Els estudiants de batxillerat dels anys 55/60 anaven a una escola, a la qual anomanaven “S’Acadèmia”, situada a una casa del carrer Fra Jesús Eduard Massanet (avui, Pla d’en Cosset), propietat del mestre don Miquel Moll Coll “Talaïa”. Allí s’impartien classes sobre totes les matèries i assignatures pròpies del batxiller, també idiomes.

Es tractava d’una acadèmia particular, on els professors eren el mateix don Miquel, que tenia l’aula a la planta baixa de l’immoble; Antoni Flaquer Reynés “Solleric”, Marcel·lí López Sirer “Marce”, i un dels capellans de torn de la parròquia ( per al llatí  i la religió), que ocupaven les dependències de la part alta, al pis. A l’acadèmia hi concorrien estudiants de Capdepera i Cala Rajada, i alguns de Son Servera, com Pepín Platel, fill del Comandant de la Guàrdia Civil d’Artà, o Miquel Servera “Cupa”.


El professor 'idiomes gabellí Marce López Sirer

Aquella entranyable acadèmia – a la qual l’alumne Bartomeu Flaquer Moll (que en el futur seria batle de Capdepera) va donar el nom de “Marmian” (Marce-Miquel-Antoni) – va desaparèixer, transcorreguts uns anys. El mestre Talaia va passar a donar classes a un petit habitacle annex a l’escola de la plaça d’Espanya (o de l’Orient); don Antoni Solleric combinava la seva feina de comptable del negoci de manufactures  “La Palma”, d’obra de pauma, amb classes a casa seva, al carrer de la Pleta de Vila Roja, i, Marcel·lí  López continuà ensenyant francès i anglès a la seva vivenda del carrer Jaume Cursach  (ara, Segadors Gabellins).

A la part del darrere de l’aula del mestre Moll, a la indicada acadèmia,  s’hi trobava un galliner – “hobby” del professor i la seva esposa –, amb gallines que feien gran producció d’ous i que dona Maria Massanet “d’es Casino” (la dona del director de l’escola) comercialitzava amb un veïnat, l’amo Antoni Moll Orpí “Miquelet”, el qual, passats uns anys, va muntar una granja avícola a una finca seva de ca’n Patilla.


Mestre de Capdepera, Antoni Flaquer Reynés "Solleric"

Idò, voldreu pensar i creure que quan don Miquel – les classes es feien els capvespres – sortia de l’aula per anar-se’n a casa seva (adjunta a l’acadèmia) per fer un recés, més d’un alumne penetrava en el galliner (amb la corresponent cridadissa i cloquejada de les aus) i recollia ous per a tota la setmana…

Quan tornava el mestre, aquest demanava explicacions als al·lots de per què havia sentit tant de rebombori. “Talment semblàveu galls i gallines, pel renou que heu armat”, els deia.  Fins que això es va acabar, ja que una joveneta que anava a ca don Miquel a fer feina, Isidra Malpesa Muñoz, va aplegar més d’un al·lot dins el galliner.

En certa ocasió, els escolars feren una excursió per devers el molí de s’Alzinar (per als que no ho saben, es troba situat, encara ara, just a la vorera de la carretera Capdepera-Artà, a cent metres o un poc mès del molí Vell, actualment dedicat a restaurant) per a veure el torrent i els saltants de l’aigua, o cascades. El torrent desemboca a Canyamel, i quan anava ple a vessar facilitava que el bram d’aigua que desplaçava fos suficient per al funcionament del sistema del  molí de moldre blat i ordi per fer farina, allí existent, que regentaven Bartomeu Melis Alzina “Saletes” i Joan Sirer Melis “Meco”.


