O feim qualque cosa ara o tal vegada, en un futur molt pròxim, la situació serà irreversible.

   El tema que proposa en Pere Fuster no és un tema nou, i com ell diu, és probable que no trobem cap fórmula màgica, però me pareix molt interessant que com a mínim ens plantegem que tenim un problema, des del meu punt de vista, cada vegada més greu, i que es generi un debat que ens dugui a tots a reflexionar, per poder trobar una alternativa a la situació actual.

    Estic completament d'acord que el tipus de turisme que tenim és cada vegada de més baixa qualitat. És cert que el client que visita Cala Rajada ha canviat i que desafortunadament ens estam convertint en un producte per a adolescents que cerquen festa i alcohol, que gasten poc i que embruten molt.

   Un dels problemes, des del meu punt de vista, d'aquest tipus d'oferta, és que es tracta del vertader "producte exclusiu", és a dir que és incompatible amb qualsevol altre model de turisme de més qualitat, com el turisme de famílies, l'esportiu o d'altres. 

   Com exemple, vos contaré que tenc un bon amic alemany que cada any visita Mallorca. Des de fa uns anys, ve dues vegades. Al mes de juny, ve una setmana amb el seu grup d'amics i al mes d'agost ve dues setmanes amb la seva família. Creis que les dues vegades tria Cala Rajada? No, no és així. Quan ve amb la seva família (parella i dos fills), tria un altre destí (aquest any Santanyí). Sempre em diu el mateix, que està enamorat de Capdepera i Cala Rajada i que com cala Agulla no hi ha cap altra platja, però que tal com està tot (i mai s'ha referit al problema de si hi ha o no arena a cala Agulla), amb la seva família s'estima més un destí més tranquil i un poc més "selecte".
  
   Un altre exemple que ens podria servir com a indicador per a mesurar el nivell de qualitat del producte que oferim i de la transformació que hem sofert, podria ser analitzar les vendes de productes de primer i segon nivell. Per exemple, quantes marques blanques d'alcohol es venen en comparació amb períodes anteriors i en comparació amb les vendes de primeres marques? Quant de peix de primera qualitat o fresc es ven en comparació amb peix de baixa gamma?

   Quant a l'obsolescència del model turístic, i jo afegiria de les infraestructures hoteleres, també hi estic d'acord. Si volguéssim canviar amb una temporada d'un turisme per adolescents a un turisme de qualitat, on pensau que els podríem allotjar i què els podríem oferir?  Hi ha una planta hotelera al nostre municipi que pugui acollir el turisme d'alt estànding (infraestructures i qualitat del servei)? Com a exemple anecdòtic i no significatiu, quan la primera d'ama dels EUA, Michelle Obama, va visitar Espanya, com és que no va triar Mallorca i va triar Màlaga, si volia descans, sol i platja (no sé si recordareu les imatges d'aquelles platges, comparades amb les nostres)? Una de les opinions que es va comentar aquells dies era que no estàvem preparats per a un turisme que tenia uns nivells d'exigència tan alts.

   I què podem dir de l'oferta complementària? Hem de ser conscients del que tenim. Si analitzam quins negocis s'han obert els darrers anys a Cala Rajada, quina imatge podem projectar? On s'estan localitzant els restaurants de menjar ràpid o inclús els supermercats, a una segona o tercera línia o estan agafant els locals del carrer principal o inclús de davant la mar? M'agradaria posar un altre exemple: el passat mes d'agost, uns amics em cridaren per telèfon per a dir-me que venien a Cala Rajada. Que arribarien cap al migdia i que cercàs un lloc per dinar plegats, vuit persones, on poguéssim menjar una caldereta, gambes fresques o un arròs amb peix... Això a Cala Rajada hauria de ser fàcil, estam a una illa del Mediterrani, a un destí turístic de primer ordre dins Mallorca i a un poble amb una petita activitat pesquera..., no? Fàcil? Ja! Quants de locals ofereixen aquests productes que podríem definir com de qualitat? Dels negocis que ofereixen això (que són poquíssims), quants n'hi ha que es troben en un local amb una mica d'encant? A més, si fos possible, m'hagués agradat trobar un lloc que miràs al port o a la mar, un dels nostres atractius turístics. Missió impossible!

   I a nivell comunitari, com afecta tot això? És a dir, hem millorat els darrers anys pel que fa a la riquesa del nostre municipi i de les nostres infraestructures? Ha augmentat el número de llocs de feina en el sector hoteler o s'han reduït? Ha millorat la qualitat dels llocs de feina? S'ha allargat o reduït la temporada turística amb aquest model? Tenim, per tant, més mesos d'ocupació per a les persones que fan feina a l'hoteleria o en tenim menys? I pitjor encara, cap on anam? La temporada, definitivament ja no són 7 mesos, sinó 3? Les respostes a aquestes preguntes, crec que tots les sabem.

   I d'això ens n'adonam ara? Evidentment no. I ara és moment de fer un canvi, quan estam en moments tan difícils com els actuals, de crisi a nivell macroeconòmic, davant una situació global molt complicada, plena d'incerteses...?

  La meva opinió es que SÍ. Les empreses, les famílies i les persones (astutes), converteixen les crisis en oportunitats. Aprofiten per pensar, per analitzar-se críticament i per replantejar-se la seva situació i definir noves estratègies. Per tant, jo diria que ara és el millor moment possible per fer un canvi.  Però clar, davant qualsevol canvi, de manera natural, oferim resistència. No veim clars els beneficis del canvi, i veim que el camí és molt complicat. Per tant, tenim tendència a pensar que estam bé tal com estam. Però el meu punt de vista és que NO estam bé, tal com estam, i que si no feim un canvi, el més probable és que arribem a estar inclús pitjor.

