Sobre la inutilitat de la por en campanya electoral

Image

   L’únic argument que ens han donat per votar l’esquerra espanyola és que no guanyi la dreta, perquè, diuen, la dreta fa por. És vera, la dreta espanyola fa por. Però també en fa l’esquerra espanyola si guanya per majoria absoluta, perquè llavors li surt ànima jacobina i ultranacionalista que amaga quan li convé. 

   Però és que a més, per què hem de tenir por de res? Aquesta por és una reminiscència predemocràtica que ens hauríem d’espolsar del damunt i que demostra que Espanya no és un estat democràtic homologable a les altres democràcies europees: el Regne d’Espanya és en realitat una “República Bananera”. I la prova d’això són els miserables debats que han perpetrat dos individus pobres d’esperit democràtic, que no han dubtat en posar-se d’acord en tot per tal de massacrar allò que, despectivament, en diuen minories. 

   La xuleria que han mostrat al llarg d’aquestes darreres setmanes, ens hauria de fer pensar que aquesta pel·lícula no va amb noltrus. Tots els que no combregam amb les rodes de molí del nacionalisme espanyol ens n’hauríem de sentir exclosos i no ens haurien de fer ni fred ni calor els seus arguments. Ens hauríem de negar a jugar al seu joc de dretes i esquerres perquè, en realitat, aquest joc amaga una gran estafa.

   Basta veure el que diuen que faran: res. No hi ha idees, no hi ha arguments. Tan sols amenaces als diferents, i crits, i odi, i xenofòbia contra noltrus i la nostra llengu. I a Espanya, ningú no ens defensa ni ens defensarà mai.

 

   Perquè no entenen res de solidaritat internacional, de drets humans, de drets democràtics. Per ells Espanya és una capoladora de tots aquests drets, forma part de la seva ideologia reaccionària i estantissa i als diferents ens veuen com un perill a eliminar.

   Però no cal tenir por. No hem de tenir por. Són ells que haurien d’estar preocupats d’oferir aquest espectacle denigrant davant tot el món, de mostrar aquestes misèries nacionalistes tan primàries i decebedores per a qualsevol persona amb una salut mental mitjanament decent, per a qualsevol persona amb un sentit de la democràcia mitjanament normal.

   Ho vàrem poder comprovar l’altre dia: a Espanya encara no tenen clar quins són els drets i quins són els deures dels seus ciutadans, que hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona i això no subleva a ningú més que als propis damnificats, que som noltrus. Ells encara veuen els efectes del sistema colonial que han imposat com la cosa més normal del món.

 

  Convé recordar-los que el colonialime és incompatible amb la democràcia i ara en tenim una oportunitat per fer-ho.  

Miquel Flaquer Mariner i nàufrag del Golea  

 

Per a ampliar informació, recoman llegir aquests dos articles de Vicent Partal i Alfred Bosch:  

Vicent Partal   http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2767168  

Alfred Bosch   http://paper.avui.cat/article//ultima//118988/idioma/plasta.html