El mestre gabellí Miquel Moll Coll  "Talaïa"

Aquell molí  era una mena d’apèndix de la farinera que hi havia al poble, dirigida pels seus propietàris Bartomeu Vaquer Melis “d’es Sindicat” i Jaume Melis Mayol “Mengol”, amb l’ajut dels empleats Bartomeu Alzina “Blai” (el qual,  més tard, fou guàrdia “municipal”) i  Bartomeu Servera “Cupa”, serverí, que venia cada dia, amb la seva bicicleta, des de Son Servera, pujant i baixant el Coll d’es Vidriers (encara no hi havia el túnel) a Capdepera, a fer feina. Un fill seu, ja esmentat més amunt, en Miquel, anava a classe de batxillerat a cal mestre Talaia, però pernoctava a casa d’un amic, en Pedro Llabata Sancho “Llevates”.

Idò, en aquella excursió al molí de s’Alzinar, els estudiants també visitaren, a més de les dependències de la fàbrica, el verd i boscós entorn que propiciava la naturalesa, dintre el qual es podia localitzar una petita cova plena d’estalagmites i estalactites. Mestre Antoni Solleric va aprofitar per a donar una lliçó referida a l’època prehistòrica i, al mateix temps, explicà la formació de les columnetes que, quan les tocaven amb el puny de la mà, emetien un bell so, com de música. Emplaçà els alumnes a fer un examen i a aportar mostres de partícules de columnes deteriorades pel temps, esbargides per aquell indret. I tornaren al poble, a peu.

Al cap d’uns dies, quatre “bergantells” d’aquells comparegueren a classe portant cada un dues estalactites i un caramull de pedretes. La narració, el treball escrit sobre el tema, se’ls va oblidar. Digueren a don Toni que “un fet val més que mil paraules…escrites”. El més gran dels nins, rabassut i fortarró, tot èmfasi, bravejava d’aquella “gesta” mentre donava afectuosos copets a l’espatlla del professor, cosa que va fer que aquest (d’escassa corpulència) pegàs dues vegades amb el nas a la taula d’escriptori on estava assegut. Quant mestre Antoni va veure allò, cametes me valguin per retornar les columnetes al molí de s’Alzinar – on els al·lots havien anat, amb bicicleta i un senalló penjat al manillar – i els prohibí d’anar a jugar a futbol a s’Escola Nova, els propers dies. Quedaren castigats, a l’acadèmia, fent problemes de matemàtiques.  Aquells nins, més vius que una centella, anaren tot d’una a ca l’amo en Tomeu Saletes a demanar-li que, al dia següent, s’endugués aquell material (columnetes i pedres) cap al Molí i les restituís a la cova. Així s’alliberaren d’haver de tornar al lloc d’on les havien sostretes, i com que necessitaven el temps per anar-hi – i gràcies a l’amo en Tomeu ja no hi havien d’anar –, aprofitaren  per partir a jugar a futbol al rectangle que els antics murs de l’Escola Nova encobeïen.

Era una obra inacabada de la primera època de la  construcció de l’Escola Nova, suspensió que havia estat motivada per haver-se detectat moviments de terra a causa del terreny argilós, cosa que podia produir esllavissades perilloses. que impossibilitaven que allà dalt  (on més tard es construiria l’actual col.legi de S’Alzinar)  hi pogués haver maïcap edifici – segons ordres donades pel batle d’aleshores, Miquel Caldentey Ginard “Creu”. Així va aconseguir que les aules s’ubicassin a uns gran locals de la seva propietat existents a la plaça de l’Orient  ¿Qui no recorda aquells temps magres, de poca sobrança, que obligaren l’alumnat de l’escola a berenar de llet en pols i formatge color pastanaga, que deien que procedia d’Amèrica o Déu sap d’on? Els nins prenien aquell beuratge tot seguit  del “recreo”, que consistia a jugar a “raia”, a la plaça, esport que enfrontava sempre els partidaris dels rivals del futbol d’aquell temps: el Barcelona i el Bilbao. Del Madrid ni se’n parlava, llavors…

L’Escola Nacional Graduada de la plaça de l’Orient tenia com a mestres de primera ensenyança a Joan Alzina  Socias i l’esmentat Miquel Moll Coll. A la jubilació del primer, el substituí Joan Llull Estades. Volem relacionar, seguidament, per ordre alfabètic i com a gent nostra que són d’abans i d’ara, els noms dels alumnes que des de 1940 a 1960 assistiren a aquella escola de nins (únicament, nins), ja que les nines tenien escola pròpia amb dona Isabel Amengual Espinosa i dona Catalina Melis, a la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament, a la plaça del Sitjar, o a ca ses Monges, amb Sor Margarita del Amor Hermoso i, més endavant, amb Sor Margalida Puigrós.


