L'ombra allargada de Bartomeu Alou

(QUARTA I DARRERA PART)

Josep-Lluís Carod-Rovira
Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra

 -escrit preliminar del llibre EL METODISME A CAPDEPERA-

Si bé, com hem dit, Bartomeu Alou desenvolupà la seva tasca de direcció pastoral a Capdepera, pràcticament en exclusiva, lle­vat de qualques ocasions comptades en què predicà en pobles veïns, es pot dir que la influència de les seves idees religioses es deixà notar no sols en els seus fills biològics, sinó també en alguns dels primers convertits gabellins o bé en la col·laboració i la complicitat amb amics de joventut, protestants de la primera hora, com Joan Castell. El seu fill Benjamí Alou, que durant la dècada del 1910 s'establí a Barcelona, col·laborà a la premsa pro­testant, com és el cas de l'article "Un gran maestro de la música. Beethoven".⁸⁵ Sent mestre al col·legi metodista de nins, al Poble Nou de Barcelona, es casà amb Mercè Just, en cerimònia reli­giosa presidida per Franklyn G. Smith, el 9 de maig de 1915, a la històrica capella del carrer Ripoll, 22, de la capital catalana.⁸⁶ El 30 de març de 1916, pronuncià la conferència quaresmal "Els miracles de Crist i la seva realitat històrica", a l'església del carrer Ripoll, en un cicle on també intervingueren Josep Capó, Miguel Longàs i Franklyn G. Smith, entre altres.⁸⁷ El maig de l'any següent, a la convenció de Catalunya de la societat juvenil de l'Esforç Cristià, celebrada a Sabadell, Benjamí Alou hi llegí la intervenció del pastor Miguel Barroso que no hi havia pogut assistir, per motius de salut.⁸⁸ Fora ja de Capdepera, estava ple­nament integrat en la congregació metodista barcelonina i impli­cat en les seves activitats, si bé, com hem vist, en el congrés protestant celebrat a la ciutat on llavors residia, Madrid, va fer constar la seva procedència gabellina.

L'altre fill, Amadeu Alou, casà el seu fill Aureli, nét de Barto­meu, durant la seva estada a Barcelona, etapa que tanta influèn­cia positiva va tenir en Amadeu per a la seva formació com a fotògraf professional i també com a pintor. La cerimònia religio­sa de noces entre Aureli Alou i Maria Palanqués, va tenir lloc a la capella del carrer Ripoll, el diumenge 20 setembre de 1931. Ja a la postguerra, amb la residència fixada a Ciutat de Mallor­ca, el trobem dirigint-hi el culte, en diverses ocasions, com ara el dijous 8 de novembre de 1956 o el diumenge 25 del mateix mes i any.⁸⁹ I el 4 de gener de 1959 serà justament ell, Amadeu Alou, l'encarregat de donar oficialment la benvinguda a Pedro Arbiol, el primer pastor resident a Capdepera, després de la mort del seu pare, vint-i-un anys abans. Juli Alou, nét del pastor, farà de testimoni en la cerimònia religiosa de casament entre Hum-bert Capó i Marta Inglada, celebrada a la capella de Ciutat, el 28

d'octubre de 1951.⁹⁰

Joan Bibiloni, en l'article de caràcter memorialístic "Mi con-versión a Cristo", datat a Capdepera el 14 de setembre de 1910, explica com, després d'una malaltia als 23 anys, es féu ermità a Artà, en un règim de gran duresa i disciplina, on s'estigué durant vuit mesos.⁹¹ Als 35 anys, després d'una etapa a l'Àfrica, fou des­tinat com a carrabiner a Capdepera i és aquí que entrà en con­tacte amb Alou, amb qui s'informà de les posicions doctrinals dels protestants sobre Déu, la mare de Déu, els sants, les dife­rències entre la Bíblia protestant i la catòlica, etc. Alou li facilità un text de les escriptures que devorà ben prest i, finalment, es convertí i ingressà com a membre a l'església metodista gabelli-na el 1905.⁹² Aquest mateix any, va fundar una petita comuni­tat protestant a Porto Cristo, a les cases des Coll. El culte s'inicià a Can Vicentó i, més endavant, als domicilis particulars de Can Rave i Coll Curi. Bibiloni va ser un colportor destacat i un evan­gelista activíssim. Assistí a la conferència de colportors celebrada a València, el 16 i 17 d'agost de 1911, just després d'haver-s'hi celebrat també la IV Convenció de l'Esforç Cristià.⁹³ El 1914, amb el colportor Rovira, muntà una parada de difusió de litera­tura evangèlica, bíblies i porcions de les escriptures a Palma, que fou cremada per integristes catòlics i fou arrestat per la guàrdia civil a Petra, acusat de vendre llibres "no cristians'.

