Els gabellins, amb la mateixa humilitat que mostra ell, li hem d'agraïr la seva grandíssima aportació a la collita cultural del nostre municipi...





   Sempre que apareix la notícia de que en Suso ha fet o presentat alguna cosa nova em ve el record de fa una vintena d'anys, quan a Capdepera hi havia una petita (però significativa per les dimensions del nostre municipi i la llunyania respecte als caus de "producció" cultural) eclosió musical. Ell, amb la seva gràcia verbal, me deia, entre espantat i inquiet: Capdepera s'està convertint amb el nou Liverpool (aquell Liverpool del 60/70) i nosaltres no feim res, hauríem de fer alguna cosa. No era vera que no fes res, a ell li semblava, perque un creador alena de la seva creació i necessita veure'n sempre resultats. Però ell sí feia molt, qualitativament: estava gestant un munt de coses que a mida que han estat madures han sortit a la llum.
   Hi ha alguna gent, "sobrada" de ínfules culturals, que no fa mai res i es permet de criticar (o menysprear, que és pitjor) allò que esforçadament i, la major part de les vegades amb molta humilitat, fan els altres. En Suso ho sap, pero ha après a no fe-ne cas i va a la seva, com ha de fer un autèntic creador. Ademés, compte també amb un important gruix de gent que no només valora el que fa, sino que també ho admira i ho disfruta. I ell també ho sap.

Image

   Els gabellins, amb la mateixa humilitat que mostra ell, li hem d'agraïr la seva grandíssima aportació a la collita cultural del nostre municipi. I jo li agraiexo. De la mateixa manera que ho faig amb tots aquells altres que treballen en el mateix sentit al nostre poble (que van sent molts i me n'enorgulleixo), hagin tret o no a la llum les seves creacions.
   Treure a la llum el que un crea a alguns els sembla un gest pretenciós, una mostra d'arrogància o de sobrevaloració d'un mateix. I estic convençut de que no és així.Quan un presenta el que crea entrega humilment al món el que considera el millor del que pot donar (no el millor que s'ha fet al món, no, sino el millor que un ha pogut donar de sí en un moment determinat); i no només això, sino que és sotmet un mateix al despreci, a crítiques ferotges i, sobre tot, a n'allò que ens castiga tant a les persones: la més absoluta indiferència.
   En Suso s'ha atrevit també a fer-ho, i ha perseverat, amb humilitat i coratge, una combinació gairebé perfecte.
   Gràcies, Suso, per tot. I enhorabona.

Mateu Estarelles