Aquesta revista digital és una caixa de sorpreses, en primer lloc per als qui la fem. Que una notícia superi les 800 visites en quinze dies, haver rebut més de 150 cartes, comunicats i col•laboracions en dos mesos, l’obertura de noves seccions, la introducció de novetats amb arxius d’àudio i de vídeo...
Tenim clar que aquesta pàgina serà, com sempre, allò que els lectors vulgueu. Ens afalaga que alguns veïnats ens diguin que la primera vegada que han entrat a Internet ha estat per visitar la pàgina de “Cap Vermell” o que els antics anunciants vulguin tornar a tenir presència veient la difusió i les possibilitats gràfiques que el mitjà possibilita.

I ara parlem d’un aspecte concret. L’enquesta d’aquest mes, com sabeu, va de festes. Provisionalment, prop d’un 40% les troba calcades a l’any passat davant un 30% que les troba millors. Com ho podem valorar?

D’entrada diríem que l’esforç fet per l’actual Consistori per desmarcar-se de l’anterior no ha estat suficient, ni ho ha estat la comissió de festes, ni un programa que podríem considerar refrescant. Els regidors i la gent que hi ha col·laborat, segurament ha abocat un bon cabal d’il·lusió –excessiva? (ens fa por que algú s’hi hagi cremat les celles i alguna cosa més)– però això, com es veu, no ha bastat. A partir d’aquí, ens plantejam les preguntes inevitables: tenint en compte que la part més important del programa ja estava “tancada”, valia la pena esmerçar-hi tants d’esforços?

Dit això, a més del programa de festes, la qüestió de la plaça des Sitjar, o l’afer  de la plaça dels pins amb els placers dels dissabtes, ens posen rere la sospita de si aquest Consistori ha partit amb unes presses que podrien menar-lo a instal·lar-se en una perillosa improvisació sense mala fe. No caldria una anàlisi més acurada i participativa de qualsevol acció?

L’equip de govern compta amb l’avantatge que la legislatura passada ha estat, possiblement, la pitjor de tota l’època democràtica, però aquest és un actiu que es malmetrà tot sol si l’acció política dels actuals mandataris no esdevé transparent i eficaç.

A l’escalfor de les festes i mentre esperam que s’acompleixin els 100 dies de gràcia, vos proposam unes reflexions que creim bàsiques.

- Cap dels partits coalitzats no ha estat el més votat ni ha guanyat les eleccions tot sol. Encara hi ha un PP potentíssim pel que fa a engranatge i penetració social. Per tant, radicalismes fora. Els cementeris polítics estan plens de gent que tenia raó però que, per falta d'estratègia, va topar amb una paret i desaparegué a les següents eleccions.

- No hem de creure que amb el nou govern ha canviat tot. Socialment som exactament allà on érem el dia abans de les eleccions. No ha canviat res. I de res serveix el canvi institucional si no té un reflex social.

- No sembla que els partits del pacte tenguin sempre ben clar que l'adversari no són els altres partits coalitzats.

- No hi pot haver actuacions parcials de regidories que van a la seva, sinó acció conjunta de govern. Si algú creu que es pot salvar tot sol, amb una política de perfil propi, que revisi altres pactes coneguts i que en tregui les oportunes conclusions.

- La legislatura no és un esprint sinó una marató. Per tant, els "canviadors del món" amb frissors, que es posin tranquils.

- Els que concebin la tasca com un concurs per aparèixer més que els altres en els mitjans de comunicació, són els que en sortiran més perjudicats.