El 1919, coincideix amb Albert Cadier, protestant francès promotor de la fe evangèlica pels Pirineus aragonesos, i li comenta les dificultats que ha de patir a Barbastre, a causa de la seva tasca de difusió de literatura evangèlica. El bisbe de la ciu­tat aragonesa, Emilio Jiménez, titlla Bibiloni de "desnaturalitzat, mentider i venut", en una carta pastoral adreçada als seus fidels, el 14 de febrer. La seva filla, Magdalena Bibiloni, col·laborarà a la tasca evangèlica i docent a Jaca⁹⁴ i, al cap de poc, J. Bibiloni tornarà a Mallorca on, el retorn de Rafael Miguel Preto a Barce­lona, deixarà a les seves mans la responsabilitat de dirigir l'esglé­sia de Palma,⁹⁵ a partir de l'agost de 1922, fins a la seva mort cinc anys després. El 22 de febrer 1927 tindrà lloc el baptisme de la nina Maria Teresa, filla de Llorenç Miguel i Francisca Bibi-loni, néta de Rafael Miguel i Joan Bibiloni.⁹⁶ Mort aquell mateix any, quan en tenia 58, l'església de Ciutat quedarà en mans d'un gabellí, el predicador Miquel Pascual i Morey, fins a l'arribada d'Alfred Capó, el 1932. Bibiloni havia nascut el 1869 a Son Ser­vera i, el 25 de juliol de 1927, dia del seu decés, rebia la visita de Bartomeu Alou, el qual l'havia convertit vint-i-dos anys abans.

Antoni Sancho havia anat a viure a Barcelona i, just cinc anys després de la institucionalització del metodisme al seu poble natal, Capdepera, on havia començat a caminar en la nova fe al costat d'Alou, el trobem ja relacionat amb el nucli protestant de Rubí, ciutat del Vallès des d'on, la tardor de 1893, partici­pa en la polèmica periodística sobre el protestantisme amb mossèn A. M. Alcover, a La Voz del Pueblo, de Mallorca, sense oblidar, per tant, els seus orígens, en absolut. Ben prest s'integra a la capital catalana i és especialment actiu a la Unió Cristiana de Joves de la ciutat, on el 1885 ja el trobem com a secretari.⁹⁷ El 1906, en fer-se fa càrrec de l'església i de l'escola de Rubí, en substitució del gallec Rufino Fragua, aquesta s'amplia amb una secció de nenes, ja que la seva muller, Leonor Bruguera, és mes­tra titulada i, a més, del 1910 al 1915 també hi col·laborarà com a professora auxiliar, Lídia Vila Ventura.⁹⁸ És amb el gabellí San­cho al capdavant de l'obra metodista a Rubí, tan religiosa com educativa i que inclou nens, nenes i adults, que el 12 d'abril de 1909 té lloc la inauguració de les escoles noves situades al carrer de Virgili, 16, amb l'ajut econòmic de l'ajuntament rubinenc, L'acte serà tot un esdeveniment en la història local i hi acudiran més de 500 persones, 3 regidors, els caps locals de la policia i la guàrdia civil, així com l'agutzil.⁹⁹ El 1915, el matrimoni Sancho-Bruguera, amb els fills Constantí i Ernestina emigren cap a l'Ar­gentina, seguint una onada migratòria que va afectar molt negativament les esglésies protestants de l'època, camí emprès també per la seva germana Joana M. Sancho.¹⁰⁰

Però el lloc deixat buit per un gabellí va omplir-lo una altra gabellina, na Magdalena Pascual i Morey, acompanyant-hi el seu marit, Joan Capó, mestre titulat com ella. Magdalena Pascual havia nascut el 1893 a Capdepera, on havia estat alumna d'Alou. A Barcelona, al barri del Clot, hi havia fet de professora de nines al col·legi metodista. El 12 de setembre de 1916, en cerimònia religiosa dirigida per Miguel Longàs,¹⁰¹ es va casar amb Joan Capó i Ferrer, i, des de llavors, la seva vida ja s'hi va lligar per sempre: Rubí, exili a Alsàcia i Nimes, retorn a Mallorca en ple franquisme, novament Rubí i, finalment, un altre cop Mallorca amb el marit com a pastor emèrit, ajudant-hi el titular, el seu fill Humbert Capó. Del germà de Magdalena, el també gabellí Miquel Pascual, se'n parla en aquest llibre i jo també m'hi refe­reixo en aquest pròleg, igual com de Serafí Nebot, un altre dels conversos de la primera hora, intensament vinculat a Alou i que va desplegar una activitat incessant pels pobles de la part forana mallorquina. Va morir a Capdepera, on va ser enterrat el diu­menge 30 d'octubre de 1910, en un acte al qual assistiren al vol­tant de 800 persones, primer amb la casa del finat i el carrer ple de gent i, més tard, al cementiri, on Bartomeu Alou dirigí l'ofi­ci de sepultura i hi pronuncià un discurs. Aquell vespre, a més, tingué lloc un culte funerari a la capella, molt concorregut.¹⁰²

Tot esperant un pastor

Les esglésies de Mallorca s'havien quedat sense cap dels dos pastors durant la guerra, a causa de la mort de Bartomeu Alou i perquè a Alfred Capó la sublevació militar l'enxampà fora de l'i­lla, restà a Barcelona i acabà els seus dies a l'exili uruguaià, mort a una edat injusta. El juliol de 1943, amb el retorn de l'exili de Joan Capó, s'entra en una fase de reorganització de l'obra metodista i Capó queda com a pastor únic, havent d'atendre Ciutat, Capdepera i Porto Cristo. Al quadern de memòries de Joan Capó, aquest hi escriu, amb tristesa i realisme alhora, que, a Capdepera, "deu o dotze ancians, o més ben dit, ancianes, han mantingut viva la seva fe i el seu fervor, malgrat la situació difi­cultosa per a fer-ne testimoni", i que es troben "aquests germans, molts d'ells vorejant els vuitanta anys". El resultat del conflicte bèl·lic, favorable als partidaris del nacionalcatolicisme com a reli­gió única i absoluta d'estat, unit a la desaparició de la veritable ànima de l'església local, tindrà, idò, conseqüències devastadores per a la congregació gabellina, ben enfora ja de les seves èpoques de puixança, esplendor i ascendència social.

