Molta banda!

A Capdepera hem aconseguit, finalment, tenir una banda gran i una gran banda. Les dues coses. Ens en podem sentir molt orgullosos.



Quan el dijous dia 25, l’escenari s’omplí de músics, prop de 50, amb un promig d’edat que no sabem calcular però que no deu ser gaire superior als 20 anys, i començàrem a escoltar els primers compassos de “La gracia de Dios”, donàrem gràcies a aquest Déu i a tots els déus, pel regal que és tenir una formació tan fantàstica en el nostre poble. La tasca insistent de l’Escola de Música i la mà de Miquel Gayà han aconseguit aquesta mena de miracle del qual no ens en sabem avenir. Però sí que sabem que totes les comparacions són fastigoses, i per això no volem dir si aquesta banda o qualsevol del passat..., no, no val la pena comparar. En canvi sí que sabem que aquesta banda d’ara, entre d’altres coses, ha assolit una complicitat amb la gent del poble com poques vegades s’ha donat.

El concert del dijous va discórrer pels camins a què Miquel Gayà ens ha anat acostumant: una equilibrada presència de tradició (pasdobles per començar i acabar, a més del Fandango de Doña Francisquita) i modernitat (la resta d’obres). Dins aquest apartat que hem qualificat genèricament de “modernitat” hi caben obres específicament escrites per a banda (De Haan és un autor present gairebé sempre en els concerts de la formació), i clàssics del segle XX adaptats (Morricone, Lloyd Weber...) Una conjunció per a satisfer totes les sensibilitats.

Tot plegat, un concert més de Sant Bartomeu, d’aquells que deixen el cos –el cor– com a nou, rejovenit. Una festa!

Molta Banda!