LA PERFECCIÓ DE LA TÈCNICA,

o la ciència avança que és una barbaritat


“Pàgina Indòmita” no ens deixa temps ni per a alenar. Ha publicat -a la fi en castellà!- la imprescindible obra de Friedrich Georg Jünger “La perfecció de la Tècnica”, orientadora dels moviments ecologistes alemanys de la segona meitat del segle passat, malgrat ser un llibre d’inspiració conservadora. Espanya, que econòmicament funciona, culturalment i social duu 70 anys d'endarreriment respecte d'Alemanya, que el llegeix des de 1946. Pot una nació culturalment endarrerida ser econòmicament avançada?
 
“La perfecció de la tècnica”, un clàssic indispensable, ressona en els escrits dels qui posteriorment han meditat sobre la tècnica i la societat, des d'E. Jünger, Heidegger, Munford, McLuhan, etc., fins a David F. Noble i els moviments polítics anticapitalistes.
 
Simplicissimus opina que la tècnica és neutral, depèn de l’ús que se'n faci i aviat treu l’exemple del bisturí, que en mans d’un cirurgià salva vides i en les  d’un assassí n'escapça. Simplicissimus, amb la seva saviesa tècnica, no sap que viu condicionat i forçat a pensar de determinada manera, que la seva mentalitat és la de la  tècnica i que participa de la consciència tècnica. El pensament funcional de Simplicissimus s’interessa per la perfecció de l’organització de la tècnica (la raó instrumental), treballa al servei de la tècnica i està mancat de la independència que li permetria una visió de conjunt del desenvolupament causat per la mecanització i organització de la labor humana. La mentalitat tècnica de Simplicisimus amaga una desmesurada ambició de poder que devora la vida, no debades les societats tècniques van acompanyades d’una creixent burocratització en mans de la casta dels escribes. Tècnica i capitalisme/socialisme es retroalimenten. La simplicitat de Simplicissimus li ha arribat a fer dir que la revolució es fa amb telèfons mòbils i que la democràcia arribarà via Internet. Simplicissimus creu que la vellesa és una malaltia i treballa per a guarir-la. Simplicissimus controla el temps mort fins a l'extenuació i no el pot perdre llegint bajanades. Simplicissimus es defineix  pragmàtic (que vol dir que no hi veu més enllà de la punta del seu nas) i no s’interessa per aquest llibre insubstituïble. Simplicissimus no l’ha de llegir, no el llegirà,  queda enfora de la seva comprensió del món, del seu horitzó vital, i si el llegís contradiria l’esperit tècnic i és comportaria com un traïdor al progrés (o hem de dir a la Humanitat?) A “La perfecció de la Tècnica” no se li ha encunyat el segell “nihil obstat” progressista1.
 
1. El proletariat amb consciència de classe i les seves institucions, encara que no ho vulguin ni ho pensin, participen de l’expansió del món tècnic i, per tant, col·laboren en l'explotació de l’home per la tècnica. Per a desesperació de l’amu en Miquel Llull, els metodistes i socialistes gabellins aportaren el seu granet d’arena al procés del domini de la tècnica. L’autor escriu: “...el filantrop que, en l’era del progrés tècnic, sent llàstima pels esclaus que accionen la roda dels molins de pedal és un neci si no té present que el progrés tècnic no te altra objectiu que la construcció de molins de pedal de dimensions gegantines”.