2014:  50 ANYS DE “LA MUJER DE PAJA” I DE “MARISOL”


Joan Sancho Calafat “Jusàn”


 Fa quasi mig segle que, per espai d’ uns anys, a la sala que encobeïa la “Hermandad de Labradores y Ganaderos de Capdepera”, més tard Cambra Agrària, ubicada a la plaça principal del poble, s’instal·là una mena d’associació de la premsa a nivell local, que congregava tots aquells que, aleshores, teníem inquietuds d’escriptors, narradors o, simplement, contadors d’històries (que no és el mateix que historiador).

Els qui escrivíem cròniques als periòdics d’aquell temps, també ens hi sumàrem. Tots junts, el membres d’aquella associació col·laboraven a l’uníson amb el “Cabildo” de la Germandat de Llauradors i Ramaders, en l’organització de les festes del patró, San Isidro Labrador (titular de Madrid), al mes de maig. Com que l’entitat estava regentada, en qualitat de secretari, per l’imponderable 
Jaume Tous Flaquer, conegut com a “Jato”, aquest posava a l’abast dels qui formaven l’agrupació de corresponsals una dependència d’aquell edifici on poder efectuar la nostra labor.  Però en Jaume, tot i ser el cap, romania fidel a la seva implicació amb la premsa “del Movimiento”, la que portava “el yugo y las flechas” como estendard. En “Jato” era el representant local del diari “Baleares”, que res té a veure, ni per casualitat, amb el “Balears” digital actual, en llegua catalana.

L’admirat Jaume, amb més de mig segle d’informació a l’esquena, com a germà gran,  tutelava els més joves que pul·lulàvem pel també anomenat Sindicat. D’aquella època, he localitzat cròniques, notícies i informacions, entre les quals, intrínsecament, el segell d’en “Jato” i és present. Algunes, les vull destacar:

RELIGIOSA PARTICIPA A UN CURS DE TRACTORISTA.- Sis dones, entre les quals una religiosa franciscana del convent de Capdepera, han participat en el curs per a conduir tractor, organitzat per la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” i  mitjançant efectius de la Jefatura Provincial de Tráfico. 45 homes també han realitzat l’examen de teòrica en els salons de l’entitat agrària, davant 6 inspectors, dividits en tres torns. Les proves de conducció de tractor s’han efectuat al camp d’esports de s’Alzinar. Aquest carnet possibilita la conducció, a més de tractor, de vehicles fins a 9 places i remolcs acoblats.  L’èxit ha estat majúscul ja que eren molts els que havien agafat mania a haver-se d’examinar de cotxe a Manacor o a Ciutat, i aquesta modalitat de tractor els facilitava l’adquisició d’un cotxe de petita cilindrada.

Monja franciscana que participà amb els tractoristes

“MARISOL”, PEL·LÍCULA A CALA RAJADA.- Convidats pel director-propietari de l’hotel Aguait, Joan Moyà Massanet, hem assistit a la vetllada de festa dedicada a l’actriu i cantant infantil Marisol, que es troba a Mallorca, concretament a Capdepera, filmant la pel·lícula “Búsqueme a esa chica”, que té com a escenaris naturals i exteriors la platja de cala Agulla i els jardins de ca’n March,

Imatge de Marisol. El “Dúo Dinàmico” sobre la gespa de ca’n March

 

A la vetllada hi ha pres part el “Dúo Dinàmico” (Manolo i Ramón) que tenen, també, una intervenció de curta durada a la producció cinematogràfica esmentada, per la qual cosa retornen a Barcelona al dia següent. Ens va sorprendre i alegrar el fet de poder assistir a un visionat de prova de les imatges rodades al nostre municipi,  que tingué lloc al teatre Principal de Capdepera, cedit per don Gabriel Balaguer.  I el més curiós, poder  veure com el director Fernando Palacios anava corregint, “in situ”, alguns errors als actors que hi prenien part, per la qual cosa s’havia de repetir el rodatge, que va transcórrer al nostre municipi durant el mes de juny de 1964.

Grup convidats a l’hotel Aguait, a la festa de Marisol

LA MUJER DE PAJA.- Assistim a una part de la filmació de “La mujer de paja” a Artà, la Colònia de Sant Pere i Cala Rajada. Ens alegrà contemplar com la dona de l’amo Antoni Melis, madò “Barruana”, de Capdepera, tenia un “rol” destacat a la pel·lícula.

Madó Barruana i el seu company a la pel·lícula, amb Gina

 L’actriu italiana Gina Lollobrígida  (la de “Trapecio” i “La mujer más guapa del mundo”)  i Sean Connery (que en el futur donaria vida a James Bond 007)-- són els actors protagonistes. A Cala Gat, al desembarcador de ca’n March, la parella de famosos realitzà diferents escenes que pogueren ser presenciades per molta gent, des de dalt del turó. A la residència dels senyors Cumberlege, a Son Moll, on feia estada Connery, per ser de la mateixa nacionalitat que els propietaris i amic de la família, “Jato” pogué parlar amb aquest actor i amb el director de “La mujer de paja”, Basil Dearden, amb l’ajuda del conegut empresari hostaler local Hans Hasse  i en presència de la filla i del fill dels senyors Cumberlege.

