Totum revolutum
1. El Papa torna dir misses d’esquena al poble, mentre continua anatematitzant l’homosexualitat i el divorci. A Madrid, els seus representants, colze amb colze amb les forces vives de l’integrisme catòlic i polític, es manifesten a favor de la “família cristiana”. En conec més d’una, jo, de “família cristiana”, que fa goig.
I mentre l’Església va de cul i marxa enrere, veim com, a Estrasburg, el Tribunal Europeu de Drets Humans condemna França per haver negat la possibilitat d’adopció a una dona homosexual, en considerar que es tracta d’una decisió que viola l’article 8 de la Convenció Europea dels Drets Humans.
Convendria que alguns partits polítics en prenguessin nota.
*****
Després d'escriure el paràgraf anterior, veig que la nostra estimada Església Catòlica, Apostòlica i Romana –sucursal de Madrid– entra en campanya electoral, directament. Coneixent l'historial de PP i PSOE, pel que fa a negocioacions amb ETA, és evident que no pot demanar el vot per a cap d'aquests dos partits. Per a qui demana el vot, l'Església?
Estira, que ve peix!
2. L’Estat espanyol, si fos l’autèntic representant de tots els pobles que l’integren, procuraria vetlar pels drets individuals i col·lectius d’aquests pobles. Ni que fos per demostrar una mica de sensibilitat, de compassió fins i tot, cap a les persones. Com és possible que un Estat modern, desenvolupat, atempti contra cultures mil·lenàries que, a més, són parts constitutives del mateix Estat? Com és possible que un Estat flagel·li una part del propi cos social?
Quan les minories hauríem de ser la nineta dels ulls de l’Administració i n’hauríem d’esperar un tracte preferent –al mateix nivell, si més no, dels endemismes vegetals–, assistim a un ventall d’actituds que van de la indiferència a l’agressió directa.
3. PP i PSOE, en una còmplice i covarda actuació, feren possible la declaració del valencià com a llengua distinta del català, per sobre de qualsevol dictamen científic. A les Illes Balears, aquests mateixos partits condemnaren la nostra llengua a mantenir-se en la situació de subordinació històrica que tots coneixem, quan molts esperàvem que el nou Estatut reconeixeria la igualtat efectiva de les dues llengües.
A l’era de la globalització, quan les fronteres informatives semblen haver estat vençudes, el PP de València –una vegada més amb la complicitat del PSOE– fa mans i mànigues per carregar-se la recepció de TV3.
Els fa por que la gent es reconegui en una llengua i en una cultura que ells volen fer creure que no és la seva?
4. Rajoy –seguint les directrius ideològiques de la factoria de la FAES–, ha dit que, si guanya les eleccions, garantirà l’ensenyament en castellà a totes les escoles del “territorio nacional”.
Amb una capacitat d’intoxicació que no coneix parangó –el que van fer Felip V i els seus successors és pecata minuta–, han aconseguit ficar al moll de l’os de bona part dels espanyols que, molt especialment a Catalunya, el castellà és perseguit i bandejat.
Se necessita ser polític per fer aquestes coses. Un polític pot dir el que vulgui, mentir fins que estigui assaciat –els programes electorals en són el millor exemple– i fer befa de les conviccions alienes amb total impunitat.
5. Els analistes de totes les tendències, les associacions laborals i empresarials (Cercle Empreserial, Cambra de Comerç, CAEB..., amb un morro que se’l trepitgen, tot sigui dit), i tots els partits polítics –tret, una vegada més, de PP i PSOE– han coincidit que les Illes Balears pateixen un espoli fiscal que condiciona molt seriosament el nostre desenvolupament. Fins i tot en la quantificació milionària de la sagnia econòmica que patim, hi ha acord.
Mentrestant, fer arribar el tren fins a Cala Rajada és una qüestió molt complicada, pràcticament impossible aquesta legislatura, i ja veurem..., per raons estrictament econòmiques. Se’n duen els doblers a cabassos, però deu o dotze quilòmetres de línia ferroviària semblen ara mateix una muntanya insalvable.
I a tot això, n’hi ha que volen plantejar la batalla electoral del mes de març com una disjuntiva entre Rajoy i Zapatero.
Segur que no hi alternativa a les sigles PP-PSOE? Segur?