L'activitat religiosa s'hi reprèn, inicialment, amb dos cultes al mes, però l'estiu del 1946 ja n'hi fan cada diumenge, gràcies a la visita regular del pastor de Palma, Joan Capó, i els joves de Ciu­tat que, de forma alternativa, n'assumeixen la responsabilitat.¹⁰³ Naixerà, aleshores, una estretíssima relació entre el grup de Ciu­tat i el de Capdepera, al qual caldrà afegir el nucli de Porto Cris-to, funcionant com una gran família, en un marc un xic endogàmic d'identificació i autoprotecció, amb visites grupals regulars, d'un lloc a l'altre, sobretot entre els joves. En una pràc­tica que esdevindrà habitual durant molts anys, el 26 de desem­bre de 1946, després d'un viatge de dues hores amb autocar, el grup de Palma arribarà a les deu del matí a Capdepera i, en con­tacte amb els protestants locals, prepararan la festa d'horabaixa, decoraran el gran arbre nadalenc i embelliran la capella amb flors naturals. El pastor Capó clourà la celebració amb una interven­ció, precedida de càntics i recitació de poemes, en un ambient de companyonia, amb prop de 200 assistents.¹⁰⁴

L'any següent, esborrats els règims totalitaris europeus pel desenllaç de la segona guerra mundial, l'únic que en resta en peu, l'espanyol, tolerarà una ínfima obertura que serà aprofitada al màxim pels protestants, ja que serà un any especialment ple d'iniciatives de recuperació. El general Franco, en un discurs radiofònic, assegura ser partidari de la llibertat religiosa¹⁰⁵ i, en declaracions a la premsa, afirma que les confessions no catòli­ques tenen completa llibertat i estan legalment protegides pel Fuero de los espanoles.¹⁰^ Així, es recupera la celebració de cultes en capelles evangèliques d'Alacant, L'Estartit o Palamós, mentre se n'obren de noves a Castelló de la Plana, Martorell, Puigcerdà, Tarragona, Tortosa i Reus. Tanmateix, la pastoral antiprotes-tant¹⁰⁷ de l'arquebisbe de Sevilla, el cardenal Pedro Segura, monàrquic i catòlic intransigent, representarà la culminació d'un clima social curull d'hostilitats contra els protestants, expressat amb l'assalt amb destrosses de mobiliari i llibres, així com agres­sions físiques, a diverses capelles metodistes i baptistes, a Barce­lona, Granollers, Rubí i València.

El record dels temps pioners arribarà, de forma inesperada, gràcies a la carta de Catalina Juan Sancho de la qual es fa ressò la revista de circulació restringida R^ayos de Luz y Vida que soste­nen, des de Ciutat, els Capó pare i fill. La carta recorda la mare de l'autora, Joana M. Sancho, morta als 100 anys, 3 mesos i tres dies a l'Argentina, on havia emigrat, com el seu germà, el pastor Antoni Sancho. Convertida per Alou a Capdepera, el 1879 als 33 anys, havia iniciat obra metodista el 1894 a Pollença.¹⁰⁸ Una mínima normalització de l'església s'inicia també amb les visites, cada cop més freqüents, que rep per part de protestants d'altres indrets, nacionals o estrangers, com la que té lloc el diumenge 27 de juliol del 1947, en què, amb la seva família, el senyor Casa­novas, de Barcelona, adreçarà la paraula a la congregació gabelli-na, en el culte vespertí.

Però la veritable injecció de vitalitat i optimisme havia d'arri­bar poques setmanes després. Efectivament, del 14 al 17 d'agost, tenia lloc a Mallorca la primera assemblea nacional de l'Esforç Cristià després de la guerra. El vespre del divendres 15 d'agost, va tenir lloc la sessió celebrada a Capdepera, a la seu històrica de la capella metodista, presidida pels pastors Joan Capó (Mallorca) i Manuel de Vargas (església de Sant Pau de Barcelona), on també van intervenir Josep Guinot (president de l'Esforç Cristià de l'església barcelonina del carrer Ripoll), Vicente Medina (pre­sident de l'Esforç Cristià de l'església de Sant Pau) Humbert Capó (president de l'Esforç Cristià de Palma), Ernest Puig (secretari de l'Esforç Cristià de Maó) i Juliàn de la Fuente (repre­sentant de l'Esforç Cristià de València). També hi va fer ús de la paraula Joan Perelló, vicepresident de l'Esforç Cristià de Palma. El dia abans hi havia hagut una trobada mig festiva a la platja de Canyamel i el dissabte 16, després d'un bany a la platja de Son Moll a Cala Rajada, hi hagué una reunió de treball a la capella de Palma i aquell horabaixa al pinar d'Illetes. La nit que els joves esforçadors van passar a Capdepera van quedar-se a dormir a casa de famílies pertanyents a l'església local, acolliment que va estimular enormement la vida d'una congregació que ja comen­çava a recuperar-se de la desfeta. La circumstància que els assis­tents procedissin, exclusivament, de Mallorca, Menorca, Barcelona i València, donava a la trobada un cert aire espontani de Països Catalans, com sembla recollir-ho la significativa porta­da de la revista Rayos de luz y vida, amb un mapa de Catalunya, el País Valencià i les Balears.¹⁰⁹

