La Biblioteca del Golea

La història èpica d'una construcció cultural

Ens trobam davant una obra monumental —23 volums—, d’aquelles que només saben fer els “homenots” catalans tocats per la fibra màgica i incombustible que ens fa durar i durar, i que sens dubte ens portarà fins aquesta relativa eternitat de la qual ja n’he parlat en altres ocasions. Galí, per tant, fa una història èpica d'aquesta construcció cultural que ha mantingut viva la nostra cultura, malgrat la situació històrica que li ha tocat transpassar. Que avui siguem encara aquí és com una mena de miracle i, si creguéssim en déu, podríem arribar a pensar que és una obra divina. Però com que no és així, sabem que tot això ho han fet els homus. Molts homus! Entre ells, alguns gabellins, és clar! Ah, i també moltes dones, evidentment!

Però no era d’això, dels gabellins, que volia parlar avui. Sinó d’aquesta obra de Galí que posa negre sobre blanc la feina immensa que ha fet la cultura catalana per mirar de sobreviure a aquest segle XX tan i tan criminal que li ha tocat viure.

Tot això, evidentment, va molt més enllà de la política, almanco així com l'entenen els polítics professionals que ens (des)governen, i que precisament pretenen desfer tota aquesta obra de construcció cultural que descriu Galí.

L’obra només arriba fins al 1936 i, per tant, abraça el primer terç del passat segle, on, en unes condicions “ridícules” per culpa de la política colonial, Catalunya va aixecar un edifici que ni el gran sotrac de la guerra civil va poder enderrocar, com s’està comprovant ara mateix.

Catalunya és, per tant, una anomalia mundial i per això desperta tant d’interès a l’exterior, perquè quan coneixen, encara que sigui mínimament, la història d’aquest petit país, les persones sensates queden sorpreses que no només hagi sobreviscut a diversus intents d’etnocidi (o genocidi, com diuen alguns), sinó que hagi estat capaç d’aixecar una estructura cultural similar a la de molts païsus amb una evolució històrica molt més “normal”.

Galí, per tant, ens fa la història de tot aquest afer, que va des de la universitat a les escoles per a deficients, de les revistes il·lustrades a les d’alta volada, de les matemàtiques a la numismàtica, passant per la química, la filosofia i la poesia...; ens parla d’arquitectes i bibliotecaris, de metges i d’impressors, de pedagogs i de periodistes, d’excursionistes i de pensadors,... I no oblida Espanya, encara que tot això que descriu no s’ha fet amb Espanya; s’ha fet malgrat Espanya.

L’obra, com tota obra humana, té un punt de subjectivitat i, a vegades, es deixa dur per les pròpies opinions, ja que ell va protagonitzar algunes de les accions que historia i en va conèixer personalment molts dels seus protagonistes, però això no la desmereix en res. Aquesta és, en realitat, un compendi imprescindible per a comprendre tot el que ha passat amb la nostra llengu i amb la nostra cultura, les seves peripècies i aventures increïbles per tal d'arribar a la supervivència. És, per tant, la clau per a entendre el passat i, al mateix temps, és la clau per a entendre el present, perquè tot això que està passant ara mateix a Catalunya no es pot desxifrar sense conèixer l’obra titànica d’aquells homus i d’aquelles dones que posaren els fonaments d’un projecte cultural d’alta volada, gairebé sense res, només des de la “societat civil”, sense un Estat a favor, sinó més aviat amb un Estat en contra. I això, amics meus, és el que està passant també ara mateix: és la societat civil la que ha agafat la bandera de l’emancipació nacional i és aquesta —l’emancipació civil catalana— la que finalment dóna sentit a tot el que ens conta Alexandre Galí en aquesta gran obra que avui presentam. Ara bé, tot això ho dic sense prejutjar el final feliç, o no, d’aquesta gran batalla democràtica per la llibertat a la qual assistim amb els ulls ben oberts.

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea