Castell, on s'obriren centres espiritistes que editaren una revista: La Estrella Polar. A Mallorca era conegut a Palma, però únicament arrelà a Capdepera.

Capdepera va saber connectar amb la cultura europea més inquieta i innovadora; es podria afirmar que, aleshores, era el poble mallorquí més europeu de tots. La relació es formalitzà per una doble via: la comunitat metodista local (any 1879), que formava part de la Societat Missionera Metodista Anglesa, i l'espiritisme, que xuclava de la cultura francesa via Barcelona.

Ben aviat es va comprovar que tot allò que ens acostava a les inquietuds europees ens allunyava de la cultura heretada. Mentre la majoria dels illencs consideraven que la nova societat que s'anava imposant introduïa uns canvis religiosos, ideològics, econòmics i socials gairebé diabòlics, una part dels gabellins els feren seus i canviaren el rumb de les seves vides.

La portada del llibre intenta resumir el que acab d'esmentar. El fons és Capdepera, on apareix un grup de dones i nins descalços fent llata, formaven part de la vetlaria de na Velleta, un dels principals indrets divulgadors de l'espiritisme local. Enmig de la fotografia, un requadre, en el qual es reprodueix l'escena central d'un quadre del pintor francès Eugene Delacroix (1798-1868) que du per títol: Jacob lluitant contra l'àngel, una metàfora de la lluita de l'home per alliberar-se del passat que l'assetjava i el mantenia dins la foscor. L'espiritisme era qualque cosa més que una creença; representava la rebel·lió de l'home vers la societat tradicional, un llum d'esperança per a aquells que albiraven un món millor.