La vida quotidiana de l'església anava refent-se i, molt lenta­ment, també amb noves incorporacions. En acabar l'any, s'hi integrava, com a membre en proves, Elies Vidal,¹¹⁰ el qual moria poc després superada ja la vuitantena. Vinculat a l'església de molt abans, mai no havia fet, però, el pas d'entrar-hi. La seva cerimònia fúnebre va tenir lloc el diumenge 8 de febrer.¹¹¹ En presentar-se dificultats de trasllat des de Ciutat fins a Capdepe­ra, per part de personal capacitat per assegurar amb regularitat el culte dominical, Miquel Ferrer haurà de fer-se càrrec de la pre-dicació dels diumenges, mentre Maria Ferrer hi dirigirà el reduït nombre de pàrvuls que assisteixen a l'escola dominical.¹¹²

El 1948 s'hi refunda el grup local de la societat juvenil de l'Esforç Cristià,¹¹³ per bé que la junta directiva no s'hi consti­tuirà fins al diumenge 29 de maig de l'any següent, amb Miquel Ferrer com a president, Angela Serra com a vicepresidenta, Maria Ferrer, secretària, Bartomeu Pons, secretari local, Rosa Castell, tresorera i, com a vocals, Jeroni Vives i Eugènia V. de Vives, amb Antònia Garau que n'assumeix la direcció musical. Com a reconeixement a la significació històrica de Capdepera i també com a suport explícit al nou grup local, la revista Esfuer-zo Cristiano dedicarà íntegrament la portada a una foto de Cala Rajada, en el seu número d'agost de 1950.¹¹⁴ i, amb el pseudò­nim de "Gabellina", apareixerà l'article "Postal de Capdepera", a la mateixa revista, pocs mesos després.¹¹⁵ Abans, el 29 de juny de 1949, una trentena de gabellins es desplacen fins a Porto Cris-to per a la inauguració d'una nova capella en un solar cedit per Jaume Galmès,¹¹⁶ el qual havia estat convertit per Joan Bibiloni 30 anys abans i que, fins llavors, reunia la congregació local al seu domicili de Coll Curi.¹¹⁷

L'estiu de 1950, una delegació de joves de Capdepera assis­teix a una trobada de l'Esforç Cristià celebrada a València, on arriba amb el vaixell Ciudad de Ibiza, juntament amb els de Palma i Maó, amb Joan i Humbert Capó, que intervindran a la clausura. Humbert Capó deixarà l'illa per anar, com a pastor en pràctiques, a l'església metodista del carrer Ripoll de Barcelona, on és rebut el 12 d'octubre, mentre a Palma hi restarà el pare, Joan Capó,¹¹⁸ però fins a l'octubre de 1951, que deixarà la direcció pastoral de Capdepera, Porto Cristo i, lògicament, Ciutat, per tornar a Rubí, on ja havia estat destinat el 1916. Hi serà durant quatre anys, fins que al 1955 retornarà a Mallorca però ja com com a pastor emèrit, al costat del titular, el seu propi

fill, Humbert.¹¹⁹

Del 2 al 15 d'agost de 1951, tindrà lloc l'anomenat "campa­ment d'estiu a Capdepera", dirigit per H. Capó amb l'ajut de Magdalena Pascual, amb l'assistència de 35 joves del país (Ala­cant, Barcelona, Palma i València), així com algun de Lisboa i Madrid. Els membres de l'església s'implicaran personalment en l'èxit d'una iniciativa que s'anirà reproduint en els anys futurs, com és el cas de Maria Ferrer, a la cuina, i de Margalida Forteza. Serà el pastor titular de l'illa, Joan Capó, qui en dirigirà el culte de clausura. Però, com vèiem, aviat abandonarà Mallorca, d'on és acomiadat el 25 de novembre. En aquest acte fa ús de la paraula Juli Alou, membre més jove de la Junta, el qual ha llegit abans un escrit d'adhesió d'Amadeu Alou, absent. També hi intervé un altre gabellí, Miquel Pascual. Al pastor sortint se li lliura un pergamí, signat per tots els membres de la junta de l'es­glésia, dedicat a Joan Capó i a la muller, la gabellina Magdalena Pascual. El diumenge següent, 2 de desembre, és rebut el nou pas­tor Humbert Capó, amb la muller Marta Inglada, el pare de la qual, degà de la junta de l'església, els dóna la benvinguda.¹²⁰

El 1952, del 26 al 30 d'octubre, té lloc a la capital d'Espanya l'assemblea de la Unió Espanyola de l'Esforç Cristià, a la qual si bé no hi assisteix ningú de Capdepera, sí que s'hi rep una adhe­sió del grup gabellí. I el 26 de desembre, se celebra la festa nada­lenca tradicional dels protestants de Mallorca, que, procedents de Ciutat i de Porto Cristo, es troben a Capdepera. Hi assistei­xen prop de 300 persones i Margalida Sans i Ramon Molina reciten alguns poemes. L'estiu següent, un grup d'estudiants anglesos de les universitats d'Oxford i Cambridge, pertanyents a l'església metodista, treballen en les obres de millora de la casa pastoral del carrer de Sant Pere, durant 15 dies, del 8 al 23 de juliol, sota la direcció del superintendent G. Bell. Treballen a pic i pala cavant el fossat, el pou i les canalitzacions i enllestint l'e­vacuació d'aigües dels sanitaris. Poc després, ja a l'agost, hi tenen lloc estades de joves protestants, per grups d'entre 25 a 30 persones. I, com cada any, el 26 de desembre, té lloc a la casa restaurada la festa habitual amb els nins i al·lots a l'entorn de l'arbre nadalenc il·luminat, amb una assistència propera a les 300 persones.¹²¹