Sor Margarita del Amor Hermoso i Sor Consuelo amb les seves alumnes a Ca Ses Monges

Entre aquests alumnes es troben els estudiants de batxillerat de l’acadèmia que ha ocupat el present capìtol:

Martin Adrover Melis “Barruà” (ara, “Tino”), Pedro Alzina Flaquer “Blai”, Bartomeu Amer Tous “Margalidà”, Pedro Arèvalo Flaquer “Saletes”, Joan Bisquerra Sansó “Son Cuera”, Antoni Blanes Gayà “Matalasser”, Jaume Blanes Gayà “Matalasser”, Pedro Bonnin Lliteras “Sarol”, Joan Calafat Pascual “Caraco”, Jaume Ferrer Brunet “Ara-nyer” , Joan Flaquer Flaquer “de ca’s Saïg”, Gabriel Flaquer Flaquer “Sant”, Antoni Flaquer Serapio “Porquer”, Joan Flaquer Servera “del Recreo”, Antoni Fuster Forteza “Ranxer”, Bartomeu Garau Adrover “Bolló”, Mateu Garau Morey “Parreta”, Antoni Garau Pascual “Caragol”, José Manuel Garcia Pellicer “de can Toni de Ses Rotges”, Antoni Garcia Reus “de Ca’n Reus”, Francesc Gayà Colom “ de s’Horta”, Andreu Gayà Dalmau “Andresín” , un altre  Andreu Gayà Dalmau “Son Favar”, Pep Gelabert Moll “Jaumí”, Llorenç Ladària Moll “Ladària”, Joan Llabata Cursach “Llevates”, Carlos Loshuertos Gelabert “ Carlos”, Jaume Mayol Mayol “Manyí”, Pep Mayol Terrasa “de son Terrassa”, Antoni Melis Melis “Pintor”, Bartomeu Melis Melis “d’es Forn”, Joan Melis Díez “Pagés”, Agustí Melis Pascual “Segó”, Bartomeu Melis Pascual “Segó”, Jaume Moll Blanes “Parreta”, Pep Miró Covas “Xisquet”, Miquel Moll Garau “Bessó”, Joan Moll Nebot “Moll”, Jaume Moll Soler “de Sa Mesquida”, Antoni Malpesa Muñoz “Malpesa”, Lluis Nebot Massanet “de na Velleta”, Joan Pascual Amorós “Pasqual”, Miquel Pascual Amorós “Pasqual”, Pedro Pascual Femenias “de Son Jaumell”, Bartomeu Prats Flaquer “Prats”, Joan Rigo Flaquer “Madrilenyo”, Gabriel Riutort Jaume “de S’Olivar”, Joaquin Rodríguez Sànchez “Rodri”, Joan Salas Gelabert “Manacorí”, Francesc Xavier Sànchez Llull “Javier”, Joan Sancho Calafat “Caraco”, Joan Sancho Juan “Mercadal”, Miquel Sancho Juan “Barraca”, Miquel Sancho Nebot “Artanenc”, Pedro Suñer Sancho “Sunyer”, Josep Terrasa Flaquer “de Na Maïans”, Miquel Terrasa Juan “Mossón”,  Pep Terrasa Sancho “de l’Orient”, Antoni Vaquer Alzina “Vaquer”, Francesc  Vives Lliteras “Llisa” i Rafel Vives Sansó “de Son Cuera”.




José Terrasa Sancho    Antonio Vaquer Alzina    Francisco Vives Lliteras     Rafael Vives Sansó.

Alumnes de l'Escola graduada de Capdepera i de s'Acadèmia, 1940-1960

Bartomeu Melis “Meyme”