Carta Magna, quines paraules tan... excelses! Si voleu que us digui la veritat, aquestes paraules em sonen a marca de gelats industrials carregats d’edulcorant, d’aquells que, en sortir al carrer d’allà on l’has comprat, ja t’està regalimant un greix fastigós pel canell i per la barbeta.

Hola Tia:

Ja és ben hora que doneu un toc a la cresta d’aquests galls i gallets, que en realitat són uns gallines, que van llençant proclames i discursos adoctrinadors totalment caducats enlloc de predicar amb l’exemple.

Uns parlen de liberalisme, altres de socialisme, altres de drets i obligacions; n’hi ha que, comprats pel capital de les grans empreses, fan veure que defensen els treballadors. I tots plegats es passen pel forro allò que prediquen i el que diuen que defensen. I, per acabar-ho d’adobar, s’omplen la boca d’europeisme i ens volen fer combregar amb rodes de molí per fer-nos creure que hem de ser més europeus: impostos més alts, drets més limitats, etc. Fins quan ho permetreu, Tia?

La paraula aforament vola a diari per aquestes contrades. No estem parlant de la quantitat de gent que té cabuda en un espai delimitat, però podria fer referència a la quantitat de gent que té ben inflat el forro d’allò que no sona. Perquè l’aforament al qual em refereixo, Tia, és el de disposar d’una protecció especial limitada només uns estaments; estaments d’alta volada, això sí. Quina contradicció més curiosa: quan heu vist que una gallina emprengui vol de gran alçada? Com a molt s’alçarà uns metres o anirà fent bots! Serà que els gallines han de pertànyer a galliners d’alta volada per no saber volar d’altra manera?

Quan algú crea un blindatge al seu voltant alguna cosa deu voler amagar. És l’argument de la justificació gratuïta per avançat. I això és el que fan els qui disposen de blindatge o d’aforament només pel fet de pertànyer a un determinat grup de suposada elit. Estar aforat, avui dia, gairebé (remarco gairebé per excloure aquell discret percentatge de gent que deu tenir bona voluntat i bones intencions) és sinònim de: primer em protegeixo i després ja la faré. I amb aquesta imatge que donen, de quina elit es pot ser: de Cantimpalo?  

Quanta gent aforada hi ha als altres clans de la família? Per què es permet que alguns clans disposin d’aquest privilegi i altres no? És que no som tots iguals? O que el fet de ser diputat, per anomenar només un dels grups inviolables, implica ser d’alguna casta diferent?

Aforat. Quina gràcia! Uns surten aforats i la gran majoria no pot ni sortir del forat en que es troben econòmicament. Què devem haver fet malament per aguantar aquesta casta de gent que es creu per damunt del ciutadà de carrer?

Al preàmbul de la Constitució Espanyola de 1978 diu:

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’asse­gurar a tothom una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i

Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de coo­peració eficaç entre tots els pobles de la Terra.  

I l’Article 14 del Capítol Segon, Títol Primer:

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Així doncs, com es menja això, Tia? No fa falta anar massa lluny en la lectura d’aquest text per interpretar que alguna cosa està fallant. Ens parla de drets humans, ordre econòmic i social just, d’assegurar l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular, igualtat davant la llei sense discriminació per raó de qualsevol altra condició o circumstància personal o social! Ho heu llegit bé, Tia?

Els aforats deuen tenir nacionalitat d’un altre lloc diferent al definit en aquesta Constitució! O potser les contradiccions d’aquest text amb la realitat fan que perdi tot el seu valor com a Carta Magna. Carta Magna, quines paraules tan... excelses! Si voleu que us digui la veritat, aquestes paraules em sonen a marca de gelats industrials carregats d’edulcorant, d’aquells que, en sortir al carrer d’allà on l’has comprat, ja t’està regalimant un greix fastigós pel canell i per la barbeta. I el màxim desig és trobar una paperera per llençar-lo abans no caigui tot a la vorera. L’altra opció és tornar a entrar a la botiga i llençar-lo allà mateix a la paperera, però encara els donaries el gust de saber que t’han enganyat, que han enganyat un altre client; i no hi tornes, per orgull i per vergonya. Vergonya aliena.

Què hem de fer, Tia? Què faríeu Vós? Anar a una altra botiga, per si tenen gelats de més qualitat? Declarar-vos en rebel·lia al·lèrgica a aquestes mentides prefabricades? No trobeu que ja és hora de canviar aquest text i alguna altra cosa, de la manera més pacífica possible, començant per l’eliminació de privilegis exclusius?

Gràcies per escoltar-me Tia: m’encantaria saber què n’opineu.