A Ciutat, el nét de Bartomeu Alou, Juli, participa, el 24 de gener de 1954, en els actes d'aniversari del 50è aniversari de l'Es­forç Cristià a la capital illenca, amb una conferència a la capella, mentre que, el 31 del mateix mes, Llum Alou hi interpreta peces de Beethoven, Albéniz, Chopin i Bach i Miquel Pascual, el dia abans, hi fa un repàs a la història de l'església de Palma i de Mallorca, en general. Capdepera, mentrestant, es consolida com a Llar d'estiu per als joves protestants, sobretot de Catalunya,  Pascual. El diumenge següent, 2 de desembre, és rebut el nou pas­tor Humbert Capó, amb la muller Marta Inglada, el pare de la qual, degà de la junta de l'església, els dóna la benvinguda.¹²⁰

El 1952, del 26 al 30 d'octubre, té lloc a la capital d'Espanya l'assemblea de la Unió Espanyola de l'Esforç Cristià, a la qual si bé no hi assisteix ningú de Capdepera, sí que s'hi rep una adhe­sió del grup gabellí. I el 26 de desembre, se celebra la festa nada­lenca tradicional dels protestants de Mallorca, que, procedents de Ciutat i de Porto Cristo, es troben a Capdepera. Hi assistei­xen prop de 300 persones i Margalida Sans i Ramon Molina reciten alguns poemes. L'estiu següent, un grup d'estudiants anglesos de les universitats d'Oxford i Cambridge, pertanyents a l'església metodista, treballen en les obres de millora de la casa pastoral del carrer de Sant Pere, durant 15 dies, del 8 al 23 de juliol, sota la direcció del superintendent G. Bell. Treballen a pic i pala cavant el fossat, el pou i les canalitzacions i enllestint l'e­vacuació d'aigües dels sanitaris. Poc després, ja a l'agost, hi tenen lloc estades de joves protestants, per grups d'entre 25 a 30 persones. I, com cada any, el 26 de desembre, té lloc a la casa restaurada la festa habitual amb els nins i al·lots a l'entorn de l'arbre nadalenc il·luminat, amb una assistència propera a les 300 persones.¹²¹

A Ciutat, el nét de Bartomeu Alou, Juli, participa, el 24 de gener de 1954, en els actes d'aniversari del 50è aniversari de l'Es­forç Cristià a la capital illenca, amb una conferència a la capella, mentre que, el 31 del mateix mes, Llum Alou hi interpreta peces de Beethoven, Albeniz, Chopin i Bach i Miquel Pascual, el dia abans, hi fa un repàs a la història de l'església de Palma i de Mallorca, en general. Capdepera, mentrestant, es consolida com a Llar d'estiu per als joves protestants, sobretot de Catalunya, Balears i el País Valencià, aprofitant les reformes efectuades a la casa pastoral. De l'1 al 14 d'agost, sota la direcció de Benjamín Heras, s'hi apleguen una trentena de joves d'Alacant, Barcelona i València, també algun de Madrid, i hi conjuguen les activitats d'esplai, turisme i companyonia amb les estrictament religioses. Abans, del 15 al 1 de juliol, s'hi han hostatjat 30 joves suïssos, dirigits pel pastor Eugène Porret, de Chaux-de-fonds, els quals hi han conviscut amb joves del país, procedents de Barcelona, Palma, Reus i Sabadell els quals, el darrer dia, hi celebren un culte de clausura amb tota l'església de Capdepera. Humbert Capó hi dirigirà la llar, durant uns anys.

La matinada del 17 de març de 1955, als 82 anys, mor a Cap­depera Margarida Morey Torres, vídua de Miquel Pascual Serve­ra i coneguda com sa mestressa Canals. Enterrada l'endemà, tant al cementiri com al culte fúnebre celebrat el diumenge 22, una nombrosa concurrència va acompanyar-ne les despulles i assistí a les cerimònies. Margarida va conèixer la bíblia a través de l'e­xemplar que el seu pare havia comprat a un colportor, un dels tres que hi havia al poble, abans que Alou hi formés l'església. Era mare de Miquel i Magdalena Pascual i Morey, sogre del pas­tor Joan Capó i àvia del també pastor Humbert Capó, que en presidí les exèquies.¹²² Pocs dies abans, havia mort a Palma la seva germana major Francisca Morey Torres, als 86 anys, sogra d'Amadeu Alou i àvia de Juli Alou. El sepeli va tenir lloc el 7 de febrer a la capella de Ciutat.¹²³

A banda de la festa tradicional del 26 de desembre i de les estades d'estiu per a joves protestants nacionals o estrangers, Capdepera, a través de les instal·lacions de l'església local, s'espe­cialitzà també com a lloc de reunió anual per als predicadors metodistes de l'illa. El 1955, durant tres dies del 18 al 20 de març, s'hi concentren els deu predicadors de Mallorca,¹²⁴ amb el lema "L'església, la predicació, el predicador". Les jornades foren dirigides per Humbert Capó i Gabriel Canellas, llavors pastor a Menorca. A més d'aspectes religiosos i d'anàlisi de les dificultats d'evangelització a l'illa, també s'hi ensenyen tècniques de predi-cació.¹²⁵ El juliol d'aquell any, Frances Maeda, secretària a Nova York del departament de joventut del Consell Mundial de les esglésies visita l'església de Capdepera i la seva casa pastoral, pre­parada com a llar juvenil d'estiu, acompanyada d'Humbert Capó. L'any següent, la reunió de predicadors laics de les esglésies mallorquines tindrà lloc del 16 al 19 de març, amb assistència de 15 persones, entre les quals alguns joves que es preparen per a la predicació. Hi assisteix Manuel Gutiérrez Marín, que hi dirigeix els estudis bíblics i hi parla de "La vida cristiana en Crist".¹²⁶