Gina Lollobrígida en el camionet de ca’n Barruà

Aquest any 2014 es compleix – a principis de setembre – el mig segle de la filmació de la pel·lícula “La mujer de paja”.

PROFUSIÓ DE CRÒNICA SOCIAL.- Les cròniques setmanals de “Jato” era rara la vegada que no anaven ben atapeïdes de notícies de caire social. No hi havia esdeveniment al poble en què en Jaume no hi fos present, en companyia del seu gran col·laborador gràfic Xesc Vives, per a cobrir la noticia, a més de la solada d’informació que arribava a la seva oficina de la plaça de l’Orient. Repassant un arxiu recopilat d’aquells temps, es pot llegir, per exemple, la gran millora que va suposar l’asfaltatge de la carretera Capdepera-es Carregador; l’èxit del cavall de carreres local “Ursus” o les actuacions de “Pincelada Española” arreu de l’illa.

 M’he entretingut  a contar-les i els puc ben assegurar que a les cròniques d’en “Jato” hi ha 358 noces, 237 natalicis, 27 bateigs, 119 defuncions, i inclús hi trob dues extremuncions i 33 confirmacions. De ben segur, n’hi deu haver moltes més.

Per cert, tornant al fotògraf “Gatova” – que, malauradament, morí a Canàries, on va es va casar –, aquest comptava amb un eslògan per a la promoció de la seva producció d’imatges: “Foto Vives, mejor que la realidad”,  original de “Jato”; com també aquell altre, fruit del constant optimisme d’en Jaume, per anunciar les delícies, al estiu, d’un gelat casolà que es distribuïa pels carrers del poble, amb un “carrito” (com, arael de les “Herbes de ca’n Planetes” ) i que s’expandia pel micròfon:  “ M O – M A …. MOMA, el màs dulce helado. Pruébelo!”, referint-se al frescs ingredients d’ elaboració pròpia per part de la família gabellina coneguda pel malnom de “Moma”, bona gent.

La vida parroquial gabellina  i, sobre tot, les activitats d’Acció Catòlica tenien, al diari “Baleares” un ressò especial. Com també els partits de futbol disputats en totes les categories regionals, pulcrament detallats setmana rere setmana, amb la imparcialitat que cal a un bon redactor. Visitants il·lustres, turisme, millores als hotels, les festes de l’any i, de forma molt especial per la seva implicació, les de Sant Antoni, a Capdepera, i Sant Sebastiá a Cala Rajada, com també les de Canyamel i, alguns anys, a Cala Mesquida.  Així mateix, les celebracions familiars, que amb tota seguretat no devien donar treva al corresponsal, si havia d’anar pertot arreu, per poder informar amb cura. Informació a balquena, que realitzàvem i a la qual donàvem forma els que concorríem un dia sí i l’altre també, en aquell pis del gran edifici de ca’n Creu, que, temps enrere, també albergà les Escoles del poble.

Basil Dearden i Hans Hasse amb “Jato”

ESPERANÇA MENDIOLA, SEBASTIÀ PASCUAL, MIQUEL GARAU…, I UN AVIÓ CAP A MADRID - La cantant lírica Esperança Mendiola  fou l’estrella del magne concert que, amb motiu de Sant Isidre Llaurador, se celebrà al Teatre Principal i en el qual participà la coral “Mare de Déu de l’Esperança”. Entre els components del cor local, despuntaren Sebastià Pascual Rosselló i Miquel Garau Aguiló, que interpretaren un “solo” cadascun i, a més, un duet amb Mendiola.
 
Anagrama coral Mare de Dèu de l’Esperança. Sebastià Pascual Rosselló.

 

Al finalitzar l’actuació es va retre un homenatge als components d’una agrupació folklòrica local, de la qual la informació no ofereix més dades, únicament la fotografia que il·lustrava la notícia, sense altre comentari,  i que podem adjuntar avui. Per a aquesta representació es va dibuixar el que, sembla, va servir durant un cert temps d’anagrama de la coral, sense citar l’autor.

Agrupació de ball de bot de Capdepera

 Tot seguit, a la finalització dels actes festius, una trentena d’afiliats a la Cambra Agrària partiren en avió a la Fira Ramadera de Madrid. Una sola jornada a la capital d’Espanya per a tots aquells que sustentaven a Capdepera el camp gabellí como a medi de vida personal i, com no?, comunitari. La majoria d’aquells 30 homes mai havia pujat a un avió o no havien tingut  l’oportunitat de poder sortir de l’illa. Una volta a Madrid, alguns d’ells, pel seu comte, aprofitaren per a realitzar una visita al “Valle de los Caídos” i al parque del Retiro – del qual tant havien sentit parlar – . La resta del grup va quedar a la Fira i als seus voltants, “no fos cosa que ens perdèssim…”. El secretari de l’entitat així ho explicava i, com ell, tots i cada un dels que realitzaren el viatge d’un dia. Sembla que va ser gros!

 30 pagesos: Un dia a Madrid

Salutacions al lectors,    

Joan Sancho “Jusàn”