La Diada de l’Onze de Setembre de 2014 passarà a la història per la quantitat d’independentistes radicals que van prendre els carrers de la ciutat comtal.

Donada la tragèdia i la magnitud dels fets, l’enviat especial de Cap Vermell a Barcelona ha optat per acompanyar de text el testimoni gràfic enlloc d’acompanyar el text de la notícia amb fotografies. Avisem, però, que aquestes poden ferir la susceptibilitat d’alguns lectors (normalment, dels qui no tinguin massa sensibilitat).



Els grups estaven constituïts de persones de totes les edats, tal és el grau de transmissió genètica de l’independentisme.



Els carros blindats fets a casa no van faltar, per atiar el foc.


Els ciutadans que no anaven equipats amb la indumentària oficial havien de fugir com podien.



Els manifestants vigilaven l’arribada de les forces contràries per atacar.



Les proclames propagandístiques eren arreu.


L’ambient traspuava violència i agressivitat.



Els signes contraris a les idees independentistes eren cremats i trepitjats.



Els activistes més perversos  prenien drogues de tota mena.



Els manifestants actuaven en escamots organitzats que es podien identificar per les samarretes.


Els radicals van intervenir els semàfors del carrer per indicar amb llum verd els moments clau de les consignes i accions més violentes.



Els activistes disposen de cans ensinistrats especialment.



Grups violents van capturar membres dels partits de l’oposició.


També veiérem accions preses de batalles històriques, com la de Troia, però enlloc de cavalls feren servir gegants.


Uns dels efectius més subversius dels independentistes radicals són les colles castelleres.


Encara que ho varen intentar, els manifestants no varen poder abatre cap helicòpter. Ni tan sols els seus.


Ja de tornada cap a casa, després de destruir gran part del mobiliari urbà i instal·lacions privades, els manifestants actuaren contra vehicles privats.

Vàrem poder fotografiar agents subversius ocults sota disfresses de tota mena.


Fins i tot acabada la manifestació la violència perdurava.


No hi faltaren records patriòtics a caiguts per la causa.

Vehicles militars van haver de prendre part per acotar la zona del conflicte.


Els manifestants prengueren els parcs infantils per recuperar forces.



Tal va ser la violència explicitada que ni els ciutadans i ni altres pepes no s’atreviren a sortir al carrer.

L’enviat especial del Cap Vermell ha optat per donar cobertura a la notícia de la Diada d’enguany utilitzant el mateix tipus de llenguatge des-informatiu i embolicador que es fa servir, des de fa anys, als mitjans de comunicació nacionals de més prestigi i major tirada. Potser així rebem algun premi Pullitzer.

El corresponsal disposa del text escrit d’una manera més planera explicant els fets tal qual els va viure. Però ningú no es creuria que no hi va haver cap incident ni cap acte de violència i que tot va ser una Festassa, en majúscules. Per tant, el reporter informa que aquesta notícia està escrita en estil groguenc per molt que la revista es digui com es diu.