En realitat, aquestes trobades dels dirigents metodistes locals ja comptaven amb el precedent que s'havia instaurat amb la superintendència de Franklyn G. Smith qui, l'agost de 1892, havia organitzat la Primera Conferència Anual Metodista, adreça­da a tots els predicadors balears, i que consistia en una sèrie de conferències de formació per als obrers metodistes de Mallorca i Menorca, al seu propi domicili particular, al carrer Conquistador de Palma. L'experiència va tenir continuïtat almenys l'any següent, amb la celebració d'un segon cicle de conferències de formació per als obrers metodistes de les Balears, al domicili par­ticular de C. Porri, al carrer de Villalonga, 51, al popular barri de Santa Catalina, a Ciutat.

A poc a poc, l'església anava creixent, com ho palesa l'ad­missió de dos membres nous, durant la primavera de 1958, concretament un jove matrimoni de qui no s'esmenta el nom.¹²⁷ A l'agost, el pastor Luis Ruiz Poveda passa unes setma­nes amb la família a la casa pastoral. El mes següent, se'n torna a Extremadura José Morales, pastor auxiliar a les esglésies de l'i­lla durant un any i, finalment, aquell octubre hi arriba el candi­dat a pastor Pedro Arbiol, el qual s'establirà a Capdepera amb la família. Un cop mort Alou, l'església de Capdepera sempre havia estat atesa des de Palma i per això és comprensible l'alegria dels gabellins en ser-los presentat com a pastor resident el 12 d'octu­bre, vint anys després de la mort de l'únic pastor estable al muni­cipi que havien conegut.¹²⁸ El mateix dia 12 té lloc el culte anual d'acció de gràcies per la collita¹²⁹ i els fruits duts a l'església són tramesos a l'hospital evangèlic de Barcelona.

L'ordenació al ministeri pastoral de Pedro Arbiol tindrà lloc el 4 de gener de 1959, a Capdepera, en un acte presidit per M. Gutiérrez Marín, president de la Iglesia Evangélica Espanola (IEE), juntament amb Joan Capó i el seu fill Humbert, els quals havien atès la congregació gabellina de Ciutat estant, des de 1943. Format al Seminari Evangèlic Unit de Teologia de Madrid i a la Facultat de Teologia d'Aberdeen (Escòcia), Arbiol tindrà cura, a més de Capdepera on residirà, de les missions de Porto Cristo i Manacor.¹³⁰ Dos dies abans, en reunió general de mem­bres l'església, els protestants gabellins escullen el seu consell per a aquesta etapa nova, amb Sebastià Nebot, Mateu Moll i Mag­dalena Coll, encarregats de col·laborar amb el nou pastor en la direcció de la vida de l'església.¹³¹

Ja amb un pastor propi, l'activitat regular es revitalitza i, així, del dijous 30 d'abril al dissabte 2 de maig, hi haurà una nova edi­ció de la trobada anual de predicadors de Mallorca a l'edifici del carrer de Sant Pere, aquest cop amb l'assistència d'Enric Capó, professor del Centre Evangèlic d'Estudis Teològics de Barcelo-na.¹³² El 4 març s'hi bateja la nina Margalida, filla d'Antoni Rico i Margalida Sans i, el 22, el nin Miquel, fill de Miquel Moll i Francisca Salas¹³³ i la parella formada per Antònia Marquet i Joan Moll, aquest ja resident a Capdepera, s'hi estableix un cop casats a Palma el 8 de març i s'integra a l'església, mentre, a l'a­bril, el pastor Sergio Carile, de Bolonya (Itàlia) visita la congre­gació gabellina i predica a la seva capella.¹³⁴ Amb l'arribada del bon temps i les vacances, augmenta l'assistència als cultes amb estiuejants estrangers i de la península, l'agent de la SBBE José Flores visita Capdepera i el nin Miquel, fill de Mateu Moll i Catalina, hi és batejat el 4 d'octubre.¹³⁵ Les activitats se succeei­xen i el 10 d'octubre de 1959 l'església rep la visita d'un grup de creients suïssos, en una pràctica que esdevindrà habitual amb protestants de nacionalitats diverses. L'endemà, torna a organit­zar-se el culte d'acció de gràcies per la collita, mentre el pastor ha d'atendre també, periòdicament, els residents evangèlics de Cala

Rajada.¹³⁶

Els lligams entre els joves metodistes de Ciutat i els de Cap­depera s'estrenyen més encara amb visites com la que els al·lots gabellins duen a terme a la capital de l'illa, el 13 de febrer de 1960. La petita expansió que coneix l'església, en aquestes dates, fa que hagin d'organitzar-se uns estudis bíblics especials, cada dilluns i dimecres, a més dels habituals del divendres, que ja es feien.¹³⁷ Aquest any, el diumenge de resurrecció, ja hi ha un servei de comunió en anglès, a les 10h del matí, amb assistèn­cia d'un públic divers, de diferents nacionalitats i també fidels locals. En aquest culte, l'organista era Rosa Castell i les joves Antònia Flaquer i Barita Pellicer, responsables de la música i el cor, seran felicitades pels fidels que han anat al culte, entre els quals el general sir W. Greene i la seva muller. El mateix dia, una hora més tard, té lloc el servei religiós habitual, on acut l'alemany Dr Berg i esposa, de vacances a l'illa, el qual adreçarà la paraula als congregats i a qui després es durà a visi­tar el castell local.¹³⁸ Aquest any es reactivarà un grup de joves de l'Esforç Cristià, entre els quals Antònia Flaquer, i cada divendres a la nit es reuniran amb el pastor. Els joves assistents a la trobada hi dirigeixen les reunions de forma rotatòria, organitzen una petita biblioteca i realitzen excursions i sorti­des en grup.¹³⁹

