L'obra guanyadora del II Torneig de dramatúrgia de les Illes Balears.
Premis ATAPiB a la millor actriu, millor dramatúrgia i millor espectacle 2016.



A les 19 h al Teatre:

Produccions de Ferro presenta:
QUAN ARRIBI L’ALEMANY,
de Marta Barceló.
Direcció: Joan Fullana
Intèrprets: Muntsa Alcañiz i Pedro Mas.
Sinopsi: Júlia, una dona d’una seixantena d’anys, acaba de ser diagnosticada amb la malaltia  d’Alzheimer. La imminència del desenvolupament de la malaltia, així com les reaccions de la seva família i coneguts, la conduiran, després del terrabastall emocional que suposa una notícia com aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per tal de viure plenament el temps de  consciència que li resti.
Entrada: 10 €. Anticipada, joves, gent gran i grups: 8€. Abonament 3x15€
Obra seleccionada en el CACIM. Amb el suport del Consell de Mallorca




"L’obra navega entre la comèdia i el drama i pretén emocionar l'espectador, combinant el drama que suposa la situació plantejada amb l'humor dels diferents punts de vista que demostren que, moltes vegades, tot és qüestió de perspectiva. És un text amb moments d’orfebreria emocional de la protagonista que contrasten amb altres moments en què s'aporten punts de vista d'altres personatges, alguns d'ells sorprenents i inesperats, que relativitzen el drama de la malaltia." Dbalears

 

"Saber que oblidaràs el que saps, el que sents, el que vols, el que ets, deu ser aterrador. Una condemna, una tortura, més que no una malaltia. I és un tema que Marta Barceló s’endinsà en el món de l’oblit, de la pèrdua de qui pateix la malaltia. Teatralment és brillant, aquesta aproximació a la malaltia, que un cop diagnosticada és una amenaça irreversible. Abans que arribi l’alemany – títol irònic, però no frívol-, s’anticipa al desenllaç, a l’oblit, i resulta fascinant. Saber que encara ets viu, que encara hi ets, però que ho deixaràs de ser i no pots fer res al respecte. I preparar-se. Aquest és el dilema que planteja la peça. Ser o deixar de ser; així de teatral, així de dramàtic. I dramaturga, director i intèrprets aconsegueixen dignificar aquesta decadència fent un exercici gairebé de poesia existencial. Trist però bonic, resignat però optimista i positiu; gairebé vitalista. Amb escenes copsadores de tan belles com ara la descripció d’una sexualitat crepuscular absolutament passional i apassionada,  o la indignació de la dona que no vol compassió, que no la tractin en diminutiu, com a una nina o una persona que es consumeix. No. La qüestió es viure, i fer-ho fins al darrer alè i amb força. Amb acceptació i el coratge suficient per gaudir intensament d’allò que sabem que oblidarem, però que ara mateix ens converteix en allò que som. I Muntsa Alcañiz transmet tot això amb una mestria corprenedora. Per això sortim inexplicablement contents, satisfets, agraïts, d’aquesta funció, que és també una lliçó." Javier Matesanz

 

 

Teatral.net:
EL MISTERI DE LA MEMÒRIA
Després d'escriure Maria?, Marta Barceló s'enfronta de nou a la pèrdua de memòria. "Aquesta vegada, però, l'enfoc és diferent. L'acció succeeix en un moment en què la malaltia és només incipient, l'inici, un preludi que anuncia el que vindrà. Així que no es tracta tant de les conseqüències de la malaltia, com de l'amenaça que aquesta suposa en un futur proper. I davant l'anunci, què fa un? Què fa una persona quan li diagnostiquen aquesta malaltia? Com reacciona, com s'hi enfronta, com conviu amb això?", es pregunta Marta Barceló.

COM ÉS JÚLIA?
"És la protagonista absoluta de Abans que arribi l'alemany. Plora, crida, riu, s'atreveix, estima, gaudeix i decideix... Fa tot això amb una nova consciència, gairebé com una militància, com un acte polític, com una certesa, i per poder fer-ho, es recolza en tots els personatges que l'acompanyen en aquest viatge, que són molts i molt diferents. De cadascun en treu alguna cosa: una pista, un camí, una possibilitat, un punt de vista, un objecte, un motor... i a partir de tot això, la Júlia viu amb intensitat perquè sap que el compte enrere ja ha començat, i que el que no faci ara, ja no ho farà mai," diu Barceló.

I és que tal i com afirma l'autora: "En el fons, aquesta obra no «va» de l'Alzheimer, sinó de moltes més coses. El dret a decidir sobre la pròpia vida, l'empoderament, la identitat, el respecte, l'amistat, el tracte a les persones majors, la llibertat, i segurament tants d'altres conceptes, que hauran de ser percebuts per l'espectador segons l'espectacle ressoni dins el seu interior". Per a Barceló, és un tema molt personal: "Després d'escriure Maria? que també parla sobre l'Alzheimer, sobre com la meva àvia ho va viure, volia explicar en un altre obra la part més lluminosa de la malaltia. A Abans que arribi l'Alemany, però, no és important la malaltia, sinó com reacciona el personatge quan se li diagnostica."

"Les llums i l'espai sonor no són simplement eines en aquest muntatge, sinó que són un personatge més. La il•luminació és molt important perquè no hi ha gaire escenografia. Al igual que l'espai sonor ". asseguren.