   Crec que per poder canviar la situació actual de Cala Rajada, hauríem de plantejar-nos el següent:

   1. Què hem de canviar? Compartim que la situació actual és a mitjan termini insostenible i molt negativa? Cap on volem anar? Som capaços de dibuixar el poble  que volem? Quin producte volem ser en el mercat dels destins turístics? Volem ser una marca diferenciada? Tant de bo que la resposta fos unànimement que SÍ.
   2. Tenim voluntat de canvi. Realment volem canviar? Crec que aquesta és la pregunta clau que ens hem de fer tots. Estam disposats a adquirir un compromís davant la situació de Cala Rajada, tant la societat en general com el sector turístic molt en particular? Tant de bo que la resposta fos unànimement que SÍ.
   3. Podem canviar? Tenim la capacitat, entre tots, de promoure un canvi? Un canvi que exigirà, segur, molt d'esforç i algun sacrifici. El teixit empresarial està disposat a fer inversions, que segur que amortitzarà, però que no ho farà en un any o dos? Els polítics estan disposats a fomentar el canvi i a cercar també les inversions públiques necessàries? També diria que tant de bo que la resposta sigui SÍ.
   4. Com ho hem de fer? Si davant el mateix problema (ja des de fa anys), aplicam les mateixes solucions amb distints nivells d'intensitat (cap estratègia realment nova), es més que probable que obtenguem els mateixos resultats. Caldrà ser imaginatius per a poder trobar el camí millor, el que ens garanteixi arribar millor al nostres destí, i per això, és necessari comptar amb tothom.
   5. I per acabar: estam acomplint els compromisos que hem assolit? Fer un seguiment dels objectius i compromisos, amb l'objecte de reforçar i premiar les millors pràctiques i eliminar les pitjors.

    I tota aquesta teoria, serà fàcil d'aplicar? La resposta es òbvia: NO. Però és possible? La resposta, almenys des del meu punt de vista, es SÍ.

   Crec que un dels principals problemes, al meu parer, no és definir una estratègia per a afavorir un canvi a la nostra única industria, canviar el model turístic, o com bé diu en Pere Fuster, fer una fulla de ruta. Crec que el vertader problema està en com s'ha d'implantar aquest pla, les possible mesures de millora.

   I per què crec això?
   Si el canvi depengués d'una única empresa, analitzaria la seva situació i la del seu entorn (faria un diagnòstic), definiria cap a on vol anar (meta), quins serien els seus objectius a mig i llarg termini i faria feina per arribar en el temps que s'hagués fixat.
   Però què passa quan no és una única empresa? Quan, a més de les administracions i de les persones, el sector turístic local és variat quant a infraestructures, a cultura empresarial, a models d'empresa...
   Que tot canvia. Que probablement entre els mateixos empresaris del sector hoteler (que són realment els que tenen la clau del canvi) no compartiran el diagnòstic ("realment tenc un problema, si a mi ja hem va bé?") i que probablement definiran metes i objectius diferents ("jo no vull pensar a 10 o més anys vista, ja tenc prou feina de pensar com ompliré l'any que ve, i més endavant... ja veurem").
   A més d'això, els hotelers hauran de suportar la pressió dels operadors turístics, ja que ells necessiten aquest tipus de producte.

   I un tema que tampoc no podem obviar és que tot això implica un canvi de moltes aptituds i hàbits dels treballadors del sector turístic (canvi cultural). Vos podeu imaginar que anam a comprar a "El Corte Inglés" i que ens atén una persona que no ens entén, que no coneix els productes que ven i que a més a més ens atén amb desgana, amb mala cara i males formes? És possible que això mateix estigui passant a l'hoteleria (òbviament hi ha molts bons professionals, però també hi ha moltes persones que no ho són)?

I davant tot això, què podem fer?
   Per acabar i un poc com a síntesi, crec que el que hem de fer, entre tots, es fer veure que no volem aquest model, que és un model molt a curt termini i que no està considerant les conseqüències a mig i llarg termini, ja que són nefastes.
  Hem de fer veure que, a mig i llarg termini, un canvi ens afavorirà a tots, als que viuen i als que no viuen directament del turisme i que els que més beneficis en poden treure són els hotelers i els empresaris de l'oferta complementària i els treballadors del sector hoteler.
  Que per part de tots exigirà esforç:
   - Per part dels treballadors del sector, un canvi, que hauria d'anar acompanyat de formació per a desenvolupar-se en un nou context de turisme de més qualitat.
   - Per part dels empresaris, inversió i capacitat d'apostar per un model diferent que els pot aportar majors beneficis a mig i llarg termini (no a curt).
   - I per part dels polítics, la capacitat de veure aquesta oportunitat, de cercar ajuda on faci falta (inversions i finançament) i d'apostar-hi seriosament. De fomentar aspectes que ens poden diferenciar com ara el mercat medieval, la mostra de la llampuga o les visites als jardins de can March, visites al parc de llevant, o excursions a Menorca... I d'altres que segur que, amb un poc d'imaginació, ens poden diferenciar i suposar un plus davant la resta de destinacions turístiques.

I qui ha de liderar tot això?
   Crec que no poden ser només els polítics. Des del meu punt de vista, ells no poden liderar un canvi tan important.
   Els hotelers? Sense cap dubte, hi ha d’estar més implicat que ningú, però no és suficient.
   Per tant, què queda? Un entramat, entre tota la societat, que ha de demandar un canvi, els polítics que l’han d’afavorir amb les mesures que siguin necessàries, i els hotelers i empresaris de l’oferta complementària, que són els que realment l’han d’implementar.

    O feim qualque cosa ara o tal vegada, en un futur molt pròxim, la situació serà irreversible.

Un cala-rajader

 
(fotografies d'arxiu)