L'any següent, es reben les visites dels pastors Kebler, de Basi­lea (Suïssa) i Eberhard, de Lió (França), així com del bisbe argen­tí Sante U. Barbieri. El diumenge de resurrecció torna a haver-hi també culte en anglès. El 30 d'abril, M. Gutiérrez Marín predi­ca a Capdepera en el culte vespertí¹⁴⁰ i, el diumenge 10 juny de 1962, s'efectua el comiat de Pedro Arbiol, pastor resident des d'octubre 1958. El 24 d'aquell mes, ja es fa la benvinguda al nou pastor, José Morales, que s'hi estarà durant cinc anys.¹⁴¹ Com ja és tradicional, els joves gabellins viatgen a Palma, on celebren una jornada de confraternització amb els joves de Ciutat, el 8 de desembre. El 1962, la jornada del 26 de desembre tindrà lloc a la capital, on es desplaçaran des de Capdepera i Porto Cristo per a celebrar-hi la festa infantil a l'entorn de l'arbre nada-lenc.¹⁴² I el dia 1 de novembre de l'any següent, s'organitza a Palma una jornada de companyonia amb assistència de joves gabellins, en el transcurs de la qual es passen diapositives sobre Joan Calví, amb motiu del dia de la Reforma.¹⁴³

El març de 1964 se celebra a Capdepera un culte interna­cional, a càrrec del pastor Humbert Capó. L'església assisteix a la instal·lació del pastor José Morales i acull la trobada anual de predicadors de l'illa, del 6 al 17 de juliol, mentre que, per pri­mer cop, s'organitza una escola dominical de vacances, amb els pastors Vallès i Morales. El pastor Vallès hi predica el diumen­ge 12 de juliol i Miquel Pascual visita el poble i hi predica en el culte nocturn del diumenge 26 del mateix mes, el dia en que és batejat el nin de nom Joan, fill del matrimoni de creients locals Moll-Salas. La setmana abans, el 19 de juliol, bona part dels creients gabellins assisteixen a la inauguració del nou tem­ple de Palma, juntament amb els seus germans de fe de Mana­cor i Porto Cristo. Els membres de la comissió permanent de la IEE, Corvillón, Capó i García aprofiten l'estada a l'illa per a assistir a aquest esdeveniment, per a visitar també Capdepera. Com en estius anteriors, l'assistència de turistes espanyols i d'altres països europeus s'incrementa en aquests mesos de l'any i, a l'agost, hi predicarà l'estudiant de teologia octavi Abril. La casa del carrer de Sant Pere acull els dies 15 i 16 d'agost una trobada de joves conjunta amb els al·lots de Palma i els de Porto Cristo, en la qual els estudis bíblics s'alternaran amb excursions.

El tradicional culte d'acció de gràcies hi tindrà lloc el 27 de setembre i hi assistiran creients de Ciutat, pastor inclòs. El 8 de novembre s'organitza un servei fúnebre memorial per la mort d'Isabel Llaneras Sancho, de 83 anys, membre de la congregació local i, just una setmana després, s'hi commemorarà el dia de la reforma, coincidint amb el culte de la nit, en el qual es parlarà de Gillaume Farel, el predicador francès que, al costat de Calví, va desenvolupar un paper molt destacat en la introducció de la reforma a la Suïssa francòfona.¹⁴⁴ El 1965, el gabellí Miquel Pas­cual i Morey, nom destacat del metodisme en aquest país, tor­nava a residir al seu poble natal de Capdepera, amb la muller, Maria Bleyer, al lloc on s'havia convertit al cristianisme de l'e­vangeli, com tota la seva família, gràcies a la tenacitat i la capa­citat de persuasió d'un home singular: Bartomeu Alou i Pons. Amb el retorn d'un dels noms més apreciats i respectats del metodisme gabellí, en particular, i mallorquí en general, es tan­cava en certa manera, el cicle vital d'una dissidència que, per a molts, havia donat sentit a la seva vida.

 

 

El retorn de Bartomeu Alou

Recordo un horabaixa xafogós d'estiu a Capdepera, junta­ment amb Pere Fullana, quan la memòria popular gabellina ens parlava a través d'un amable acompanyant, Antoni Flaquer Coix, tot recordant com l'autoritat franquista va fer fora del cementiri local les despulles de Bartomeu Alou. El gest miserable es dugué a terme d'amagat i fent passar el taüt per un forat realitzat en el mur del cementiri, considerant-lo indigne de sortir per l'entrada principal del recinte. Amb aquesta obra, gràcies a tots els que amb la seva ploma i la seva voluntat han fet possible que veiés la llum aquest llibre, podem dir que, simbòlicament, Bartomeu Alou ha tornat al seu poble, per la porta gran i amb tota la intensitat de llum del sol mediterrani. I, amb ell, ho han fet tota la congregació gabellina i, en certa manera, tots els que, al llarg de la història, s'han mantingut fidels a les seves conviccions més íntimes i profundes, havent de patir les adversitats pròpies de tota dissidència en un context hostil.

Tarragona, 18 de novembre de 2013

NOTES:

⁸⁵  Esfuerzo Cristiano, gener de 1915.

⁸⁶  Esfuerzo Cristiano, núm. 210, juny de 1915.

⁸⁷  La escuela dominical, núm. 2357, 16 de març de 1916.

⁸⁸  La Escuela Dominical, núm. 2421, 7 de juny de 1917.

⁸⁹  Llibre d'estadística de l'Església Evangèlica de Palma, 1956.

⁹⁰  Llibre d'actes de matrimonis de l'Església Evangèlica de Palma, 1934-1955.

⁹¹  El Cristiano, núm. 2072, 29 de setembre de 1910.

⁹²  Espana Evangèlica, núm. 396, 25 d'agost de 1927.

⁹³  El Cristiano, núm. 2120, 31 d'agost de 1911.

⁹⁴  Sebastiàn Vicent, Ramon-Bello Fuentes, Vicente-de la Piedra Simón, José P., Protestantismo y tolerancia en Aragón (1870-1990), Mira Editores, Saragossa, 1993.

⁹⁵  Espana Evangélica, núm. 396, 25 d'agost de 1927.

⁹⁶  Espana Evangélica, núm. 371, 3 de març de 1927.

⁹⁷  El Evangelista, núm. 21, 1 de setembre de 1885.

⁹⁸  Samuel Cortès, Cien anos de historia evangèlica en Rubí. 1881-1981, 1981, pàgs. 21-22. Lídia era germana gran del futur líder baptista, Samuel Vila.

⁹⁹  Esfuerzo Cristiano, núm.137, maig de 1909.

¹⁰⁰   Samuel Cortès, Cien anos de historia evangèlica en Rubí. 1881-1981, 1981, pàg. 23.

¹⁰¹  Esfuerzo Cristiano octubre de 1916.

¹⁰²  El Cristiano, núm. 2078, 10 de novembre de 1910. Aquell mateix any, les files protestants patien una altra baixa destacada, ja que moria Josep Banyuls, patró de pesca, artífex de l'església de Cotlliure (Rosselló), la primera comunitat protestant de Catalunya Nord, integrada per població autòctona catalana.

¹⁰³  Constancia, núm. 44, agost de 1946.

¹⁰⁴  Rayos de luzy vida, núm. 38, gener de 1947

¹⁰⁵  19 de febrer de 1947.

¹⁰⁶  Agost de 1947.

¹⁰⁷  El 20 de setembre de 1947.

¹⁰⁸  Rayos de luzy vida, núm. 40, març de 1947.

¹⁰⁹ Rayos de luzy vida, núm. 46, setembre de 1947.

¹¹⁰  Rayos de luzy vida, núm. 50, gener de 1948.

¹¹¹  Rayos de luzy vida, núm. 51, març de 1948.

¹¹²  Rayos de luzy vida, núm.53, maig 1948.

¹¹³  Esfuerzo Cristiano, 21, març 1951.

¹¹⁴  Corresponent al número 14 de la tercera època d'aquesta publicació.

¹¹⁵  Esfuerzo Cristiano, núm.21, març de 1951.

¹¹⁶ Carta circular a los evangèlicos espanoles, núm.58, agost de 1949.

¹¹⁷Carta circular, núm.103, maig de 1953.

¹¹⁸   Carta circular, núm.73, novembre de 1950.

¹¹⁹   Carta circular, núm. 197, maig-juny de 1967.

¹²⁰  Carta circular, núm.87, gener de 1952.

¹²¹  Carta circ:^lar, núm.100, febrer de 1953.

¹²²  Carta circular, núm.103, maig de 1953.

¹²³  Carta circular, núm. 101, març de 1953.

¹²⁴  Llevat del de Porto Cristo, impedit d'assistir-hi.

¹²⁵  Carta circular, núm.128, juny de 1955.

¹²⁶  Carta circular, núm. 141, maig-juny de 1957.

¹²⁷  Carta circular, núm. 147, maig-juny de 1958.

¹²⁸  Carta circular, núm.149, octubre-novembre de 1958.

¹²⁹  Aquesta festa, d'origen clarament protestant, al nostre país només la trobem a Capdepera, si bé és una data anual molt assenyalada als Estats Units el quart dijous de novembre o bé al Canadà el primer dilluns d'octubre.

¹³⁰  Carta circular, núm. 151, gener-febrer de 1959.

¹³¹  Carta circular, núm.152, març-abril de 1959.

¹³²  Carta circular, núm.154, juliol-setembre de1959.

¹³³  Carta circular, núm. 154, juliol-setembre de 1959.

¹³⁴  Carta circular,núm. 153, maig-juny de 1959.

¹³⁵  Carta circular, núm. 155, octubre-novembre de 1959.

¹³⁶  Carta circular, núm.156, desembre de 1959.

¹³⁷ Carta circular, núm.157, gener-febrer de 1960.

¹³⁸ Carta circular, núm. 159, maig-juny de 1960.

¹³⁹ Juventud Cristiana, núm.5, gener-febrer de1962.

¹⁴⁰ Carta circular, núm.165, maig-juny de 1961.

¹⁴¹ Carta circular, núm 172, juliol-octubre de 1962.

¹⁴²  Carta circular, núm.174, gener-febrer de 1963.

¹⁴³  Carta circular, núm.180, abril-maig de 1964.

¹⁴⁴ Carta circular , núm.183, desembre de 1964.