L'amic Joan Sancho Calafat ens ha remès una col·laboració de Miguel González . que publicam en dues parts.
Miquel és nascut al barri palmesà de Santa Caltalina i resideix a Catalunya.
Ens ofereix un recorregut , en vers, per llocs emblemàtics de la geografia catalana
La meva terra és terra,
muntanya nevada,
mestral i tramuntana.
El racó més remot està amagat rere les muntanyes.
LA VALL D'ARAN, LA VALL D'ARAN,
ERA LA VALL
Amb son propi idioma, que no és castellà,
ni català..., és un idioma, l'aranès, amb arrels basques.
Perquè en un passat remot, segons els experts,
els bascs ocuparen aquestes muntanyes.
És l'única terra d'Espanya que guaita a Europa, observa la Gàl·lia en comptes de contemplar la Hispània, i el seu riu Garona cap allà se'n va, a banyar el sud de França i arriba fins a l'Atlàntic, a moltes llegües d'Espanya.
La meva terra és terra
atalaiant la distància,
la silueta ben estimada
del Canigó,
ja en terres de França.
El Canigó, que, amb la seva flama,
la nit de Sant Joan,
a totes les fogueres infon la seva màgia.
La meva terra és terra,
frontera pirinenca
entre França i Espanya.
La carolíngia MARCA HISPÀNICA.
Muntanya rere muntanya,
fins al cap de Creus,
s'endinsa en la Mediterrània.
La meva terra és aigua.
LA COSTA BRAVA
Però abans, des del centre de la carena pirinenca
CASTELLAR DE N´HUG
On la meva terra també
es transforma en aigua,
i, convertida en Llobregat,
saltironeja fins a la planura baixa,
acompanyada del Ter,
per ciutats medievals,
Camprodon, Sant Joan de las Abadesses,
Ripoll, Besalú, Berga, Cardona...,
que abraça. I bot rere bot,
por la Colònia fabril o tèxtil,
una després de l'altra,
va convertint en or
tot quant banyen.
Amb l'esforç de l'home,
amb la potència de l'aigua.
La meva terra és terra,
la meva terra és aigua.
Fins arribar a la Muntanya Santa.
La Verge de Montserrat,
des del cim de la muntanya,
tot Catalunya abraça,
mentre el riu els seus vessants banya.
TERRA, MUNTANYA,
RIU, AIGUA
seguint son camí, fins a les terres baixes.
El delta del Llobregat a la dreta,
a silueta de Montjuïc a l'altra banda,
la muntanya que “en teoria”
la Ciutat Comtal guarda.
I aquí acaba la primera tapa,
em retir a descansar a casa,
demà serà un altre dia.
Quedam per a una altra jornada?Miguel González Quevedo.
