Si m'ho permeteu, faré a títol personal un concepte de populisme. Populisme és donar a cada dona que tenguí un nadó un bono de 2500€ encara que s’asseguin als Consells de Ministres i cobrin 5000€ de sou cada mes. Com la senyora Carme Chacón en els seus millors anys d’en Zapatero. Populisme és tallar el tráfic de les ciutats per la victoria en un partit de futbol com si fossis tú mateix el principal beneficiat d’aquesta victòria. Populisme és regalar 400€ a cada ciutadá així per així com feu Zapatero a la campanya electoral del 2008. És el que ha fet Rajoy en els seus anys de govern enganyant amb els impostos. És anar de plaça en plaça per tot arreu demanant firmes per tombar un Estatut democràtic i respectuós… (també una proposta populista, la de l'Estatut).
Si els mitjans s’enfocassin en l’arrel de les noticies, si anassin directament al cor de la notícia les coses, no agafarien aquest caire tan “populista” i agressiu. Hi ha molt més al darrere, d’allò que ens conten a la tele. I aquest cas en concret, el del Brexit, no n’és cap excepció. Com he dit abans, aquest resultat no ha agradat a qualcú important, no només als politics que veim (els convencionals), i alhora será aprofitat per poderosos moviments a l'ombra i no tan a l'ombra. Ultradretans i més…, per tot Europa, a Dinamarca, a França, a Holanda, a Polònia, emprendran iniciatives consemblants. Cosa que acabaría de rematar el projecte globalista de la Unió Europea. I si trontolla la Unió Europea com a projecte, també caurá amb ella el TTIP, i amb el TTIP podría caure també el TPP i altres grans projectes d’integració globalista que representen passes indispensables cap el Nou Ordre Mundial projectat per les elits globalistes i el seu somni d’un govern unificat planetari. Davant aquesta perspectiva d’enfonsament, només els quedará una via per a “convèncer” al món de la necessitat d’aquesta globalització i centralització del poder: fer veure a la resta del món que l’alternativa és el CAOS ABSOLUT, la guerra i la destrucció. Fer-nos veure, a les poblacions de tot el món, que abandonar aquesta globalització i tornar al model anterior, on el poder recau en mans dels estats-nació, és retornar a “la barbàrie del passat”, a les guerres entre nacions que vérem a la Segona Guerra Mundial, a “las persecucions ètniques, al racisme i a l'imperi de la xenofòbia”. Tal i com digué la senyora Cospedal en el seu dia, “o el PP o la nada”.
Així dons, el Brexit, sembla que posa en perill les aspiracions d’unes èlites que cada vegada estaven més aprop d’assolir els seus plans de dominació mundial i optin per desfermar el CAOS. I no ho tendrien gaire difícil, de generar divisió, si els qui s’oposen a aquets plans globalistes són personatges racistes, xenòfobs, ultradretans i, per què no dir-ho també, els populistes. Sí, populistes, de la lògica. El gran problema és que els pobles han permès que els que s’apoderin dels discurs opositor a aquest esgarrifós Nou Ordre Mundial en construcció, siguin una banda de beneits amb tics feixistes, enrabiats perquè aquets planificadors globalistes els havien deixat a un costat i ni tan sols els havien deixat les miques d’aquest cobdiciat pastís.
Molt poca gent sap, per exemple, que Grècia (també amb govern populista), de la que ja no es parla gens als mitjans ha posat a la venta més de 71.000 propietats públiques per saldar el deute amb la Unió Europea. Des d'illes petites i no tan petites, passant per llocs arqueològics de gran valor històric i mundial fins a qualsevol aeroport i port. Holanda també té projectes comsemblants al del Regne Unit…
Davant aquesta situació de desestabilització a la UE, és més que possible que després de les eleccions es produesqui un “gran pacte nacional” entre els dos grans partits democràtics de tota la vida, amb el pretext de "garantir la máxima estabilitat per afrontar els greus desafiaments externs i interns que afronatrá Espanya”.
Miquel Estelrich
