Portalet passat per aigua





L’aiguat caigut en poques hores al Llevant de Mallorca era difícil de preveure, per la magnitud i per ser molt poc habitual. El fet que haguem de comptar-hi víctimes mortals ens hauria de dur a reflexionar al voltant de moltes coses.

Suposem que ens trobem en un vaixell de passatgers amb diversos centenars de persones a bord. Es declara un incendi en un passadís de cabines i, per tal que el foc no s’escampi a la resta de la nau, un tripulant ha de tancar unes portes talla-foc, condemnant les persones que hi ha a dins per tal de salvar la resta dels passatgers i tripulants. Vostè, com a tripulant, què faria? Actuaria diferent, si en aquell passadís de cabines hi hagués una persona propera a vostè? Té escassos segons per prendre una decisió.

Suposem que una malaltia de les vaques es pot transmetre als humans que en consumeixin la seva carn, però en un percentatge relativament baix de possibilitats de contagi i provocant patologies molt greus, fins i tot la mort. Suposem que Vostè és el president d’un país on la carn és un bé escàs i molt preuat, i la major part de la població del país passa gana. Vostè què faria?

Suposem que la prosperitat econòmica d’un territori es fonamenta en el seu clima, la qual cosa permet potenciar la construcció d’habitatges per tal que el seu lloguer es converteixi en una font de riquesa fàcil a l’abast d’aquelles persones que tenen mitjans, terrenys, etc. Vostè sap que, estadísticament, hi ha poques probabilitats que les rieres s’inundin perquè les pluges fortes són escasses, potser cada deu anys o més, i nota la pressió per tal que, en qualitat de batle, declari urbanitzables les vores dels torrents del seu municipi. Vostè què faria?

Tots tres supòsits es basen en casos reals. La pressió per la supervivència ens porta a fer coses que la natura no s’atura a preguntar si estan ben fetes o no. La pressió de consum i de tenir més i més coses ens porta, individualment, a desitjar desenfrenadament, i poques vegades ens aturem a demanar-nos: ho estem fent bé? Ens ho permetrà, el planeta?

Si els aiguats de dimarts no ens haguessin deixat víctimes mortals, veuríem les coses d’una altra manera. Però no és el cas i cal prendre consciència, ser durs amb nosaltres mateixos i tractar de raonar i entendre quins són els límits que la natura ens imposa mentre unes “forces ocultes” ens empenyen a desitjar més i més il·limitadament; les mateixes forces que, per cert, ens tracten com a números estadístics.

I molts d'ànims i tot el nostre suport a tots els damnificats!